Claus

0
64

Malgrat que algunes persones vulguin negar l’existència dels camps de concentració i d’extermini nazis, van existir. Sabem que van existir i que la seva existència va ser possible, en part, gràcies a la col·laboració dels mateixos empresonats i del silenci majoritari de la societat civil. Silenci que hom pot considerar com a col·laboració per omissió.

Però a què ve tot això? Diuen que necessitem conèixer la història perquè no es repeteixi. Personalment no crec que la història es repeteixi, però sí que crec que es repeteix la perversió dels actes que fem els humans.

Perversa va ser la idea dels camps de concentració i d’extermini. Perversa és la idea de portar els i les preses polítiques catalanes a presons catalanes sota vigilància dels cossos de seguretat catalanes, funcionaris de presons i mossos d’esquadra.

Podem comparar aquesta situació a l’anteriorment esmentada dels camps? Crec que sí, ja que en ambdós casos es tracta de treure el màxim rèdit polític de les persones empresonades i infringir la màxima humiliació al contrari.

Però en aquest cas no existeix un silenci majoritari de la societat civil. Existeix un rebuig majoritari a acceptar i a perllongar en el temps aquesta situació manifestament injusta. Fruit d’aquest rebuig podem deduir que som nosaltres els que tenim les claus per revertir la situació d’injustícia actual. Claus físiques i claus de solidaritat.

Només ens falta la voluntat política d’agafar-les i fer girar el pany. Fem-ho possible.

Jose Antonio Barberà Molina

Vilafranca del Penedès

FER UN COMENTARI