Entre divendres i diumenge té lloc la bicentenària Fira de Santa Teresa, l’activitat econòmica més important de l’any al Vendrell, que lluita per mantenir-se com a motor comercial de la vila i que any a any va ampliant la seva oferta a nous sectors productius. A més, la cultura cada vegada hi va prenent més cos.

De fira agrícola al segle XIX (es té constància escrita que ja existia l’any 1843) a fira multisectorial des del darrer quart del segle passat, ampliant a partir de mitjan segle XX al sector industrial. Aquesta és una pinzellada genèrica de l’evolució que ha tingut la Fira de Santa Teresa del Vendrell al llarg de la seva història i fins arribar als nostres dies, quan està en ple procés de repensar-se per tal de no quedar enrere i incloure novetats que la puguin seguir fent atractiva al públic del segle XXI.

La Fira de Santa Teresa, com tota fira multisectorial que es faci avui en dia, no ho té fàcil, perquè la competència firal en ciutats mitjanes de Catalunya és molt forta. Amb tot, l’Ajuntament va introduint any a any nous sectors que, sumats i vistos de forma global, van donant a la fira un caràcter encara més polièdric.

8. Innofira

La novetat principal d’aquest 2017 és la creació, al bell mig de la Rambla, d’un espai dedicat a les noves tecnologies i a l’eficiència energètica, l’Innofira. En total seran cinc estands amb sis empreses i un espai de conferències en el qual s’hi han programat fins a set xerrades entre divendres i diumenge, sobre energies renovables, programació a les aules, ciutats intel·ligents, robòtica i estalvi d’energia. També s’hi faran dues jornades informatives sobre com funciona la factura elèctrica i hi haurà un punt d’informació energètic.

7. La Handmade agafa volada

L’any passat, la plaça Nova va acollir per primer cop la Fira Handmade, d’articles fets a mà i per compartir. La seva bona acollida ha fet que enguany es torni a fer, amb una carpa on hi seran presents vuit artesans de sectors tan diversos com la restauració, el patchwork, la cosmètica natural o l’esmalt al foc, entre altres. El gran al·licient, però, no és només passejar-se per les parades sinó participar en algun de la cinquantena de tallers que s’hi han programat.

6. Fira d’Abans

També repeteix, en aquest cas per tercer any, la Fira d’Abans al carrer del Doctor Robert, que vol ser una remembrança de com era la fira en els seus orígens, dues centúries enrere. Hi haurà una mostra d’oficis antics com el de cisteller, apicultor amb abelles, hi tindran el seu espai l’esmolet, les espelmes aromàtiques, les teràpies naturals, i també hi haurà una atracció (en competència amb les de l’avinguda del Camp d’Esports) i carruatges, entre altres.

5. Fira multisectorial

Tanmateix, el gruix més important de la fira segueix sent, com no pot ser d’altra manera, el de l’activitat empresarial. La Rambla en serà l’espai central: hi exposaran els seus productes i serveis 18 empreses del sector comercial, les cinc de l’Innofira, cinc més d’estands institucionals i d’entitats, i deu del sector de l’alimentació a l’alçada del centre cívic l’Estació, amb la seva zona de degustacions que la separarà dels set estands de la zona gastronòmica, que s’ubicarà a la plaça Tobies. També hi haurà al centre del Vendrell tres parades de food trucks, set del Racó de l’Art (al carrer dels Cafès) i, finalment, el pàrquing del Pèlag donarà cabuda a la zona d’automoció i maquinària agrícola, que enguany creix en metres quadrats i en nombre de concessionaris (en seran onze, en total), amb la presència de les principals marques. Un fet simptomàtic de la bona marxa de l’economia.

De cara als visitants de la Fira de fora del Vendrell, l’Ajuntament tindrà habilitades diverses zones d’estacionament a la perifèria del centre vendrellenc, com són a la zona del Pèlag a banda i banda del torrent del Lluc; l’aparcament del Camp d’Esports; el pàrquing de l’Escori i el solar del Botafoc a tocar de la riera de la Bisbal.

4. Més cultura

Un altre aspecte que cada vegada va agafant més pes a la Fira i que complementa l’activitat comercial són els actes culturals. N’hi haurà a manta. Destaquen la diada castellera de Santa Teresa i l’exposició de ceràmica (vegeu documents adjunts), però també hi ha programats concerts de gralles, de jazz, de pop-rock; xerrades de tota mena; cercaviles de grups de cultura popular, dissabte a la tarda i diumenge al matí; teatre; els Versots dels Diables i de les Gitanes; i el 44è Concurs Nacional de Colles Sardanistes.

Una Fira de Santa Teresa, doncs, per a tots els gustos; perquè tothom hi trobi el seu espai i pugui gaudir de tot un cap de setmana d’activitats socials, culturals, comercials i familiars.

3. Una diada castellera “total”

4 de 9 amb folre dels Nens (foto: Josep Lluch).

La diada castellera de Santa Teresa sempre ha estat de les importants del calendari casteller però en els darrers anys, amb la contractació de la Jove de Tarragona i la millora tècnica dels Nens, ha fet un pas endavant i ja és imprescindible per a qualsevol afeccionat al món casteller. Serà diumenge a partir de la 1 del migdia a la plaça Vella i el cartell és inamovible: Nens del Vendrell, Joves de Valls i Jove de Tarragona.

La colla amfitriona tindrà l’última oportunitat enguany –si no la penúltima– de mantenir la condició de colla de nou. El gran objectiu del dia serà el 4 de 9 amb folre, que van desmuntar en dues ocasions per la diada de Santa Anna, quan presentava totes les garanties per descarregar-se, però la canalla es va fer enrere. Amb els problemes dels més menuts solucionats, l’assaig d’aquest divendres serà clau per decidir si l’intenten diumenge o no. La clau és ara l’encaix de pinya, folre i terços, i el bon funcionament de tronc. Els castells que són segurs són la torre de 8 amb folre i el 5 de 8, tots dos ja assolits en aquest segon tram de temporada, i el pilar final serà de qualitat, de sis o de set amb folre; ho condicionarà el ritme de recuperació d’un dels pilarers. El que queda descartat és tant el 3 de 9 amb folre com el 4 de 8 amb agulla.

La Jove de Tarragona, que l’any passat va fer al Vendrell el seu primer i únic 3 de 10 amb folre i manilles descarregat, enguany està fent campanya per portar-hi el 4 de 9 sense folre. La Jove no l’ha assolit mai i el Vendrell no l’ha vist mai. Diumenge els liles tarragonins van bastir a l’Arboç un 4 de 8 pensant en aquest 4 de 9, l’anomenat “castell total”. Altres castells que podrien portar en cartera són el 5 de 9 amb folre i el pilar de 8 amb folre i manilles.

3 de 10 de la Jove de Tarragona al 2016 (foto: Víctor Merencio).
3 de 10 de la Jove de Tarragona al 2016 (foto: Víctor Merencio).

La Joves de Valls, a una setmana de Santa Úrsula, és imprevisible què hi voldrà avançar i què deixarà per a la setmana vinent. La plaça Vella espera amb candeletes veure-hi la torre de 8 sense folre, que va descarregar en pròpia plaça per la Diada Nacional a Valls; la torre de 9 amb folre i manilles, el pilar de 8 amb folre i manilles, ja assolits tots dos enguany, i el 3 de 9 amb folre i agulla, inèdit per a la colla, estan entre el ventall de castells que treballen a assaig.

2. Ampliació de l’illa de vianants

L’any que ve, per la Fira de Santa Teresa, l’illa de vianants del centre del Vendrell haurà crescut una mica. A finals d’any o a principis del que ve començaran unes obres d’ampliació que podrien ajudar a eixamplar el perímetre firal, creant un circuit que anés des del carrer Doctor Robert fins a la Rambla, passant per Prat de la Riba. A banda de treure vehicles del centre històric i millorar la mobilitat a peu, l’ampliació té com a objectiu donar un nou impuls al comerç del Vendrell.

Per una banda, es farà de plataforma única el tram del carrer Doctor Robert entre els carrers Prat de la Riba i Sant Magí, amb prioritat per als vianants i d’ús restringit per a vehicles –només hi podran accedir veïns i vehicles de càrrega i descàrrega. La plataforma única s’allargarà fins a davant de Correus, tot i que aquest tram serà obert al trànsit en un únic sentit de circulació direcció al centre. Les mateixes característiques són les previstes al carrer del Nord, mentre que el tram de Doctor Robert entre Correus i la carretera de Valls, mantindrà la calçada central amb dos sentits de circulació, però s’ampliaran les voreres i s’eliminaran les places d’aparcament.

1. “En un any hem reduït el 48% el consum elèctric”

Camil·la Barnadas.

Camil·la Barnadas, regidora d’Eficiència Energètica de l’Ajuntament del Vendrell

Per què s’incorpora el sector de l’eficiència energètica a la Fira de Santa Teresa?
El Departament d’Eficiència Energètica vam exposar la idea de convidar expositors d’aquest sector, perquè l’Ajuntament estem adherits al Pacte –europeu– d’Alcaldes per la Sostenibilitat, i un dels compromisos és reduir un 20% les emissions de CO2 el 2020.

I això com es fa?
Hem d’implicar els ciutadans perquè prenguin mesures que redueixin les emissions. L’any passat vam fer algunes activitats durant la Setmana de l’Energia però van atreure poc públic, i com que la Fira és un pol d’atracció de gent, és un bon aparador per difondre què està fent aquest sector.

Què ha fet, l’Ajuntament?
Treure totes les lluminàries de mercuri i substituir-les per leds i instal·lar reductors de flux, que fan més baixa intensitat de llum –en determinades hores de la nit– sense que gairebé sigui perceptible. Amb això hem reduït en un any el consum un 48%, en 3.852.325 kWh, i s’ha evitat emetre a l’atmosfera 1.483 tones de CO2, que és l’equivalent a 290 vehicles que haguessin deixat de fer el trajecte d’anada i tornada a Barcelona.

Hi ha cap pla de mesures a dur a terme?
El Pacte d’Alcaldes proposa un pla de mesures per reduir les emissions en edificis municipals, transport i consum domèstic. Ens falta decidir quines es faran i amb quina prioritat. Una podria ser fer pàrquings dissuasius perquè es redueixi la circulació al nucli urbà. Una altra podrien ser els camins escolars. Hem fet una enquesta per saber quins són els més freqüentats i ho estem estudiant. Facilitar que vagin a l’escola caminant, amb bici i no fent ús de transport és una mesura que té repercussió en les emissions de CO2.

Quines mesures pot prendre una família per millorar l’eficiència energètica de la llar?
Hi ha mesures molt senzilles que tothom pot adoptar i que repercutiran directament en la factura, com ara: 1. Mirar la tarifa que necessitem per adaptar-hi els hàbits de vida; en funció de l’hora que posis la rentadora o el rentaplats, es penalitza més. 2. Pots escollir de no fer servir el forn i la rentadora alhora. 3. Fer un canvi de bombetes: les leds són més cares però s’amortitzen ràpidament perquè consumeixen molta menys energia. 4. L’estancabilitat dels edificis, perquè la calefacció i l’aire condicionat se’n van si no hi ha bons tancaments. Els dobles vidres també hi ajuden molt. 5. Obrir el suficient perquè es ventili però que no hagis d’engegar la calefacció després. 6. O una cosa tan bàsica com que si no ets a l’habitació, tanca el llum.

Tot això, s’explicarà a la fira?
Es faran conferències destinades a sensibilitzar sobre la problemàtica i a donar eines que permetin obtenir resultats amb una inversió molt mínima.

La conscienciació més efectiva sol ser entre els més menuts.
Un dels objectius de la Regidoria és interactuar més amb les escoles. Ja hem fet algun taller escolar de com funciona l’energia. Dotar de més coneixement els infants farà que creixin amb aquests valors a dins.

FER UN COMENTARI