Només al seguici festamajorenc de Vilafranca, hi participen unes mil persones. Centenars més treballen en el desenvolupament de la més típica. Aquesta setmana ens proposem esbrinar com es viu la Festa Major quan s’hi participa activament, quines sensacions s’experimenten o com canvia la visió que se’n té abans i després de formar-ne part.

9. Com sobreviure a tres dies de festa contínua

Maria Rosa Ferré

Entre el 29 i el 2 de setembre, a Vilafranca no hi ha pràcticament cap franja horària sense activitat festamajorenca. Tot i que els actes previs comencen ja una setmana abans, durant aquests cinc dies es concentren centenars d’actes de tota mena. Milers de persones els gaudeixen, i algun miler més els fa realitat, bé sigui participant-hi o bé treballant activament en la seva organització.

Aquest any ens hem proposat descobrir com és i com es viu la Festa Major de Vilafranca quan se’n forma part, és a dir, quan es participa activament en alguna de les activitats que s’hi programen.

Com es pot sobreviure a una cercavila i tres processons de tres hores concentrades en tres dies i ballant tota l’estona? I si a tot això li sumem, a més, un concert d’inxa i un ball de gralles, com s’ho fan els grallers? A quina hora dinen els castellers, si les diades acaben a les cinc de la tarda? I els balladors que no volen perdre’s els castells, quan descansen? Poden sortir a la nit i al matí aixecar-se per estar vestits i a punt per ballar abans de les nou del matí? Com s’ho fan els administradors per aguantar fins al dia de la Tronada, quan ja fa mesos que treballen per organitzar la més típica? I els que han de treballar aquests dies muntant i desmuntant entarimats, portant cadires amunt i avall o repartint aigua per diferents punts de la processó, com s’organitzen? Com es veu la Festa Major a través de la lent d’una càmera intentant fotografiar-ho tot? Amb quant temps es comença a preparar la festa? El dia 3, acaba per tothom la feina?

Per contestar totes aquestes preguntes hem parlat amb diferents persones que viuen la Festa Major des de dins. Des d’un cantaire dels goigs que fa seixanta anys que els canta, fins a un graller, passant per un ballador, una fotògrafa, dos castellers, una exadministradora o el responsable de la pirotècnia. Tots ens han aportat la seva visió de la més típica, ens han explicat com la viuen, com s’organitzen, què és el que més els emociona o com ha canviat la seva percepció de la festa des que hi participen.

Per altra banda, hem parlat amb tots els serveis de l’Ajuntament que treballen, abans, durant i després de la Festa Major, bé sigui en l’àmbit del seguici festiu, bé en la seguretat o bé en l’organització i desenvolupament de tots els actes que es programen (Policia Local, Protecció Civil, Serveis Urbans, Cultura, Comunicació i Protocol). Alguns han d’estar disponibles les 24 hores del dia, altres fan torns, i tots, absolutament tots, durant aquests cinc dies viuen pendents del rellotge, el mòbil i la previsió meteorològica.

Després de parlar amb ells hem arribat a una conclusió: tots coincideixen que els dies de Festa Major són intensos, cansats i un pèl estressants; ara bé, tot això els compensa i els satisfà perquè viure la més típica des de dins fa que visquin experiències que la resta de ciutadans, com a espectadors, probablement es perden.

8. Més de 500 goigs cantats

Maria Rosa Ferré

Armand Beneyto. Fa seixanta anys que canta goigs

Per l’Armand Beneyto, la Festa Major comença uns quinze dies abans de Sant Fèlix, just amb l’inici dels assaigs dels goigs. “No entenc la Festa Major sense cantar-los”, explica. Fa seixanta anys que hi participa i aquest any ha decidit que serà el darrer. Va començar el 1957, amb 25 anys, i des d’aleshores compta que els ha cantat més de 500 vegades, per tant, hi ha faltat en molt poques ocasions. Una de les absències que més recorda és la de l’any 1965; es va casar el dia 29 a Alcoi i va saltar-se uns quants dies de la novena. “Era l’únic dia que anava bé a la família”, diu.

Explica que de ben jove formava part de la Capella de Música de la Trinitat, que convivia a la vila amb l’Schola Cantorum de Santa Maria. El 1957 les dues corals van començar a cantar plegades, a Santa Maria, els goigs a Sant Fèlix. En aquell moment, l’acte encara no s’anunciava dins el programa de Festa Major i l’assistència a la novena i al cant dels goigs era molt minsa, recorda Beneyto.

Aquesta dinàmica no es va revertir fins a l’any 1976, quan “per iniciativa de dos capellans joves acabats d’arribar es van suprimir les capelles de música i es va proposar que fos una coral d’homes del poble que cantés”, comenta. Això va fer que a poc a poc l’edat dels cantaires anés disminuint i, a la vegada, anés augmentant l’assistència.

De l’orgue a l’altar

Durant aquests seixanta anys que fa que hi participa, Beneyto ha cantat els goigs en diferents emplaçaments de la basílica: a dalt l’orgue, al cor, a les escales de la sagristia i “fins i tot a l’altar, amagats darrere una mampara”, diu. No va ser fins a l’any 1977 que els goigs es van cantar dalt del cor i amb una orquestra.

L’any 2005 les dones es van incorporar al cant dels goigs, un canvi que Beneyto va viure “força bé” i que ara no dubta a qualificar d’encert. “Si no arriben a venir a cantar les dones, possiblement hi hauria feina a trobar un cor només d’homes. Elles han donat una empenta molt important als goigs i no em sap gens de greu dir-ho”, conclou.

7. Al servei de la festa

Ajuntament de Vilafranca

La Festa Major és, sense cap dubte, l’esdeveniment festiu i cultural més important de la ciutat, i això per part de l’Ajuntament, es tradueix en un abocament de recursos econòmics important i, sobretot, de recursos humans. És per això que en el desenvolupament i el bon funcionament de la més típica treballen diversos departaments de l’administració local, fent feina que sovint el ciutadà no percep, però sense la qual la Festa Major no podria ser la que és. I és que, més enllà d’administradors, balladors, grallers, músics i cantaires de goigs, hi ha un nodrit grup de gent que ja des de molt abans del dia 29 també treballa per la Festa Major. De fet, hi ha personal de departaments sencers de l’Ajuntament que, ja per conveni, no fan festa aquests dies per garantir que tots els actes es desenvolupin sense incidències. Aquests serveis són els de la Policia Local, Protecció Civil, Serveis Urbans, Cultura, Comunicació i Protocol.

30323501006_e545d16f5d_o
Ajuntament de Vilafranca

Les 24 hores del dia

Tots els cossos de la Policia Local i 25 persones de Serveis Urbans (manteniment de la via pública, mobilitat, parcs i jardins, recollida de residus, neteja viària i inspecció i administració) treballen entre el dia 28 d’agost i el 2 de setembre en tres torns per cobrir les 24 hores del dia (matí de 6 a 14 h, tarda de 14 a 22 h i nit de 22 a 6 h). Això suposa, per exemple, que la Policia Local dobli per aquests dies el nombre d’agents. El cas del servei de Protecció Civil, que compta només amb un responsable, és similar: s’han de cobrir tots els actes i per això es compta i coordina un equip de vora 90 voluntaris, entre l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil, ADF i Creu Roja. Pel que fa al Servei de Cultura, s’encarrega de coordinar els goigs, acompanyar i supervisar tots els actes on participa el seguici festiu, així com de la Festa Major dels Petits. Durant aquests dies els actes estan coberts per dues persones (una tècnica i el cap de servei) que compten amb la col·laboració d’una quinzena de voluntaris. Per altra banda, Comunicació també està disponible les 24 hores per informar dels actes que se celebren, possibles canvis d’emplaçament, etc., amb especial dedicació a la cobertura informativa de la diada de Sant Fèlix, que concentra al voltant de 50 mitjans de comunicació i 200 professionals. D’altra banda, el pregó i la presència institucional a la diada del dia 30 suposen el punt àlgid de Protocol durant la festa.

Abans del dia D

Previsió i treball en equip. Aquesta és la màxima dels diferents serveis que treballen per la Festa Major. Depenent de la tasca que desenvolupa cadascun, es comença a treballar en la més típica amb més o menys antelació.

Cultura és qui abans comença; de fet, pràcticament és un non-stop, perquè a primers d’octubre ja s’hi posen. Hi ha una tècnica dedicada de forma pràcticament exclusiva a la Festa Major, que poques setmanes després d’acabar la festa comença una ronda àmplia de valoració amb balladors, amb Consell de Festa Major, voluntaris, comissió d’FM dels Petits… Fruit d’aquestes reunions surt un document que serveix per millorar l’edició següent. A més, al moment de nomenar-se els nous administradors, fa d’enllaç entre el nou quintet i la resta de serveis municipals amb què hauran de treballar. “El primer mig any ens el passem reflexionant, fent processos de valoració i millora o treballant projectes de renovació de vestuari o imatgeria, i l’altre mig any ens estem posant a punt”, explica Lídia Romeu, tècnica de Cultura.

En tots els aspectes relacionats amb el seguici festiu vilafranquí, res es deixa a l’atzar. Qualsevol canvi, per insignificant que sembli, s’estudia a fons i es treballa amb comissions de treball formades per especialistes.

En el cas de Protecció Civil, la feina comença un o dos mesos després del nomenament dels administradors i, tal com explica Toni Alujas, el seu responsable, “la Festa Major és el que et porta més feina de tot l’any”. Durant mesos treballa per evitar que hi hagi accidents i, en cas que es produeixin, tenir els mitjans per actuar de seguida.

A Serveis Urbans, la feina de la Festa Major no es comença tan aviat com a Protecció Civil, però en el moment que els arriba el programa treballen, matí, tarda, nit, caps de setmana i festius, per tenir-ho tot a punt per quan comencin els actes previs. En aquest departament, és especialment important la coordinació interna, ja que han d’intervenir constantment i en diferents àmbits. Un cop fixades les seves tasques, cal coordinar-se també amb Policia Local i Protecció Civil (talls de carrer, etc.).

Fer-se invisible

“Per la Festa Major es treballa, es pateix i es gaudeix”, diu Ricard Faz, de Serveis Urbans. Tots els serveis coincideixen a apuntar que, malgrat que tot està molt estudiat i treballat i es té molt per mà, sempre hi ha algun imprevist que cal solucionar. “Vius amb el mòbil i el rellotge a la mà, i és un rellotge estrany perquè tot el dia penses en l’acte d’abans i en el de després perquè els ciutadans que gaudeixen de la festa no s’adonin gaire de la presència dels que hi treballem”, conclou Fernando Hernández, del mateix servei. De fet, expliquen, quan la feina es fa bé, la gent no s’adona del que fan (muntar i desmuntar escenaris, traslladar centenars de cadires i tanques de seguretat d’un lloc a l’altre, etc.).

10.000 litres d’aigua per a 1.000 participants

Per cobrir tots els actes de la Festa Major, des de Serveis Urbans es traslladen amunt i avall, tantes vegades com calgui, 1.500 cadires, es munten i desmunten escenaris en temps rècord i es distribueixen, al llarg dels cinc dies, 10.000 litres d’aigua a diferents punts de la cercavila i les processons. Cal tenir en compte que l’atribut de la més típica no és gratuït. Compta amb un extens seguici festiu, en el qual hi ha una hora de diferència entre el cap (Drac) i la cua (la banda), on participen unes 1.000 persones que fan recorreguts d’1,5 km que es resumeixen amb processons de vora 3 hores.

Tenir un pla B 

Tot i que sempre hi ha un pla B, si hi ha un imprevist que realment preocupa tothom qui hi treballa, aquest és, sens dubte, la pluja. Els administradors, juntament amb el Servei de Cultura, ja preveuen els emplaçaments on se celebraran els actes en cas de pluja, i fins i tot una setmana abans de l’inici de la Festa Major ja hi ha dos escenaris muntats en dos d’aquests espais per si fes falta utilitzar-los. A més, el personal de diferents equipaments culturals, els dies de la Festa Major saben que en cas de pluja hauran de treballar.

Il·lusió, malgrat la feina

Per tots aquests serveis, Festa Major és sinònim de nervis i molta feina: “Es passen molts nervis fins al dia 29 a les 12, però un cop s’encén la tronada ja no tens temps de posar-te nerviós, perquè comença tota la voràgine d’actes. És molt intens”, diu Toni Alujas, de Protecció Civil. Malgrat això, sempre hi ha bona disposició i el balanç acaba sent positiu. “Passes molta calor, estàs totes les hores dret, però té molts moments gratificants, com estar tan a prop de Sant Fèlix o estar dalt de l’Ajuntament just en el moment que es fa l’aleta a un gran castell i sents l’esclat de tota la plaça”, diu el policia Cisco Fernández.

6. Amb la gralla nit i dia

Jordi Rodríguez, ‘Pigu’. Graller de l’Armilla

En Jordi Rodríguez, Pigu, fa gairebé trenta anys que toca la gralla a la Festa Major. Només feia tres mesos que ell i algun amic més s’havien comprat la gralla quan van participar-hi per primera vegada. “Ara totes les colles que toquen són d’aquí, excepte dues de fora que es conviden i que s’intenta que siguin les millors del moment, però quan nosaltres vam començar, de colles locals n’hi havia molt poques”, comenta.

La participació dels grallers en la més típica és extensa: cercavila, concert d’inxa i processó el dia 29; matinades, anada i sortida d’ofici, processó, entrada de Sant Fèlix i ball de gralles el dia 30; anada a ofici, exhibició de balls i processó el dia 31; i Festa Major dels Petits el dia 1. “Són uns dies molt intensos i cansats perquè toques moltes hores, però tot i així, m’agrada molt tocar i fer-ho a la meva Festa Major” explica.

“Els primers anys, a la nit arribaves a casa i encara senties la gralla, però amb els anys t’hi acostumes. Abans l’últim dia et sortien panses de tant tocar i ara, com que assagem tot l’any i l’instrument ha millorat molt, tot es porta millor”, diu. Per ell, participar en la Festa Major requereix compromís i és també un sacrifici per a tot l’entorn familiar. “De més jove tocava, anava d’empalmada, tornava a casa per agafar la gralla i anar a fer les matinades. Però quan ets més gran i tens canalla, ja és més complicat perquè deixes d’estar amb ells per tocar i costa compaginar-ho. Un any vam intentar combinar-nos els actes per poder estar més amb la família, però al cap de mitja hora de començar la processó la meva dona em va veure tan nerviós que em va dir que marxés a tocar”.

Tocant darrere els balls ha pogut constatar com ha anat evolucionant la festa: “Abans els balls feien una mica el que volien i hi havia menys gent de públic; ara hi ha més exigència i nivell”. Justament, un dels actes que més embranzida ha pres en els darrers anys és el Ball de Gralles, “és una passada veure la plaça de la Vila tan plena de gent sentint la gralla i ballant-hi, alguns anys hi ha més gent que al concert de la Rambla”, diu.

Preguntat pel moment que més li agrada de tota la Festa Major, en Jordi Rodríguez, Pigu, ho té clar: “La cercavila del 29, perquè tothom està content, té ganes de Festa Major, els balls van molt ben posats… És un gran moment!”, conclou.

5. Rere l’objectiu

Carles Fortuny

Maria Rosa Ferré. Fotògrafa col·laboradora de l’FM

Cada quintet administrador s’encarrega de buscar un fotògraf o dos oficials perquè immortalitzin la Festa Major. Ara bé, la quantitat d’actes que se celebren ja no només entre els cinc dies de festa, sinó la gran quantitat que s’organitzen ja des de deu dies abans, fa que els sigui impossible donar l’abast. Per això, des de ja fa uns anys, el fotògraf oficial s’encarrega també de buscar un equip de sis o set fotògrafs col·laboradors (voluntaris) perquè l’ajudin a cobrir tots els actes.

Maria Rosa Ferré n’és una. Des que, després de quedar-se sense feina, el seu fill li va regalar una càmera fotogràfica i li va obrir un blog, aquesta vilafranquina no ha deixat de fer fotos. Ara ja va per la tercera càmera, té deu blogs i en cinc anys ha guanyat 80 premis, ha publicat dos llibres, n’està a punt de publicar dos més i ha fet 22 exposicions. L’any passat ja va ser fotògrafa col·laboradora de la Festa Major i aquest any repeteix experiència.

Per ella, la més típica comença amb els actes previs que ja ha de retratar, “abans de la Festa Major ens passen un document llarguíssim amb tots els horaris i actes que cal cobrir”, explica. Aquest document l’acompanya ja fins al dia 2, juntament amb la seva càmera i els tres objectius.

“S’han de fotografiar tots els actes i vas a llocs on segur que no hauries anat, però això et serveix per adonar-te que la Festa Major no és només cinc dies i que es fan actes paral·lels molt interessants i a l’abast de tothom”, comenta. Justament, un dels actes que més ha captivat Ferré ha estat l’anada a ofici: “fins a l’any passat no me l’havia mirat amb ulls de fotògraf i és realment bonica, et permet captar moments preciosos, com un infant aixecant les faldilles de la geganta o acostant-se als balls”.

8.000 fotos 

I si la Festa Major per ella comença amb els actes previs, no acaba fins passats un parell de mesos, un cop ha seleccionat, retocat, enumerat i etiquetat totes les fotografies. “L’any passat vaig fer 8.000 fotos, de les quals en vaig entregar 1.000. Les vaig entregar al novembre i vaig ser la primera”, comenta. La clau, diu, és l’organització.

Tot i no parar per casa, veure poc la família, perdre’s tots els dinars i sopars, haver d’estar dreta durant hores, suportar la calor i les espurnes de foc, per Maria Rosa Ferré l’experiència és molt positiva. “Vius la festa des de dins, descobreixes una Festa Major diferent, des d’un altre punt de vista, i quan veus el resultat és una satisfacció afegida”.

4. “El sentiment pot amb tot”

Raimon Mascaró

Laura Domingo. Administradora FM 2014

A la Laura li van demanar si volia ser administradora uns dies abans de Tots Sants. “No vaig dubtar-ho ni un segon, de seguida vaig dir que sí”, diu rient. Es veu que la resposta més habitual és que abans d’acceptar cal consultar-ho amb la família, però ella ho va tenir clar d’entrada. Ser administrador és un sacrifici per a un mateix, però sobretot per a la família. “És comparable a agafar un càrrec d’alta responsabilitat que t’exigeix assistir a molts actes i compromisos. Això vol dir que la família també s’ha de sacrificar, perquè si algun dia hi ets, és un regal”.

Per qualsevol administrador Festa Major és sinònim de feina, molta feina i durant molts mesos. El volum de tasques a fer, segons explica, és titànic. “És una despesa d’energia molt gran només per un any. Tot el que has d’aprendre, activar, decidir, els contactes que has de fer… Però hi ha el component sentiment, que és molt fort i pot amb tot”, diu.

Per la Laura, hi ha dos moments molt estressants en la vida de l’administrador: el tancament del programa i tots els serrells que cal tancar relacionats amb els actes previs. “A partir de la tronada tot embogeix, et relaxes perquè tota la feina ja està feta i tot passa molt de pressa, com una bola de foc, no t’ho creus ni tens temps material d’assimilar res”, diu.

El dia 3 la Festa Major no s’acaba per als administradors. Cal quadrar els números, fer la memòria i comencen també els sopars amb Sant Fèlix.

Ho tornaria a ser 

“Tornaria a ser administradora, i tant! Però només si fos amb el mateix grup. Malgrat la feina, els nervis i els dies que plores de cansament, el balanç final és una canya! Coneixes molta gent i veus com funciona la vila. És de les millors experiències de la meva vida”, conclou Domingo.

3. Pit i amunt!

La Fura

Eduard Vallès i Xavi Llenas. Casteller i Xicot de Vilafranca

Es coneixen de fa anys, de quan anaven a l’institut i de jugar a bàsquet plegats. Tenen en comú la mateixa afició, els castells, i van començar a fer-ne gairebé al mateix temps, el Xavi Llenas l’any 92 i l’Eduard Vallès el 93. L’un als Xicots, l’altre als Castellers, i cap dels dos entén una Festa Major sense posar-se la camisa i anar a plaça a fer castells. Tots dos han viscut, amb les seves respectives colles, grans diades a la plaça i altres de molt més fluixes, “d’aquelles que et deixen tocat la resta de la Festa Major”, coincideixen.

L’Eduard sempre ha format part de l’equip de folre i manilles dels Castellers i des de l’any 96 ha pujat en la majoria de castells de la colla. Per ell, la T/9fm descarregada la diada de Sant Fèlix de 1995 va suposar un punt d’inflexió per a la colla: “A partir de llavors vam fer un canvi de xip que, en gran part, ens va permetre convertir-nos en la colla que som ara”. En Xavi també és de l’equip de pinyes i folres dels Xicots i per ell hi ha dos castells que han marcat un abans i un després de la colla: la T/8f de Tarragona l’any 2000 i el 3d9f del 29 d’agost de 2015, a la plaça de la Vila. Dues de les tres fites assolides a la plaça més castellera durant la més típica.

Tot i no concebre una Festa Major sense castells, l’Eduard i el Xavi combinen la seva faceta castellera amb la familiar. “Formar part de colles amb gent ens permet no haver d’assistir a tots els actes”, expliquen. El Xavi, acostuma a fer alguna de les processons i tota la cercavila del 29, l’Eduard, en canvi, només fa castells a plaça i opta per veure la cercavila i les processons amb els seus fills. “Pels Xicots la diada del 29 és la important i m’agrada fer la cercavila, per anar parlant amb els de la tècnica i anar escalfant”, comenta el Xavi. Per l’Eduard, tot i que el 29 al migdia va a plaça a fer castells, la seva diada és el 30: “el dia 29 vaig a dormir aviat, m’aixeco ben d’hora, quedo amb els amics de la colla, veiem l’entrada a ofici, esmorzem i anem a veure les relíquies. Quan acabem ja anem al carreró de Santa Maria per entrar a plaça. És un moment molt emocionant”.

No totes les diades del 29 o el 30 han estat flors i violes. N’hi ha hagut de difícils i altres que no han anat com s’esperava i això, segons expliquen, es nota a l’ambient. “La gent està més ensopida, hi ha menys ganes de sortir, i fins i tot va menys gent de la colla a processó”, comenten. Per contra, quan es fan bons castells (com el 2015, en què els Xicots esdevingueren colla de 9, o el 2013 del primer 3d10fm descarregat dels Castellers), expliquen que la gent els aplaudeix i els felicita quan passen amb la processó.

La Festa Major és exigent tant per a una colla com per a l’altra, per això els dies 1 i 2 molts castellers descansen i es deixen veure al concert vermut per fer tertúlia; castellera, evidentment!

2. Foc i soroll

Maria Rosa Ferré

Albert Rovira. Tècnic comercial de Pirotècnia Igual

L’Albert Rovira és, des de fa més de quinze anys, el màxim responsable dels actes de la Festa Major que s’encarreguen a la Pirotècnia Igual, és a dir: Tronada, castell de foc, entrada de Sant Fèlix, entrada del 31, espectacle final del Ball de Foc i Tronada dels petits.

A principis d’any es reuneix amb els nous administradors per començar a treballar. “Tot i que cada administració té les seves preferències, tots coincideixen a demanar que la Tronada sigui la que peti més fort de totes”, diu. Per ell, la Tronada és l’acte més emocionant de la més típica. “Abans d’encendre-la ja notes la tensió i les ganes de la gent; és el primer acte, peta fort, és espectacular…, és normal que la gent s’emocioni”, conclou.

500 kg de pólvora

La pluja és el que més fa patir l’Albert, i no pel castell de foc que, segons explica, es pot tapar i encendre encara que hi hagi tempesta, sinó per la tronada, que no es pot tapar de cap manera i, si es mulla, no peta. “Un any va ploure fins a les onze. Quan va parar, vam començar-la a muntar i a les dotze va petar fort i puntual com sempre, vam haver de portar molta gent de fàbrica per poder-la acabar a temps”, explica.

L’Albert calcula que per la Festa Major es cremen més de 500 quilos de pólvora, una xifra “molt important, la de Vilafranca és una festa potent”, conclou.

1. Tres dies saltant i ballant

Mara Rosa Ferré

Carles Rosés. Cap de colla del Ball de Pastorets

Tot i que els balls no surten fins al dia 29, ja fa setmanes que assagen, i en el cas dels Pastorets, mesos. “El nostre ball físicament és molt exigent, per això des de primers de juliol assagem tres hores a la setmana”, explica Carles Rosés, el seu cap de colla. A més, des del gener queden també un dissabte al mes a casa d’un dels balladors per pintar els pals nous que estrenaran només acabar la Tronada.

Els balls estan formats, majoritàriament, per gent jove que també participa dels actes que s’organitzen a la nit. Amb tot, tal com explica Rosés, la majoria són conscients que l’endemà han de ballar i per això intenten retirar aviat. “En el meu cas surto a les nits, però em dosifico. Quan ets ballador saps que viuràs més la Festa Major de dia que de nit, si no, no podries ballar”, comenta.

Exigents amb ells mateixos

Els balls són exigents amb ells mateixos, per això la majoria tenen reglaments interns per gestionar retards i absències. “Quan entres en un ball has d’adquirir un compromís, per això nosaltres en qüestions de puntualitat i assistència ens posem molt seriosos”. El Ball de Pastorets, per exemple, dona deu minuts de marge per si algun membre s’endarrereix, però a partir d’aquest moment es comença a sancionar. A més, arribar tard en una de les cercaviles o processons es penalitza amb no ballar al següent acte.

“Nosaltres mateixos som molt exigents; entenem que la Festa Major és de tots i que som uns privilegiats que podem ballar. Hem de fer passar-s’ho bé a la gent ballant bé, per això quedem dos mesos abans per assajar”.

El dia 1 al matí el cansament es fa palès en tots els balladors. “En el nostre cas acabes físicament bastant destrossat, amb les cames carregadíssimes després de tres dies intensos saltant, però t’agrada tant que aguantes i ja esperes tornar a ballar l’any vinent”, explica Carles Rosés.

FER UN COMENTARI