La crisi del PSOE (un cop d’estat) expressa la crisi de l’estat espanyol, la descomposició de les seves institucions (Monarquia, Govern, Parlament, Senat, Tribunal Constitucional, Ministeri Fiscal). Institucions que no es poden separar, ja que estan lligades amb una estructura de ciment armat. La crisi del PSOE i la crisi d’Espanya és una crisi de ciment armat. No s’ha volgut posar nou ciment. El problema d’Espanya sempre acaba sent el mateix. Primer Espanya i després el partit.
Estem parlant d’una crisi sense precedents, del concepte tan buit que tenen sobre el respecte, la llibertat i la diversitat. És una crisi que està fent trontollar el concepte Castellà-Espanya (Espanya-Nació). En el fons, expressen la puresa d’una cultura visceral, histèrica, imperial. Uns dirigents que no demostren una mínima educació pels valors de la democràcia. Espanya és tot això. Un nacionalisme reactiu, content d’haver-se conegut.
El comitè d’ètica del PSOE seria com el comitè de la llibertat d’un règim dictatorial. El tema és esperpèntic, molt espanyol. De fet, el PSOE és un partit molt espanyol. No li queda res de socialista ni d’obrer. Per tant, és tan espanyol com el PP. Per aquest motiu no van apostar per pacificar el País Basc. El diàleg no existeix en el seu concepte de Castellà-Espanya. Per això es van sumar a la doctrina Aznar (de fet, Aznar és el pare de la descomposició d’Espanya). Per aquest motiu el PSOE tampoc va voler pactar amb Podemos la proposta del referèndum de Catalunya, evitant així unes noves eleccions. El PSOE no acceptarà Catalunya com a nació. Per Castella-Espanya només existeix Espanya-Nació. El PSOE s’ha convertit en el partit andalús que necessita Castellà-Espanya. Així va ser el PSOE de Felipe González i així serà el PSOE de Susana Díaz. La independència de Catalunya vindrà sola. Els grans patriotes espanyols ho estan fent. Ells mateixos estan trencant Espanya.
La vella guàrdia del PSOE i el Grupo Prisa i els barons territorials han expulsat el seu secretari general, escollit pels militants. No obstant, si els diputats del PSOE no donen el vot (d’abstenció) a Rajoy, hi haurà terceres eleccions. I això podria provocar el pitjor resultat electoral del PSOE dels últims 40 anys. La paradoxa és evident. Espanya està tancada dins d’ella mateixa. S’acabarà devorant a ella mateixa. Ells són així. Primer la unitat d’Espanya i després les idees.