Lliçons de la Síndica Glòria Valeri

0
58

En el ple municipal d’aquest mes, la síndica de Vilafranca va presentar l’informe de l’any passat i es va acomiadar, ja que va decidir que calia un relleu.

“Escolteu, escolteu, escolteu”. Per tres vegades va repartir aquesta paraula. Entenc que escoltar no vol dir parar l’orella, deixar parlar l’altre, sinó sentir empatia pel que t’estan dient, posar-te en el lloc de l’altre, admetre que té una qüestió a resoldre. No dir sí, sí, sí i després actuar com si no hagués sentit res.

Diria que per qüestions diverses molta gent en aquesta vila estem acostumats a aquest sí, sí, sí i després constatem que ningú no t’ha fet cas, o no t’ha resolt res. Molta gent, cansada de promeses, titulars de diaris i veient com en el dia a dia tot segueix igual. 15-M, procés català, República, associacions, entitats… la gent hem dit alt i clar que volem que se’ns escolti, però sembla que hi ha qui no se’n vol assabentar i continua amb els vells models de fer política.

Polítiques d’habitatge perquè ningú es quedi sense sostre, patis d’escola oberts per poder jugar els nens i nenes del barri, i sabent que moltes famílies no poden pagar casals d’estiu o extraescolars, suport a l’escola pública i no mantenir privilegis a la privada, parcs i places amb espais per relacionar-nos, amb taules i bancs per berenar, jugar o festes familiars, i un llarg etcètera.

“No m’agrada haver de parlar al ple d’esquena a una part dels regidors, no m’he atrevit a demanar seure al costat de l’alcalde com passa en altres viles i ciutats”. Això també ens va dir la Glòria.

Gràcies, Glòria, per la teva dedicació i tanta dignitat.

Teresa Baqués
Vilafranca del Penedès

FER UN COMENTARI