L’Islam al Mediterrani

0
197

Entre 1973 i 1982 vaig conèixer quatre països de la ribera mediterrània que, amb diferents ètnies i costums, tenien el denominador comú de la seva religió, seguida pràcticament per tota la població, i això comporta una idiosincràsia de característiques similars. No obstant això, cadascun d’ells ha modelat el seu caràcter, les seves lleis, arquitectura i fins i tot topografia, de la influència rebuda de les potències occidentals que un dia els van ocupar.

Així, el Marroc està clarament diferenciat el nord, amb Xaouen, Nador, Tetuan, Larache, etc., que conserven els clàssics carrerons, zocos, edificis, mesquites i esglésies de realització clarament espanyola, del sud, amb Casablanca, Rabat, Fes, Mekues, Marràqueix, etc, que tenen la fesomia evident de les grans urbs franceses, amb espaiosos jardins, àmplies avingudes i moderns edificis.

Per conèixer aquest país és imprescindible traslladar-se utilitzant els mitjans de transports que fan servir els nadius, sobretot trens i autobusos. Això per si sol ja és una aventura que et permet viure de prop la peculiar vida d’un poble que res té a veure amb el nostre, malgrat el veïnatge, la qual cosa em fa sentir per aquest país una atracció semblant a la que el produeixen tots els països allunyats tant culturalment com geogràficament.

Turquia és un país que per la seva situació, a cavall de dos mons, és fascinant. Des de l’antiga Bizanci fins als confins d’Armènia i l’Iran són presents les empremtes d’aquell gran imperi que tant va influir en la cultura occidental, i que és peça clau en la nova configuració de la gran Europa de la qual nosaltres també en som part important.

Tunísia, de característiques molt similars al Marroc, ex-francès i més occidentalitzat per la política del seu ancià dirigent Burguiba, que en tot moment va obrir el país al món occidental. Una prova d’això és la important infraestructura turística que d’aquest país un dels destins més atractius per bona part de les persones que han creat, fa tan sols unes dècades, el fenomen migratori del turisme.

I Egipte, que és un dels més rics en la història del passat i és el gelós guardià d’una de les civilitzacions més antigues i fascinants que han existit. De dalt a baix, l’imperi faraònic dona a la mesura del temps simplement la categoria d’insignificant.

FER UN COMENTARI