Do you speak english?

0
222
Foto: Fotolia.

L’anglès s’ha convertit fa anys en la llengua franca per excel·lència de comunicació mundial. És per això que saber-s’hi defensar és molt important, tant per viatjar, com per als negocis, per a moltes feines en què cal treballar amb persones de diferents països, com també per veure pel·lícules i sèries sense el filtre de la traducció. I cada cop hi ha més gent interessada a aprendre’l

Segons la darrera enquesta sobre coneixements idiomàtics feta per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) l’any 2013, el 38,4% de la població catalana manifesta que entén l’anglès, el 34,7% que el llegeix, el 31% que el parla, el 30,6% que l’escriu i, finalment, el 28,3% diu que en domina totes les habilitats. Aquestes xifres no són ni modestes ni per tirar coets. Són un terme mig que cada vegada va augmentant, com constata la comparativa amb la mateixa enquesta feta cinc anys enrere, en què els percentatges de coneixement de l’anglès eren entre cinc i set punts inferiors (vegeu gràfic adjunt).

De mica en mica, la ciutadania va prenent consciència de la importància que té aprendre bé aquest idioma, i per això han proliferat les acadèmies que s’hi dediquen. Així mateix, l’Escola Oficial d’Idiomes ha fet una aposta important per la formació d’adults i de professorat per tal que pugui impartir classes en anglès. Força centres educatius penedesencs fa anys que també implementen projectes per millorar la competència comunicativa en anglès.

11. Des dels 0 anys

A partir de quan naixem i en la nostra primera infància és quan el cervell de la persona és més receptiu a l’aprenentatge. Els resultats de tot el que va interioritzant no són immediats, però de la mateixa manera que la llengua materna, al cap d’un-dos anys, passa a ser la pròpia, també una primerenca immersió lingüística a l’anglès tindrà uns resultats que es faran evidents.

La penedesenca Elisenda Papiol, especialista en la docència de l’anglès, explica que dels 0 als 3 anys l’objectiu és que l’infant estigui en contacte amb la llengua de manera lúdica, prioritzant la llengua receptiva, en què els inputs es reben a través del joc, de l’escolta activa de contes, de la visualització de vídeos curts i de cançons i cantarelles. Papiol afirma que aquesta franja d’edat requereix “un perfil de mestre que ha de dominar molt bé la llengua anglesa, l’ha de poder utilitzar de manera espontània en el joc, en les instruccions, ha de tenir fluïdesa i bona fonètica a més de les competències per educar els infants d’aquesta edat”. L’exposició a l’anglès ha de ser diària, ni que sigui mitja hora escoltant cançons mentre es berena, i no s’ha de forçar l’infant que produeixi si no ho fa espontàniament. La llengua receptiva a què s’ha exposat l’infant és la millor motxilla per garantir una bona competència en anglès en el futur.

10. Dels 4 als 7 anys, primeres paraules

Segons Papiol, en aquesta segona franja d’edat ja es pot començar a demanar a l’alumne les primeres produccions orals, però sense forçar. Hi ha infants que es llancen més ràpid a parlar i n’hi ha que els costarà més agafar seguretat amb si mateixos. Cal, doncs, donar temps a interioritzar la llengua.

Una bona via d’entrada a la infància és mitjançant els dibuixos animats, les dramatitzacions de diàlegs curts, l’escolta de contes i tot tipus d’activitats contextualitzades amb l’ús de materials o il·lustracions i vivenciades amb moviments. En tot el procés d’aprenentatge d’una llengua és molt important la immersió més enllà del temps lectiu. No n’hi ha prou, doncs, amb anar una/dues hores a classe. Als 6-7 anys, segons Papiol, també pot ser una bona edat per fer classe de gimnàstica o de plàstica en anglès. El que farà falta imprescindiblement, no obstant, és que el mestre en tingui un bon domini ja que “no ha de dir ni una paraula en català: ha de tenir recursos per fer-se entendre, amb la mirada, la gesticulació, amb elements audiovisuals…”.

9. Amb 7-8 anys, les repeticions

En aquesta franja d’edat tenen una importància cabdal les repeticions de “chunks” (blocs de paraules), com Give me…, Please, Thank you, What’s this?, d’estructures simples, les rutines de classe i el treball de vocabulari. Es donaran ordres molt bàsiques que caldrà executar (sense necessitat, si es vol, de resposta verbal) i continuarà sent molt important la receptivitat de la llengua, ja sigui amb cançons repetitives, que poden implicar el moviment, haver de tocar coses, parts del cos, etc. És en els 7-8 anys que l’infant ha de començar a adonar-se que la llengua li serveix per a un propòsit concret (per parlar, per fer un joc, per entendre unes instruccions…) i el professorat l’ha de motivar constantment, amb reforç positiu i sempre donant el temps que necessiti cada infant.

És també en aquesta etapa que, a banda d’anar incrementant de mica en mica i de manera “natural” el vocabulari, s’introdueixen les primeres estructures gramaticals; grups de paraules que van junts i que tenen una funció concreta, com ara What’s your name? o What time is it?. Amb això, l’alumne entendrà també que una llengua no són només paraules soltes sinó que hi ha una manera de dir les coses intrínseques de cada llengua, que no té traducció literal. De mateixa manera, s’adonarà que hi ha una sèrie d’elements sociolingüístics propis de cada llengua, que cal saber i reproduir.

8. 8-11 anys, temps d’aprenentatge per se

Foto: Fotolia

En aquesta etapa final de primària és quan cal un treball més intensiu en anglès, i cal emprar tots els recursos possibles: contes, pissarres digitals, tauletes, dibuixos animats, jocs. L’alumne és una esponja que ho ha d’haver anat interioritzant tot i és hora que es llanci a produir adequadament i en diferents contextos. Elisenda Papiol és partidària de fer altres matèries en anglès. No cal que siguin totes les hores de l’àrea pot ser una a la setmana.

Entre els 8 i 11 anys, l’alumne s’intensificarà el treball verbal i també en llengua escrita, i s’introduiran estructures gramaticals (amb uns objectius concrets). Haurà d’escoltar, parlar, escriure i llegir, però el més important seguirà sent que la llengua es treballi de manera comunicativa. “El més important és entendre, parlar i comunicar-se espontàniament, no saber-se la llista de verbs irregulars”, diu Papiol.

 

7. Amb l’ESO, un salt qualitatiu

Entre els 12 i 16 anys s’hauran de recollir els fruits de tot el que s’ha après fins al moment. L’alumne ha de ser capaç de defensar-se amb la llengua, de trobar la manera de dir les coses d’una o altra manera. Serà també un bon moment per aprendre que hi ha diferències entre la manera de viure (i parlar) dels anglesos i la dels nord-americans; i es podran començar a fer intercanvis amb nadius, que implicaran viatges a l’estranger per estar en contacte directe amb la llengua de manera més intensiva i els enriquiran personalment i lingüísticament.

Tant si es fa aquest viatge com si no, el que cal tenir clar és que sense una immersió, sense un contacte constant amb la llengua (viatges, televisió, música, classes…) l’alumnat no assolirà la competència requerida per defensar-se amb fluïdesa i quedarà lluny d’assolir el nivell B1 en finalitzar l’ESO, que acredita un domini suficient de la llengua per poder mantenir una activitat comunicativa en qualsevol situació quotidiana, d’acord amb els objectius europeus per al 2020.

6. I els adults?

No hi ha una edat ideal per començar a aprendre l’anglès. És clar que com més aviat, millor, però sempre és un bon moment per fer-ho. És evident que no serà a base de cantarelles i cançons, com amb la mainada. Elisenda Papiol opina que el primer que ha de fer el professor és indagar els motius pels quals l’alumne vol aprendre anglès, i guiar l’aprenentatge d’acord amb aquesta motivació, de manera que sempre sigui més fàcil l’aprenentatge: “Cal fer sentir a l’alumne que va progressant, ajudar-lo, guiar-lo, sense atapeir-lo de gramàtica i estructures”.

Si no hi ha un interès concret, més enllà de voler conèixer un idioma nou, es començarà amb els aspectes bàsics de les relacions humanes, com ara poder-se presentar, preguntar com estàs, a què et dediques… i abordar els temes que puguin interessar l’alumne. La motivació, com en tot, és molt important. I el procés d’aprenentatge serà llarg i progressiu.

5. El rol del professor

Segons Papiol, el professorat té en tot el procés d’aprenentatge un rol molt important perquè ha de fer de la motivació de l’alumne el leit motiv de la seva actuació, cercant estratègies que l’acostin als s

Si tot això es compleix, és a dir, si es té un bon docent com a guia, hi ha un interès continuat en l’aprenentatge i una immersió a l’anglès que vagi més enllà de les dues-tres classes setmanals, l’èxit està garantit.

 

4. La llengua més parlada

L’anglès és la tercera llengua materna amb més parlants de la Terra, amb uns 400 milions de parlants nadius, només superada pel xinès mandarí i pel castellà, però se situa al capdavant del rànquing de llengües més parlades gràcies a la seva gran popularitat, que l’ha convertit en la llengua franca d’intercomunicació mundial: la parlen mil milions de persones, segons l’enciclopèdia de referència The Ethnologue: Languages of the World. Per darrere hi quedarien el mandarí (també gairebé mil milions de parlants), l’indi (900 milions), l’espanyol (450), el rus (350) o l’àrab (250), segons va publicar el recentment traspassat catedràtic de Lingüística per la UB, Jesús Tuson, al llibre El llenguatge (Empúries, 1994). I encara hi ha fonts, com el British Council, que afirma que parlen anglès 1.500 milions de persones.

Actualment l’anglès és llengua oficial o cooficial a 57 països; per ordre de parlants, els Estats Units, el Regne Unit, el Canadà, Austràlia i també Irlanda, Sud-àfrica i Nova Zelanda, entre altres. A més, és també llengua oficial d’organismes internacionals com l’ONU, l’OTAN i la UE.

El seu origen cal anar-lo a buscar a la Gran Bretanya. La seva expansió va arribar inicialment per la colonització que va dur a terme aquest país principalment a partir del segle XVIII, i després, a partir del segle XX, en convertir-se
els Estats Units en potència mundial. També hi han ajudat molt la indústria de Hollywood i les produccions de la BBC. En aquests moments, l’anglès és la llengua amb major producció bibliogràfica i també la que té més usuaris d’internet.

 

 

3. Una presència creixent a Catalunya

L’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) va publicar l’any 2008 una enquesta de coneixement idiomàtic entre la població major de 15 anys, que constatava que l’anglès era la tercera llengua més coneguda del país, després del català i del castellà (la quarta a la Vall d’Aran, després de l’aranès). L’enquesta es va repetir cinc anys després, i de l’anàlisi de les dades es desprèn que hi ha hagut una variació a l’alça de més de 6 punts en el coneixement de l’anglès en aquest quinquenni. També s’observa que els homes tenen, de mitjana, un coneixement entre 4 i 6 punts superiors d’aquesta llengua estrangera que les dones.

 

2. Societats bilingües

Foto: Fotolia.

Als catalans, pel fet d’estar en contacte permanent amb dues llengües (igual com suïssos, holandesos, etc.), els serà més fàcil l’aprenentatge d’altres llengües que les societats monolingües. Ara bé, hi ha altres factors que també incideixen en un bon aprenentatge. Per exemple, Portugal és un país monolingüe, però la seva competència en anglès és molt elevada ja que ni la televisió ni el cinema dobla cap pel·lícula, sèrie o producció de dibuixos animats. Com a molt, la subtitulen (en anglès o en portuguès). Per tant, el bon coneixement de la llengua és una qüestió política.

 

 

1. Elisenda Papiol 

Elisenda Papiol.

Fa 35 anys que es dedica a la docència de l’anglès, ha fet cursos de formació del professorat i ha implementat i coordinat diversos projectes d’innovació relacionats amb l’aprenentatge de la llengua anglesa. És diplomada en magisteri en l’especialitat de llengües estrangeres,  llicenciada en Filologia Anglesa, té un Màster en Educació i TIC i és co-autora de llibres de text per alumnes de Primària publicats per Macmillan per als mercats espanyol, italià, grec i polonès;  l’any 2006 aquest material va rebre el premi ELT del British Council al millor curs multimèdia. Actualment, Papiol és assessora del Servei de Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social de l’equip de Barcelona Comarques del Departament d’Ensenyament de la Generalitat.

FER UN COMENTARI