Llengua, cultura, civisme

0
96

Aquest divendres 14 de desembre, Òmnium Cultural celebra la 68a edició de la Nit de Santa Llúcia, dita també la Festa de les Lletres Catalanes. Òmnium, que en els últims anys ha multiplicat exponencialment el nombre de socis i sòcies, és una entitat sense ànim de lucre que té com a objectiu la preservació i enaltiment de la llengua i la cultura catalanes. En els darrers anys, com a mesura de supervivència dels valors pels quals lluita, s’ha vist abocada a entrar a l’arena política i prendre un posicionament clar a favor de la independència de Catalunya. Aquesta mesura de defensa de la catalanitat ha fet, per una banda, créixer fins a la vora de les 130.000 persones la seva massa social, però per altra banda ha comportar que l’Estat l’hagi perseguit, investigat els seus comptes i, finalment, empresonat el seu president, Jordi Cuixart; un home bo que ha estat i és un dels líders de la societat civil en aquest moviment democràtic, favorable al dret a decidir el nostre destí com a poble a través de les urnes.

L’endemà, 15 de desembre, farà catorze mesos que Jordi Cuixart està injustament empresonat. El seu delicte va ser emparrar-se dalt d’un furgó de la Guàrdia Civil, deixat expressament entre tota una multitud, amb la porta oberta i munició a l’abast de tothom –que ningú va tocar–, per demanar que se’n tornessin cap a casa, amb civisme, amb serenitat, pacíficament, sense respondre a les provocacions, amb un somriure a la cara.

Catorze mesos després, les envestides continuen. La més immediata, des dels mateixos òrgans de govern i a cara descoberta, la celebració d’un consell de ministres a Barcelona el 21 de desembre, coincidint amb l’aniversari de les tramposes eleccions projectades per descavalcar l’independentisme. En aquest context, les proclames del president d’Òmnium a actuar amb intel·ligència, a no caure en les barroeres provocacions dels estaments polítics, policials, judicials i mediàtics són més vigents que mai. Malgrat els empresonaments, els exilis i les vagues de fam, el que es va aconseguir fins al referèndum és molt i no es pot llençar per la borda amb accions puntuals que no subscriurien la immensa majoria dels dos milions de catalans i catalanes que van votar i fer possible l’1-O, amb radicalitat democràtica.

FER UN COMENTARI