Els Xicots de Vilafranca s’havien fixat un repte majúscul per la festa major i van quedar lluny d’assolir-ho. Arribar-hi sense haver muntat encara cap folre a plaça i que el primer sigui el del 3 de 9 és molt ambiciós. No va tenir premi. Els vermells obrien plaça en la diada del 29 d’agost amb el castell de nou. Abans havien descarregat set 3 de 8 consecutivament en cinc setmanes (els dos últims, en sengles clàssiques de vuit assolides el cap de setmana previ, en la diada de Pre-Festa Major i a Sitges), i també comptaven amb l’experiència de tres anys consecutius plantant el castell de nou per festa major. Però no va ser suficient. Primer en van desmuntar el peu en dues ocasions (el primer, amb folre gens compacte; el segon, amb quints col·locats, per mala quadratura). La diada, abans de començar, s’allargava i els Xicots perdien ronda. Es van asserenar amb un 4 de 8 abans de tornar-hi amb el 3 de 9 amb folre, que aquest cop sí van validar, però que va fer llenya amb sisens pujant i quan ja acabaven de donar l’ordre de desmuntar-lo. Intent decebedor, doncs, i ja tampoc hi va haver possibilitat de “compensar-ho” amb la primera torre de 8 amb folre de l’any, que van aparcar. Van bastir el 3 de 8 (el 120è que descarregava la colla), la torre de 7 (la 160 del seu historial) i el vano de 5.
Dos dies després, en una diada de Sant Ramon a l’antiga i a hores intempestives, van complir amb castells de set de gamma alta: torre de 7, 5 de 7, 4 de 7 amb agulla i pilar de 5. El proper gran repte de la colla, el concurs. I si pot ser, arribar-hi amb la torre de 8 amb folre assolida.
