A què esperen?

0
111

Malgrat que els efectes del 155 en l’àmbit local no tenen, en general, una incidència extrema –a llarg termini ja veurem, perquè, com informàvem en el Tema de la Setmana de la passada edició de La Fura, el que ara no s’està planificant, els projectes que no s’estan redactant, el que no s’està pressupostant… en definitiva, la paràlisi de l’acció política governamental actual, es traduirà irremeiablement a mitjà termini en un país sense projectes en dansa i, per tant, amb el pervers efecte diferit del 155–, per al conjunt de Catalunya estan començant a ser devastadors. El més evident va ser que la manca de Govern va deixar Catalunya sense defensa quan la maquinària estatal va espoliar de Lleida l’art de Sixena, que gràcies al bon fer de la Generalitat s’havia conservat i restaurat –pagant, per cert, els mateixos de sempre–, i ens ho agraeixen amb un atracament a mà armada.

Ara és el torn, un cop més, d’anihilar la llengua pròpia de Catalunya. El Gobierno vol acabar amb la immersió lingüística a l’escola aprofitant que no tenim Govern per defensar-nos. I cal preguntar-se: a què esperen les forces independentistes per formar govern? El 21D, contra tot pronòstic, la societat catalana va donar una mostra de maduresa encomiable i va tornar a deixar en evidència Rajoy en atorgar novament a les forces independentistes la majoria absoluta. El mandat de la població era clar. Ho vèiem aquí i ho veuen allà. A què esperen, doncs, JxC, ERC i la CUP per donar resposta a la voluntat popular majoritària? Hem de contemplar passivament com llencen per la borda l’heroïcitat de doblegar a les urnes la voluntat d’aquell que només ha tret un pírric 3% dels diputats a Catalunya? Hem de permetre, per unes discrepàncies internes de partits, que trenquin un dels pals de paller de la cohesió social a Catalunya, independentment de la ideologia de cada família, i amb uns resultats acadèmics millors que a les monolingües espanyes?

Hi va haver un temps, no massa llunyà, de crear estructures d’estat. Com que és evident que la inacció dels independentistes no obeeix a cap estratègia, ara cal demanar-los sentit d’estat. Sisplau.

FER UN COMENTARI