Aquesta setmana parlem de l’Economia Social i Solidària. Què és? Quins principis la regeixen? Quines pràctiques poden ser considerades com a tal? De mica en mica anirem desgranant el que ja és una realitat tangible: una economia més justa, democràtica, equitativa, cooperativa, participativa i sostenible que s’erigeix com a alternativa al capitalisme imperant. No constitueix l’economia dominant ni majoritària al món, però tampoc és insignificant, ni qualitativament ni quantitativament. De fet, milers d’experiències d’economia solidària s’estan desenvolupant arreu del món, generant una gran diversitat d’impactes positius i demostrant que una altra economia és possible.

1. Les persones, al centre de l’activitat

Fotolia

L’Economia Social i Solidària (ESS) la conformen multitud d’iniciatives de producció, comercialització, consum i finançament que funcionen dia a dia sota lògiques més democràtiques, equitatives, solidàries i respectuoses amb les persones, el medi ambient i els territoris que no pas les empreses capitalistes. Si haguéssim de definir l’ESS en tres característiques, diríem que, en primer lloc, en el centre de totes les iniciatives hi ha la satisfacció de les necessitats humanes, per sobre del lucre (necessitats de treball, d’alimentació, d’habitatge, d’educació, de participació…); en segon lloc, es tracta d’activitats econòmiques autogestionades de forma democràtica; i, finalment, sempre responen a un compromís amb el seu medi natural i social. En comptes de tractar l’entorn ambiental i social com una font de recursos d’un sol ús, es consideren a si mateixes com a part indestriable d’aquest medi i s’esforcen per preservar-lo i millorar-lo.

Les iniciatives d’ESS estan presents en totes les fases del cicle econòmic. En la producció, s’expressa amb formes de cooperativa o de propietat col·lectiva de l’empresa per les persones treballadores (de productores, consumidores o usuàries); en la comercialització es manifesta com a comerç just, bé sigui entre productores del Sud i consumidores del Nord, o bé sent els dos actors del Sud i del Nord; en el consum, es plasma en pràctiques de consum responsable, cooperatiu, ecològic i solidari, així com en la reducció del consum; en el crèdit, pren forma de finances ètiques; en la moneda, de monedes socials; en els béns, en la gestió del patrimoni comú; i, finalment, en la distribució de l’excedent, es manifesta en pressupostos participatius i altres maneres de distribució participativa i solidària. (Vegeu gràfic)

Parlar, per tant, d’ESS, és parlar de cooperatives de treball, d’empreses que són propietat de les persones treballadores, d’empreses d’inserció, de botigues de comerç just, de pràctiques de consum responsable, de cooperatives de consum, de xarxes d’intercanvi, de creació de béns comuns digitals i de cultura lliure, de banca ètica, d’associacions i fundacions que gestionen serveis socials de manera participativa, d’horts comunitaris, de moneda social, etc. Totes elles, però, amb un denominador comú: perseguir el bé comú, satisfer les necessitats humanes, organitzar-se de forma democràtica i actuar amb responsabilitat social.

2. Bé comú vs. especulació

Tal com explica el professor uruguaià Pablo Guerra, un dels màxims exponents de l’economia solidària a escala mundial, en el llibre Mirades globals per a una altra economia, editat per Setem, l’ESS és molt més que la reunió de determinades experiències. Pretén ser un corrent crític de la forma i els valors que imperen avui als nostres mercats: “Allà on s’exacerba l’individualisme, l’economia solidària promou el comunitarisme; allà on s’incita a la competència, l’economia solidària promou la cooperació; allà on es busca el lucre, l’economia solidària promou un benefici just; allà on guanya el materialisme, l’economia solidària promou la satisfacció de totes les necessitats humanes; allà on es persegueix el consumisme, l’economia solidària promou el consum responsable; allà on es glorifica el lliure comerç, l’economia solidària proposa el Comerç Just; finalment, quan només es parla de creixement econòmic, l’economia solidària prefereix parlar de desenvolupament a escala humana”.

3. Cooperatives, el nucli dur de l’ESS

Conjuntament, les cooperatives a tot el món representen més de mil milions de persones i tenen una facturació d’1,1 bilions de dòlars dels quals depèn el benestar de 3.000 milions de persones –que és gairebé la meitat de la població mundial.

El cooperativisme, de fet, és el nucli dur de l’Economia Social i Solidària. L’arrel etimològica de la paraula (cooperar) ja ens indica la raó de ser de la mateixa: és l’antònim de competir. Per tant, es tracta d’una associació autònoma de persones que voluntàriament s’agrupen per satisfer les seves necessitats i aspiracions econòmiques, socials i culturals comunes, mitjançant una empresa de propietat conjunta i de gestió democràtica. En les cooperatives les decisions es prenen en conjunt, els drets i deures es distribueixen equitativament entre els socis i sòcies, que són els que a la vegada defineixen els criteris de distribució, procurant una remuneració i distribució de guanys el més justa possible.

Les finances ètiques són, evidentment, una activitat de l’ESS. Són entitats financeres que en la seva activitat prioritzen l’obtenció d’un benefici social per sobre de l’econòmic. Constitueixen un sistema financer just, transparent i sostenible, concebut per aportar finançament a projectes que contribueixin al desenvolupament econòmic sostenible i a la integració social.

El Tercer Sector també forma part d’aquesta constel·lació d’activitats econòmiques socials i solidàries. És un concepte que defineix les entitats no governamentals i no lucratives, en contraposició al “Primer Sector” o sector públic, i al “Segon Sector” o sector mercantil. La missió d’aquest Tercer Sector és treballar pels drets, la igualtat i la qualitat de vida de les persones, sense exclusions; són entitats que desenvolupen una tasca fonamental en qualsevol societat que vulgui esdevenir plenament democràtica: la defensa dels drets de les persones més vulnerables.

Catalunya compta amb un dens, ric i plural teixit d’entitats del Tercer Sector, que històricament ha contribuït de forma molt rellevant al desenvolupament i la millora de la societat.  Des del 2003, el nostre país compta amb la Mesa del Tercer Sector, formada per 35 federacions que engloben 3.000 entitats d’aquest àmbit. L’any 2016, el nombre de persones ateses va ser d’1.550.000 persones; es calcula que en el Tercer Sector de casa nostra hi treballen unes 85.000 persones de forma remunerada i unes 348.000 més de forma voluntària.

4. Objectiu: el Mercat Social

La màxima aspiració de l’Economia Social i Solidària és assolir el Mercat Social, és a dir, tancar el cercle i aconseguir que totes les fases del cicle econòmic de l’ESS s’interrelacionin.

Per fer-ho gràfic  i extrapolar-lo a l’àmbit domèstic, imaginem-nos que, com que volem que els nostres diners pensin com nosaltres i poder decidir quins projectes finançaran, tenim un compte a la banca ètica. A la vegada, a casa nostra ens abastim d’aliments a través d’una cooperativa de consum agroecològic, defugim del consumisme desmesurat i apostem pel consum responsable, ens informem sobre la roba i la tecnologia que comprem, participem en les xarxes i mercats d’intercanvi i, davant el col·lapse ecològic, practiquem el reciclatge, intentem reduir al màxim la despesa energètica i apostem per energies renovables i mitjans de transport més ecològics. Si en totes les facetes de la nostra vida recorrem a activitats de l’ESS, estarem retroalimentant el cercle contínuament.

5. Una moneda de canvi local

L’Ecosol, la moneda impulsada per la Xarxa d’Economia Social. Foto: XES

La moneda social és una unitat de compte creada en l’àmbit local i que té per objectiu fomentar els intercanvis entre les persones, donant valor a les coses i actuant com a instrument de pagament. D’aquesta manera, l’economia que es genera és totalment real, sense cap aspecte especulatiu. La seva existència depèn únicament d’un acord comunitari que li atorga un valor determinat. Un valor que no el predetermina cap banc ni govern, sinó les mateixes persones que fan l’intercanvi. I és justament aquesta essència la que la distingeix completament de la moneda tradicional, perquè fomenta forts vincles entre els productors, els compradors i els consumidors dels productes locals. Involucra tots els agents socials en el desenvolupament de les activitats econòmiques de la zona i allò que beneficia a un, beneficia a la resta.

L’ús de la moneda social és una manera de posar els diners al servei de les persones, de reforçar l’economia local, atès que els intercanvis es produeixen en el nostre entorn proper i la moneda no viatja a altres mercats a la recerca de l’obtenció de la màxima rendibilitat.

A diferència de la moneda tradicional, la social es crea a través d’una activitat real, d’un treball ja realitzat, bé sigui la producció d’un bé o la prestació d’un servei- i mai a través del crèdit (deute). Els termes “venciment” i “interès” no existeixen, per tant, les quantitats negatives perden el seu caràcter de deute i no augmenten per si soles, únicament mostra un desequilibri entre que es rep i què s’aporta, que sempre es podrà compensar amb el temps. Per tant, el fet de tenir números vermells només indica que caldrà oferir quelcom en algun moment per compensar el saldo, però d’acord al principi “cadascú en funció de les seves necessitats”. No té gaire sentit acumular-ne, ja que en circumstàncies normals tothom pot generar-ne amb facilitat.

Totes les monedes socials fan servir una plataforma d’intercanvi i administració de transaccions i usuaris. A casa nostra conviuen diferents experiències de moneda social. L’EcoCoop, per exemple, és la moneda social de les Ecoxarxes catalanes i la Turuta és la moneda de Vilanova .

6. Al Penedès, turutes i ecos

Ajuntament de Vilanova

Al Penedès hi ha dos exemples de moneda social: la turuta, pròpia de Vilanova, i els ecos, a l’abast de tots els socis de l’Ecoxarxa Penedès i la Xarxa Eco de Tarragona.

La turuta es va començar a generar a l’octubre del 2010, de la mà de l’associació Ecol3vng. El nom de la moneda és una picada d’ullet a la ciutat, ja que la turuta és la música principal de les comparses, l’acte més emblemàtic, participatiu i identitari del Carnaval vilanoví. En aquest primer moment hi havia entre 8 i 10 socis; ells van ser els que van començar a emprar aquesta moneda.

El 2012 la turuta fa un salt endavant. Alguns membres de l’associació participen en una trobada mundial de moneda social a Lió i es decideixen a organitzar una trobada estatal a Vilanova. La tiren endavant amb solvència i això fa que es generin moltes turutes. A dia d’avui compten amb 361 socis, dels quals 38 són oferents professionals.

Per obtenir turutes, cal oferir i intercanviar productes de segona mà, articles artesanals, serveis, coneixements, etc. També es poden aconseguir participant en algun projecte de millora social (prèviament aprovat per l’associació) o intercanviant-los per euros.

Els Ecos són la moneda social de la plataforma d’Ecoxarxes, englobades dins de la Cooperativa Integral Catalana; per tant, al Penedès en poden ser usuaris tots els socis de l’Ecoxarxa Penedès i de la Xarxa Eco Tarragona (al Baix Penedès). A Vilafranca van començar a circular el 2010 a través dels socis de l’Ecoxarxa. Els seus usuaris, a l’igual que els de la turuta, poden intercanviar-los per qualsevol servei, béns o coneixement, i per adquirir-los també cal que ofereixin algun servei, facin alguna activitat o bé intercanviïn per euros. Per ara, l’Ecoxarxa Penedès compta amb 25 socis.

Actualment, des de la Xarxa d’Economia Social (XES) s’està redactant un protocol que permetrà intercanviar diferents monedes socials. Per tant, aviat serà possible pagar amb turutes o amb Ecos, indistintament.

Ecos: www.cooperativa.catç

blog.xarxaeco.org (Xarxa Eco Tarragona)

rebostvilafranca@cooperativaintegral.cat (Ecoxarxa Penedès)

turuta: www.turuta.cat

7. Intercooperar per créixer

Perquè l’Economia Social i Solidària pugui continuar donant tants fruits i anar esdevenint una alternativa global al sistema, cal que es continuï desenvolupant i donant-se a conèixer. Treballar en xarxa, compartir experiències, articular-se en projectes intercooperatius a una escala més gran i treballar braç a braç amb altres moviments són les principals eines amb les quals es vol assolir aquest objectiu.

 

8. “Les cooperatives redistribueixen la riquesa”

Raimon Rovira i Xavi Vallès són, respectivament, els presidents de Nou Set i Nou Verd, dues cooperatives d’inserció social i laboral de Vilafranca que,
amb més de vint anys d’experiència i 180 treballadors entre les dues, són de les més grans del sector a Catalunya.

Què és el grup Entrem-hi?

És una associació de dues cooperatives de treball autònomes i independents. Una és Nou Verd, que és un centre especial de treball, i l’altra és Nou Set, una empresa d’inserció. Totes dues cooperatives som empreses socials sense ànim de lucre.

Quin és el vostre objectiu?

Treballar per donar oportunitats socials i laborals a persones amb risc d’exclusió social, en el cas de Nou Set, i persones amb discapacitat mental, en el de Nou Verd.

Quants socis teniu?

A Nou Verd ara mateix som 55 socis i 100 treballadors, mentre que a Nou Set som 12  socis i 80 treballadors.

Tots els treballadors són socis?

No tots. En el cas de Nou Verd, els treballadors tenen un termini màxim de tres anys per decidir si es volen fer socis o no, mentre que a Nou Set són socis únicament els treballadors de l’estructura, però la resta no, ja que som una empresa d’inserció i per llei els treballadors tenen limitada a tres anys la seva estada a la cooperativa. De fet, no són treballadors, sinó usuaris del nostre servei.

Per la seva banda, Nou Verd és un centre especial de treball. Això significa que el nostre objectiu final és que els treballadors puguin normalitzar la seva situació laboral i acabin accedint a una empresa de treball ordinària. Ara bé, quan un dels treballadors es fa soci, per nosaltres és una inserció al món laboral de més alt nivell que formar part de qualsevol empresa, perquè significa que el treballador passa a ser també propietari de la cooperativa i a tenir uns drets, unes obligacions i unes responsabilitats. És un gran empoderament.

Quins serveis desenvolupeu?

A Nou Set fem serveis de consergeria i manteniment d’edificis i equipaments, neteja d’oficines i locals, gestió de residus i mobles, distribució de cartelleria, gestió de la botiga de Roba Amiga a Vilafranca, rehabilitació d’habitatge social, suport a unitats de serveis d’ajuntaments… A més, tenim un servei de programes d’inclusió amb diferents municipis, així com el projecte Riu Inclusiu, en el qual hi participen els ajuntaments de la conca del Bitlles. Pel que fa a Nou Verd, fem serveis de jardineria i manteniment de parcs i jardins, distribució de biomassa dins els projecte Vinyes per Calor que lidera l’Ajuntament de Vilafranca, recollida d’olis de cuina a les escoles per fer biodièsel, manipulat industrial de cartró, recollida de cartró comercial, etc. També tenim un servei d’inserció laboral adreçat a persones amb trastorn mental.

Com és l’organització interna de les vostres cooperatives?

És molt semblant en tots dos casos. El màxim òrgan de presa de decisió és l’assemblea, de la qual en formen part tots els socis. En aquesta assemblea es decideixen totes les línies estratègiques, es presenten els pressupostos, es debaten les condicions de tots els treballadors, es parla del règim intern, etc.  L’assemblea escull també el consell rector, que és l’aparell executiu de la cooperativa i del qual depèn la gerència.

Per tant, tots els socis tenen dret a vot i el valor del vot és igual per a tothom?

I tant! Tots tenen un vot, tinguin discapacitat o no la tinguin,  provinguin d’un procés d’inserció o no. Som una cooperativa i, per tant, tenim un funcionament democràtic.

Quina és la diferència salarial entre el treballador que cobra menys i el que cobra més?

Aquest és un dels elements claus de les cooperatives. La mitjana  de la bretxa salarial en les cooperatives de Catalunya és d’1-8, és a dir,  si el que cobra menys guanya, per exemple, 1.000 euros, el que més guanya ho fa amb 8.000 euros.. A les dues cooperatives d’Entrem-hi la relació és de 1 -3.8. En les Pimes la relació és 1-16 i en les grans multinacionals, d’1-350.

A diferència de les empreses tradicionals, les cooperatives redistribueixen la riquesa. Aquest és un element poc conegut de les cooperatives, però determinant en un moment en què un dels principals problemes del món és la distribució de la riquesa. La cooperativa fomenta que no hi hagi tanta desigualtat.

A final d’any hi ha repartiment de benefici?

En el nostre cas no, perquè som cooperatives sense afany de lucre. Si n’hi ha, es reinverteixen en l’empresa. De fet, la nostra missió i ambició és donar feina als col·lectius més vulnerables.  En un món ideal, i parlant des del punt de vista de la inclusió, cooperatives com les nostres no haurien d’existir; hi som perquè l’economia tradicional no dóna resposta a aquesta demanda. Ara bé, des d’un punt de vista econòmic, és molt positiu que hi siguem, perquè som empreses democràtiques on la riquesa es distribueix de forma equitativa.

Com afronteu el futur?

Hi ha serveis que, tradicionalment, es vinculen a empreses d’inclusió social (residus, neteja, reciclatge, jardineria…), el repte és participar de moltes altres línies de producció, diversificar la nostra activitat.  Una de les coses que ens agradaria d’aquí a uns anys és produir quelcom tangible, portar un producte fet per nosaltres a les botigues de la vegueria Penedès.  El nostre futur passa per diversificar serveis i per arribar a tots els col·lectius amb risc d’inclusió. Aquest any, per exemple, ja hem fet un pas endavant fent-nos càrrec d’un PQPI (programa de qualificació professional inicial) per a joves menors de 25 anys. La nostra visió és oferir oportunitats a tots aquells que no els hi donen, tingui la història vital que tingui.

FER UN COMENTARI