Diumenge a la matinada tocava canvi d’hora. A les 3 es va haver d’endarrerir els rellotges a les 2, de manera que mig Europa, homogèniament, va passar del fus horari +2 a fus horari més +1.
És difícil d’entendre que encara avui, quan ja ha quedat àmpliament demostrat que no té cap sentit aquest canvi semestral d’horari, que no té cap efecte sobre el suposat estalvi energètic per aprofitament de la llum solar, es mortifiqui la ciutadania amb un anar amunt i avall que no deixa de ser un trasbals menor, però que també ha quedat provat que té una afectació directa sobre la salut de les persones, en forma de jet lag, talment com si es viatja en avió d’una banda a l’altra del món. Infants i gent gran són els més sensibles als canvis i, per tant, els qui més ho pateixen, perquè se’ls trenca el ritme habitual del son, de la llum, i crea un estrès al qual costa sovint una setmana d’adaptar-s’hi. O més.
L’efecte immediat és que el qui es llevava amb la llum solar a les 8 del matí, ara ho fa a les 7, i a les 6 de la tarda se’ns convida subliminarment a tancar-nos al corral perquè s’ha acabat la llum natural. I d’aquí a mig any serà a l’inrevés. Això no té cap sentit, i menys quan la llum artificial fa dècades que ha trencat amb la dinàmica de viure de dia i dormir de nit.
Un altre debat serà el de si deixar les agulles del rellotge al fus +1 o al +2. D’opinions n’hi haurà per a tots els gustos, però en qualsevol cas l’opció que es triï com a definitiva serà millor que l’eterna provisionalitat instaurada per Franco el 1974.
Tot semblava indicar que la Unió Europea prendria cartes en l’assumpte i que l’any que ve seria l’últim d’aquest penduleig de les busques del rellotge, però coincidint amb el canvi del cap de setmana passat va dir que no, que de cara al 2021 ja en tornaríem a parlar, perquè encara no s’ho ha rumiat prou, perquè no hi ha un consens que tampoc és tan necessari, atès que cada país és lliure de fer el que vulgui.
Així doncs, a la primavera, sant tornem-hi.
