Com fer compatible l’activitat comercial i pesquera amb la presència ciutadana al port de Vilanova

0
195

Com fer compatible l’activitat portuària pròpiament i la presència ciutadana a la zona del moll, és a dir, obrir-lo a la ciutat i també al turisme, va ser l’eix principal de debat al voltant del qual va girar la jornada sobre el port vilanoví que va tenir lloc dilluns al vespre a l’Escola Politècnica, organitzada pel Grup d’Opinió de la Federació Empresarial del Gran Penedès. El primer a introduir el debat va ser l’expert en geografia portuària Tòfol Tobal, que va dir que “els vilanovins són molt del port i s’hauria de poder veure com carregue i descarreguen el peix”. Fèlix Senabre, president de l’AVV del barri de Mar, va lamentar que el de Vilanova “és dels ports que menys s’ha integrat a la ciutat” i creu que es podria fer una aposta pel turisme familiar obrint els espigons al passeig per tal “donar una visió de la ciutat i de les muntanyes de darrere radicalment diferent”.

Cal seguretat
Aquest comentari va traslladar el debat a l’àmbit de la seguretat. “Un espigó és una zona industrial”, va dir Tobal, “i la gent no va a passejar per les fàbriques”; amb tot, també va dir que es podrien trobar solucions, “i com més cares, millors”. Joan R. Macià, (responsable de VilanovaPort – Summer) va dir que ell havia hagut aturar màquines perquè havia entrat al moll un pare amb dos fills en bicicleta, i que havia hagut d’aturar un barco i s’havia hagut de llançar a l’aigua a rescatar un infant de 12 anys. Per tant, “cal seguretat”. I Jaume Carnicer, patró major de la Confraria de Pescadors, acceptaria que es pogués veure com es desembarca la mercaderia, sempre i quan s’habilités un lloc segur de manera que no interactuessin amb els pescadors. De la resta del temps, “les portes del moll sempre estan obertes”.

Una reserva marina
El debat, però, va donar per a molt més. A l’inici, Tobal va llançar algunes propostes de millora de la zona portuària, com organitzar al 2020 una inèdita Conferència Internacional de ports locals, eliminar el trànsit de vehicles del passeig marítim o disposar d’un vaixell perquè tot vilanoví pogués veure la ciutat des del mar. Isidre Melendes (president del Nàutic) va manifestar la intenció de crear una reserva marina que serveixi per regenerar el fons marí, i que a banda d’atreure equips d’investigació i seguiment de la flora i la fauna subaquàtiques, també sigui un atractiu per a l’esport i el turisme familiar. Senabre va proposar tirar a terra la nau en desús de Dadrissa, per eliminar una barrera visual del mar almenys fins que Ports de la Generalitat aixequi el nou edifici.

Vendre el peix més car
Margarida Díez, dirigent de Ports de la Generalitat, va apuntar com a reptes de futur fer accessible la nàutica a totes les butxaques; portar a navegar alumnes de totes les escoles de Vilanova; i aconseguir que els pescadors es puguin guanyar la vida. Perquè actualment Vilanova és el primer port de Catalunya en captures, però bona part és peix blau, que es ven a un preu molt baix. Millorar-ne la rendibilitat podria ajudar a rejovenir un sector que quasi té una mitjana d’edat de 60 anys (quan l’edat de jubilació és de 58) i garantir-ne la supervivència.

Pel que fa al port comercial, actualment fa un 80% d’exportacions, principalment de sal, però també fusta i siderúrgia, amb previsió d’acabar l’any arribant a les 250.000 tones.

Per tancar el debat, el gerent de la Federació Empresarial, Isidre Also, va reclamar la necessitat de crear un Consell del Port, en què “els usuaris del port puguin aportar idees i siguin escoltats a l’hora de prendre decisions”; unes funcions que, segons Also, el Consell Municipal del Port no compleix.

FER UN COMENTARI