Fa uns dies es presentava Coopsetània, l’Ateneu Cooperatiu de l’Alt Penedès i Garraf. Es tracta d’una iniciativa impulsada per quatre cooperatives del territori que compta amb el finançament i suport de la Generalitat i que té per objectiu enfortir l’economia social i cooperativa en aquestes dues comarques. Aquest ateneu se suma als altres tretze que hi ha arreu del país, entre els quals CoopCamp, sorgit l’any 2016 per donar cobertura a totes les comarques del camp de Tarragona, entre elles el Baix Penedès.

6. Ser antenes i altaveus

FOTO: ISTOCKPHOTO

Els Ateneus Cooperatius neixen l’any 2016 en el marc del programa AraCoop promogut pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya. La raó de ser d’aquests ateneus és esdevenir una eina de foment, promoció i consolidació de l’economia social i solidària en cada territori, per avançar col·lectivament cap a una societat més justa i cohesionada. Fins aleshores, totes les iniciatives que en l’àmbit públic s’impulsaven per fomentar l’economia social es feien de forma centralitzada des dels serveis de la Generalitat a Barcelona, la qual cosa dificultava que qualsevol ciutadà del país amb alguna inquietud per emprendre en el camp de l’economia social ho fes, ja que s’havia de traslladar fins a Barcelona.

La Xarxa d’Ateneus Cooperatius es va començar a desplegar amb una desena d’Ateneus: Coopolis (Barcelona ciutat), Barcelonès Nord, Maresme, Baix Llobregat, Catalunya Central, Terres Gironines, CoopCamp (Camp de Tarragona), Terres de l’Ebre i Alt Pirineu i Aran. A finals del 2017 se’n creen quatre més: Ponent Coopera (terres de Lleida), Vallès Oriental, Vallès Occidental i Coopsetània (Alt Penedès-Garraf). Aquests catorze ateneus s’estenen per tot el país creant una xarxa que fa d’antenes i altaveus de l’economia social. Informen, connecten, formen, assessoren i treballen de la mà de l’ecosistema per fer visible i enfortir l’economia social i cooperativa al territori.

5. Sumant capacitats

La creació de tots aquests Ateneus l’ha impulsada i finançada la Generalitat (amb un pressupost de 3,3 milions d’euros per al conjunt de Catalunya), però es desplega per tot el país a partir d’agents locals, és a dir, entitats de l’economia social que actuen com a grup motor i que busquen alhora el suport i la complicitat d’entitats públiques i privades de la zona. Es tracta de sumar les capacitats de tot el territori per intentar capil·laritzar al màxim la difusió de l’economia social i aconseguir que aflorin i es consolidin iniciatives dins d’aquest àmbit.

En el cas de Coopsetània, per exemple, les quatre cooperatives que han unit esforços per tirar-lo endavant han estat el grup Entrem-hi (format per les cooperatives Centre Especial de Treball Nou Verd i Nou Set empresa d’inserció, i que té com a missió la millora de la qualitat de vida de les persones en situació de vulnerabilitat sociolaboral del Penedès), Actua (empresa cooperativa amb seu a Vilafranca que associa professionals del camp social per oferir serveis d’atenció a les persones i les comunitats, en especial a la infància i adolescència en situació de risc), Facto Assessors (projecte col·lectiu constituït a mitjans de 2015 amb una de les seus a Vilanova i dedicada a donar resposta a les necessitats de les iniciatives emprenedores, entitats i empreses de l’economia social i solidària) i La Fura Continguts (cooperativa de treball nascuda el 2015 i editora d’aquest setmanari). Aquestes quatre entitats han buscat complicitats dins les dues comarques i tenen el suport explícit i la col·laboració dels dos consells comarcals, diversos ajuntaments, empreses, centres de formació, etc.

Amb la incorporació dels quatre nous ateneus, la Xarxa d’Ateneus Cooperatius és un servei públic present ara ja a tot Catalunya. Lideren aquests 14 ateneus més de 121 entitats socials, cooperatives, entitats locals i altres agents referents de l’ecosistema amb expertesa en l’àmbit de l’economia social i cooperativa.

4. Generant noves oportunitats

Els Ateneus Cooperatius serveixen per dinamitzar, multiplicar i estimular les iniciatives i les potencialitats de l’economia social i cooperativa per crear ocupació estable i de qualitat. La seva raó de ser és fomentar la creació i consolidació de noves iniciatives econòmiques transformadores, de generar noves oportunitats i fomentar la col·laboració entre projectes.

Per aconseguir-ho, els Ateneus treballen sobre cinc eixos bàsics a partir dels quals despleguen tots els seus serveis (sempre gratuïts). En primer lloc tenen per objectiu fer una diagnosi sobre l’economia social al seu territori per fer-la visible; en segon, crear i desenvolupar accions de suport i acompanyament a la creació i el desenvolupament de cooperatives i altres iniciatives de l’economia social; també treballen per promoure la fórmula cooperativa en empreses o entitats properes al tancament; realitzen tallers i sessions formatives adreçades a estudiants i professors per divulgar els models d’empresa cooperativa i la creació de cooperatives d’alumnes; i, finalment, faciliten eines, recursos i tot el suport necessari a prescriptors i professionals d’assessories i gestories perquè coneguin les particularitats de les cooperatives i puguin assessorar els seus clients.

L’Ateneu Cooperatiu és l’espai de referència al territori i la porta d’entrada de tots els recursos de l’economia social i cooperativa. Ofereix un servei de qualitat útil i pràctic i està obert a tothom: persones emprenedores, treballadores o aturades que tinguin una idea de negoci, entitats de l’economia social, empreses que vulguin transformar-se en cooperativa, centres educatius, gestories i assessories, col·lectius i entitats, etc.

3. La força del moviment

L’economia social i solidària contempla una nova manera de produir, distribuir i consumir posant al centre la satisfacció de les necessitats de les persones per sobre del lucre. Representa una alternativa viable i sostenible que defensa un sistema econòmic respectuós amb les persones, el medi ambient i els territoris.

L’economia social catalana l’any 2014, que és el darrer del qual es tenen dades, va generar un volum de negoci de 4.567 milions d’euros, cosa que representa al voltant d’un 2% del Producte Interior Brut (PIB) català. Les cooperatives són la fórmula majoritària de les empreses del sector i l’últim trimestre del 2017 donaven feina a més de 47.000 persones. Dins el grup de cooperatives, les més nombroses són les de treball associat (els treballadors s’uneixen per crear béns i serveis i, alhora, són propietaris i gestors), que representen el 75% del total.

L’economia social està present a tots els sectors d’activitat, tot i que destaca per sobre de la resta el sector dels serveis (58%), seguit de la construcció i la indústria (16 i 15% respectivament) i l’agrari (11%).

La crisi econòmica ha servit per fer emergir l’economia social com a alternativa al sistema capitalista. Les empreses cooperatives resisteixen millor la crisi: respecte al 2008, l’ocupació ha crescut un 15,5%. El 2017, a més, va tancar amb un augment de l’ocupació del 3,5%, superant els nivells previs a la crisi.

2. CoopCamp i Coopsetènia

foto: Istockphoto

CoopCamp és un Ateneu Cooperatiu de la primera fornada, és a dir, del 2016. Durant el seu primer any de vida encara no donava cobertura al Baix Penedès, però a finals del 2017 va obrir un punt d’atenció al Vendrell per donar cobertura a tota la comarca. Està situat a l’edifici de l’Eina (Camí Reial, 13 – 17, dimecres de 10 a 14 h i de 16 a 19 h, 693 818 355 – 693 818 337 merce.jane@coopcamp.cat – maria.mestre@coopcamp.cat).

Coopsetània té dues seus: una a Vilafranca, dins el local d’Actua (C. Sant Raimon de Penyafort, 8) i l’altra a Vilanova, en el cowork Espai Z (c. de l’Aigua, 84). 687 611 356 i 687 611 383 info@coopsetania.cat.

1. “Tota l’economia hauria de ser social i solidària”

ENTREVISTA A Oriol Martín, economista vilanoví, soci fundador de la cooperativa Facto Assessors, una de les entitats impulsores de Coopsetània

Quantes persones poden muntar una cooperativa de treball associat?

Com a mínim dues, i se n’ha d’incorporar una tercera en un termini màxim de cinc anys.

Què cal tenir en compte a l’hora de muntar una cooperativa de treball?

Que els interessos de les persones que la componen estiguin alineats, que tinguin la mateixa visió, que tinguin clar que una cooperativa és un projecte col·lectiu i que, per tant, prendran decisions comunes. És un espai on no caben els lideratges ferris, cada soci té un vot i, a diferència de les societats de capital, no es repartiran beneficis segons els diners que aporti cada soci, sinó per la feina que fa.

A vegades dins el cooperativisme mateix es denuncien falses cooperatives de treball…

A les cooperatives els socis i els treballadors són els mateixos. Això ens atorga una flexibilitat en l’àmbit laboral molt gran, hi ha qui ho utilitza positivament i qui no. Les falses cooperatives donen rols de socis treballadors, però realment només són treballadors perquè no participen en assemblees ni enlloc, únicament utilitzen aquesta figura per tenir més llibertat a l’hora de negociar convenis.

Quan algú pren la decisió d’emprendre i va al gestor o a l’administració pública per assessorar-se, la cooperativa és de les últimes opcions que es donen. Com es pot revertir aquesta tendència?

S’informa poc de les cooperatives perquè hi ha molt desconeixement i no poden assessorar sobre el que no saben. Per revertir aquest desconeixement des dels Ateneus formem prescriptors, tant de l’administració pública com de l’àmbit privat. Ens oferim a formar-los i donar-los suport perquè s’animin a agafar sense por projectes de cooperatives.

No s’estudia l’economia social i el cooperativisme en graus i mòduls de formació?

S’estan començant a fer impulsos amb algun postgrau, màster o assignatura optativa, però tots molt enfocats a la difusió. Encara no hem arribat al nivell de gestió, per això no hi ha economistes, gent d’ADE o de relacions laborals que tingui formació en aquest àmbit.

En els darrers anys el nombre de cooperatives va en augment. A què es deu aquest creixement?

En primer lloc, la crisi econòmica ha fet que la gent es replantegi una altra forma de fer empresa, diferent de la tradicional; en un segon terme, ara hi ha moltes polítiques públiques encarades a la promoció de l’economia social i, per tant, hi ha suport a l’acompanyament i consolidació d’aquests projectes; finalment, i especialment per les cooperatives de treball, la modificació de la Llei de Cooperatives del 2015 va permetre rebaixar de tres a dos socis treballadors, fent que es puguin abaratir costos.

Parlem de Coopsetània. Els objectius que us heu fixat en aquest primer any és acompanyar 30 projectes. Això no és molt ambiciós?

No. De fet, dels 30 projectes que ens havíem fixat ara ja se n’han apropat 32 i els hem començat a acompanyar.

Qui fa aquests acompanyaments?

Hi ha una plantilla tècnica de tres persones assignada al projecte amb el suport de les entitats associades.

Com són aquests projectes?

Molt diversos, des de la Carpa Revolució del Fes+ Chapeau, fins a quatre cooperatives d’habitatge, passant per cooperatives d’alumnat, un projecte d’educadors de carrer vinculat a skaters, projectes agroecològics o de comunicació on line.

En quin punt es troba el cooperativisme avui en dia? Ha de créixer molt més?

Està a un 10% del que pot ser. El nostre objectiu és que l’economia social sigui tota l’economia.

Això no és molt utòpic?

Aquest és l’objectiu que ens hem de marcar. L’economia social i el cooperativisme són la generació d’una alternativa per al mentrestant. Mentre no aconseguim que l’economia sigui com volem, podem generar aquesta alternativa dins de l’economia capitalista. Per això és important remarcar els nostres espais, generar mercat comú, promoure el consum responsable i que la gent pugui consumir tot el que necessita (serveis i productes) dins aquest marc. La lògica no és mantenir-se com un món separat, sinó anar impregnant la resta de l’economia perquè cada cop s’assembli més al nostre model.

FER UN COMENTARI