ENTREVISTA A BEL OLID: escriptora, traductora i presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana

Quants membres té l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana?
Prop de 1.500. Són molts. És molt.

Tenim prou massa social, l’àmbit lingüístic català, per digerir tant d’escriptor?
Si es manté, és perquè es pot mantenir. Sí que és veritat que els lectors habituals anem bastant sobre segur, busquem les editorials que fan selecció, perquè el més important que fa l’editor és la prescripció.

Es publica massa?
En tot cas, no tot el que es publica és bona literatura; hi ha productes més comercials, i que segurament està bé que tinguin el seu lloc. Hi ha una set de novetats constants que fa una mica de nosa. I un llibre publicat, que no és novetat, pot ser un èxit de vendes perquè és literatura de la millor qualitat. Per tant, es combinen coses més comercials amb molta publicitat al darrere i que són irrellevants, amb clàssics moderns que mostren un interès de la literatura per saber d’on venim literàriament.

Què és per tu l’alta literatura?
És fer molt bona literatura. Nosaltres no tenim res a envejar a cap altra literatura. Tenim molta varietat de gèneres i molta qualitat.

I per què no tenim cap Nobel?
Entre altres factors, perquè estar traduït al suec no és a l’abast de molts, i com a escriptors en català és complicat. I és evident que hi ha un conflicte polític. Com a Associació d’Escriptors, l’Acadèmia cada any ens ho pregunten i els fem una proposta, que consensuem, però sabem perfectament que hi ha un conflicte polític que ho fa complicat.

Un informe penjat al web de l’AELC indica que el català és la segona llengua amb més traductors associats d’Europa (1.000), només superat per Alemanya (1.500-2.000) i per davant d’Espanya (800-900). La dada és sorprenent. A què l’atribueixes?
L’informe indica que tenim més cultura d’associacionisme. Perquè la majoria de traductors catalans també traduïm al castellà, i l’AELC tenim 1.500 socis i l’Asociación de Escritores de Espanya, que és la nostra homòloga, en té 1.700.

Traduïm molt?
Totes les llengües no hegemòniques patim un cert colonialisme cultural de l’anglès. Els mitjans que tenen per produir llibres són molt diferents dels nostres, hi ha una certa inundació del mercat. L’AELC potenciem el contacte entre literatures –per exemple, entre el català i el croat–, creem un fil que directament és més difícil que hi sigui i solen passar per l’anglès o pel francès. Els polonesos també tradueixen molt. Totes les llengües que no tenen un pes polític molt bèstia tradueixen. Perquè tothom vol tenir els grans noms en la seva llengua.

Reprenent el que comentaves que el català té molta qualitat literària, a què ho atribueixes?
El talent és pura estadística. Ara mateix venim d’un període en què s’ha educat en català, la majoria de la població de la meva generació hem llegit en català, hem pogut llegir els nostres clàssics, tenim models literaris i és normal que aflori tot això en l’escriptura i comenci a haver-hi acumulació d’escriptors, que en altres èpoques hauria costat més. Fins i tot persones que no tenim el català com a llengua materna l’hem adoptat com a llengua literària. Abans passava al revés.

Per què hi ha més lectores que lectors?
Les dones són més de ficció i els homes més d’assaig. És una qüestió d’educació. Se’ns educa perquè dediquem més temps a llegir que a escriure, a escoltar que a parlar.

Què és per tu Sant Jordi?
El millor dia de l’any. Em fa molta il·lusió. De petita era el dia que em compraven un llibre, era un dia superespecial. És la il·lusió de regalar llibres als fills, de compartir el dia amb ells, amb les parelles, amb els amics. Des que el visc com a autora, vol dir trobar la gent que em llegeix, que sol ser molt amable. És un dia que celebrem que existim, que llegim, que vivim, i aquest orgull una mica absurd…, m’encanta que tinguem aquest dia bastant únic, que ens regalem llibres, és impressionant.

FER UN COMENTARI