Bon any i alguna cosa més

0
1120

Uns dies abans d’acabar l’any hi ha el costum de desitjar un bon any a les persones que ens envolten, o a les persones que només saludem, caminant, sense aturar-nos. Curioses formes de relacionar-nos, a través de la distància. Aquest desig acaba sent intens a través de les xarxes socials i altres sistemes de comunicació digital. Milions i milions de missatges per segon que travessen les muntanyes i els boscos. Al cap d’uns dies, la realitat s’acaba imposant. Aquesta il·lusió per un any millor potser és una il·lusió adolescent, ja que els nens no tenen aquests tipus d’il·lusions. Sense contacte físic no hi ha desig possible. Potser la base de la felicitat hauria de ser més concreta, més directa i més expressiva. Per això, resulta divertit trobar-se amb una persona a mitjans de gener i rebre el desig de bon any. És curiós com al cap d’uns dies ens hem oblidat d’aquest desig que teníem a principis d’any. Per aquestes raons, hi ha persones que et desitgen una bona entrada d’any; perquè saben, de forma inconscient, que tota il·lusió s’ha de treballar. Desitjar felicitat sense aportar realitats s’ha convertit en una qüestió moral. És tota una paradoxa que aquests desitjos de pau i felicitat s’hagin de donar durant uns dies de màxim consum (que treuen tot el sentit a la degradació del medi ambient).

Recordo que de jove rebia targetes del director del banc desitjant-me bon Nadal i bon any. Una forma molt capitalista d’expressar amor. No sé què hauria passat si hagués contractat un préstec al banc i no l’hagués pogut pagar. Potser li hauria recordat aquella felicitació i li hauria plantejat de quina manera podria mostrar-me aquell sentiment, de lligams i fraternitat.

Sense esperances col·lectives, desitjar un bon any és una contradicció més d’aquest sistema capitalista, competitiu, que s’ha anat imposant. És com desitjar un bon dia, sense entendre les dues paraules que hi ha contingudes en aquesta frase. Potser només hauríem de dir bon dia i viure per aquestes dues paraules. Parlem i parlem massa. Parlar sense dir res és una de les meravelles de la nostra civilització. Bon dia i bon any.

FER UN COMENTARI