Els Catarres i la trobada nacional de Falcons, novetats de la festa major de Vilanova

0
499
Presentació a càrrec dels Diables de Vilanova.

Els Diables de Vilanova van fer diumenge a la tarda de mestres de cerimònies, amb ritme de versot, en l’acte públic de presentació dels actes de la festa major d’enguany, en què dos dels actes més aplaudits pel públic van ser l’anunci de la presència dels Catarres com a caps de cartell del Ball de les 7 hores (4 d’agost) i la realització a Vilanova de la Trobada Nacional de Falcons (14 de juliol). Altres actes destacats seran la diada castellera de les Neus (28 de juliol), la trobada de Balls de Valencians (3 d’agost), l’efemèride del 40è aniversari del Drac Tigre (21 de juliol) o el convit a la festa enguany a càrrec de l’escriptora Empar Moliner (4 d’agost).

Altres actes anunciats són la projecció de Coco (de Pixar), l’actuació de l’actriu Lloll Bertran, havaneres amb Les Anxovetes, màgia amb el Mag Lari, la Gira Fricandera de RAC 105, el correfoc i tots els actes tradicionals que es repeteixen cada any. També es va presentar el cartell creat per Jaume Osman, dissenyador vilanoví que li ha donat un aire que recorda un retaule barroc, i l’àngel dels Daibles va cloure l’acte recordant que la festa era oberta “a tothom, i a qui no li agradi, que se’n vagi a Sitges a fer un tomb”.

Actuació falconera
A l’auditori Eduard Toldrà hi eren els Diables, però també la parella de Gegants i la Mulassa. I s’hi van fer un lloc els Falcons, que van entrar a la sala amb dos pilars de 3 caminant i, sobre l’escenari, van aixecar un ventall de 4 franquejat per dos ventalls de 3, una pira 3×3 amb pilar de 3 central i figuereta de l’enxaneta, i el capdil de 7.

Tradicional i singular
La regidora de Cultura Adelaida Moya s’estrenava en el càrrec destacant la importància que té a la ciutat el món associatiu en l’organització d’actes, i l’alcaldessa Neus Lloveras s’acomiadava (aquesta serà la seva darrera festa major en el càrrec) animant la ciutadania a optar a ser Paborda i remetia als orígens de la festa (documentada del segle XVIII), a la seva singularitat (el color blanc, els ventalls, les alfàbregues) i al fet que “ha mantingut l’estructura tradicional de les festes majors del Penedès” fins al punt de ser considerada “una de les més típiques del país”.

FER UN COMENTARI