Coses que ningú més no podrà relatar

0
164

Sovint, a nivell personal però també exercint com a escoltadora, m’han comentat que no es coneix ben bé el rumb que s’ha de prendre a la vida fins que no se sap quines són les diferents rutes que t’han dut fins allà on ets. És allò que si saps d’on vens, és possible que tinguis més clar cap on vols anar. I deu ser que ho he anat interioritzant després de tant sentir-ho a dir perquè ara fa uns dies l’àvia de la meva filla em preguntava per què continuava en aquest món amb tants anys com té i em va sortir de l’ànima dir-li: “I si el que passa és que el destí vol que aquests dies estiuencs que conviurà amb la seva neta tingui l’oportunitat d’explicar-li coses de la història familiar que quan vostè ja no hi sigui ningú més no li podrà relatar?”.

Estic pràcticament segura que davant la meva proposta, a ella, d’una altra generació, li va passar pel cap allò que no cal atabalar els altres amb el que ja ha passat perquè “Vés! Tot són desgràcies!”, o bé allò altre que també s’acostuma a dir, en part per una mica de manca d’autoestima i en part també perquè des d’un punt de vista de la societat no es dona el valor que es mereix a aquest tipus de llegat, “Si no té cap importància!”. Ara bé, en realitat, ho faci o no ho faci finalment, crec que potser li vaig tocar una mica el voraviu i en aquests moments, entre àvia i neta, deu estar aflorant una mena d’inquietud pendent de materialitzar.

Poca broma! Fa uns anys, en una visita a una escola amb motiu d’un documental vinculat a la meva faceta com a escoltadora, es va instar a nens d’entre 11 i 12 anys a conèixer els seus avis i àvies més enllà del tracte que haguessin pogut tenir fins aquell moment. I l’experiència va ser força fructífera perquè dies més tard, després de diversos intents per apropar-s’hi, alguns van descobrir que els seus antecessors eren més apassionants dels que mai haguessin imaginat i que les experiències vitals per les quals havien passat podien ser ben bé l’argument d’una pel·lícula.

I –ara que hi penso– segurament també deu haver propiciat aquesta espontània proposta d’anar cap enrere en la trajectòria familiar el fet que els darrers mesos he tingut l’oportunitat i el plaer d’acompanyar en el seu propi viatge en el temps a en Pep, que ha efectuat un ingent, exhaustiu, rigorós i emocionant recorregut històric que li ha permès entrellaçar el bagatge de la pròpia saga familiar amb el negoci que va fundar ara fa cent anys el seu avi. Un document en format llibre que ha acabat esdevenint, també, una valuosa recopilació de material històric d’interès ciutadà.

FER UN COMENTARI