Ni tan sols la Constitució

0
250

Soc un català segrestat en una presó com altres compatriotes (i no només els Jordis i els nostres polítics) per ser català. Sense internet ni premsa compromesa –i ni poder votar l’1-O–, sí que puc, però, accedir a una Wikipèdia antiquada i espanyolitzada (“monasterio de Santas Cruces, en la comarca del Alto Campo”, que a mi em sona a Palència) plena de mentides i falsedats (la mare catalana del campió d’escacs Capablanca passa a ser cubana, “matancera”; això no deu ser manipulació). Hi llegeixo la Declaració Universal dels Drets Humans (04.11.1950), 17 articles més que suficients per refutar les fal·làcies habituals. (Els parèntesis són meus:) *Article 3. La font de tota sobirania resideix essencialment en la Nació.* (La majúscula no és meva) *Article 5. La llei sols pot prohibir les accions que són perjudicials per a la societat.* (Potser un referèndum d’autodeterminació ho és?) *Article 6. La llei, expressió de la voluntat de la comunitat, ha de ser igual per a tothom.* (No calen comentaris) *Article 16. Una societat en la qual la garantia dels drets no està assegurada ni la separació de poders definida no té Constitució.* (Article que ni fet a mida.) Queden, doncs, desmuntades totes les apel·lacions a la seva Constitució. Més clar, l’aigua.

Joan Carles Mestres i Blanch
Centre Penitenciari Brians 2
Sant Esteve Sesrovires

FER UN COMENTARI