Artículo 155, Codorniu i tal

0
332

Pujo les escales de casa i penso en dues persones que aquesta nit no podran pujar les escales de casa seva. El 2 d’octubre escolto el primer comentari de bar. Sento a dir que la dona que apareix amb sang a la televisió es va donar un cop a la porta. Hi ha moments que el meu pensament es divideix entre realitat i ficció. Ens estem enfrontant a un Estat que té el suport de la violència, de les institucions europees, del capital financer, de les lleis i de la infàmia. PP, PSOE i Ciutadans, amb la complicitat ferotge del PSC. Hauríem de ser reflexius. Si repetim sempre els mateixos errors, no podem esperar nous resultats. Nosaltres tenim la poesia, però la poesia no sempre guanya. Jo no tinc por al feixisme. Entraria dins un tanc i plantaria un jardí.

Espanya ha perdut Catalunya i la Unió Europea està perdent Catalunya. L’Estat espanyol no té cap validesa legal. Quan van retallar l’Estatut, la situació va entrar dins un buit legal. L’Estat espanyol ha perdut el seu valor jurídic, democràtic. L’Estat espanyol ocupa el lloc 97 d’independència judicial de tot el món. Aquest cop d’estat contra Catalunya l’acabarà situant a un nivell inigualable. Espanya no forma part de l’Europa democràtica. És una anomalia política, franquista.

L’article 155 demostra que Catalunya és una colònia espanyola. La Guàrdia Civil i la Policia Nacional són forces d’ocupació. Forces policials i militars que ocupen Catalunya com una colònia. Per tant, no s’hauria de dir article 155. S’hauria de dir aniquilació definitiva de Catalunya. El que sempre ha desitjat el nacionalisme espanyol. El més preocupant és que ningú parla de l’article 16, de la llibertat d’expressió dels ciutadans. No imagino què podria pensar Manuel Raventós i Domènech, el creador de Codorniu, si pogués viure aquesta època. No pensaria el mateix que els actuals directius. Codorniu marxa de Catalunya. Fa molts anys que el hòlding va marxar de Sant Sadurní. Fins i tot es va allunyar del roure i el roure es va acabar morint. Marxen precisament a La Rioja, una zona que, lògicament, forma part de la Regió del Cava, la gran creació de Codorniu. A part de destruir la imatge internacional del cava, amb el suport de Freixenet i de tot el sector equidistant, Codorniu acaba amb la seva pròpia empresa acomiadant treballadors a través d’un ERO. El meu avi Tomàs es posaria a plorar de tanta infàmia.

FER UN COMENTARI