El joc de taula és un estímul cognitiu i emocional que afavoreix que els que hi participen practiquin les relacions socials. Els avantatges més significatius d’aquesta pràctica –aparentment banal– són que mentre que es passa una bona estona, s’enforteix l’autoestima, es reforcen els vincles i es contribueix a prevenir el deteriorament. I si és així… per què no juguem més sovint?
Si a hores d’ara és evident que practicar el joc en companyia genera alegria i benestar, tot reduint l’ansietat i estimulant les funcions intel·lectuals; si s’ha comprovat que promou la socialització, millora l’empatia i elimina tensions, i si sabem que fomenta l’aprenentatge, reforça valors tals com el sentit de la justícia i la companyonia, i manté l’activitat psico-física…per què no juguem més sovint?
Doncs perquè no ens acabem de creure que atrevint-nos a jugar practiquem el càlcul; exercitem la memòria; som conscients de la nostra relació amb el que ens envolta i vers nosaltres mateixos; duem a terme habilitats que ens permeten fer accions amb un objectiu i ens familiaritzem amb el nostre cos, tot sent conscients de les parts que el componen i dels moviments que és capaç de fer. És a dir, que suposa bastant més que una simple manera d’entretenir les criatures.
No sempre les eines de treball a nivell cognitiu i emocional són amenes i, fins i tot, divertides, i és per això que alguns equips de professionals apostem per tota una sèrie de recursos que ens brinden l’ocasió d’entrenar les capacitats i habilitats i, al mateix temps, passar-ho bé.
