Paisatge Penedès

La primavera passada s’anunciava l’inici de l’elaboració del Catàleg del Paisatge del Penedès, que un cop enllestit se sumarà als altres set ja existents (Terres de Lleida, Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, Comarques Gironines, Alt Pirineu i Aran, Regió Metropolitana de Barcelona i Comarques Centrals).

El Catàleg ajudarà a conèixer millor com és el paisatge del Penedès i a pensar, entre tots, com es vol que sigui en el futur. A més, és una eina imprescindible per integrar el paisatge en el Pla Territorial Parcial del Penedès, que en aquests moments està elaborant la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Els plans territorials parcials (PTP) són una figura de planificació territorial derivada d’un pla més ampli (el Pla Territorial General de Catalunya), que estableixen el model territorial dels àmbits funcionals amb un horitzó de 15-20 anys.

El catàleg no és un inventari d’elements, espais o valors, tal com podria suscitar el seu nom, sinó una eina de coneixement i de planificació territorial, urbanística i sectorial. És un estudi que s’aplica al conjunt del territori del Penedès i no només als espais singulars o excepcionals; això significa que no margina cap territori, sinó que analitza els espais marginals i degradats, els quotidians, o els formats per infraestructures i equipaments i identifica els valors que té cadascun d’ells. Tampoc és una simple recopilació i acumulació de dades i d’informació, sinó que és fruit de l’articulació de processos de generació de coneixement i reflexió conjunta amb els actors del territori (per això es fan sessions informatives, enquestes i tallers participatius). Per definir el paisatge, el catàleg té en compte no només els components naturals, sinó també els culturals i els valors que li atribueixen els diferents agents que hi intervenen, així com la població que hi viu.

L’entitat responsable de l’elaboració del catàleg és l’Observatori del Paisatge de Catalunya, un ens d’assessorament creat per la Generalitat de Catalunya als voltants de l’any 2000 i format per Generalitat, administració local, universitats i col·lectius professionals. El principal objectiu que té és incrementar el coneixement que té la societat catalana dels seus paisatges i donar suport a l’aplicació a Catalunya del Conveni europeu del paisatge. L’Observatori, en definitiva, és concebut com un centre de pensament i d’acció en relació amb el paisatge.

El marc territorial que pren el Catàleg de Paisatge del Penedès és la vegueria i defineix setze unitats de paisatge: Alt Gaià, Conca d’Òdena, Costers de la Segarra, Delta del Llobregat, Garraf, Litoral del Penedès, Massís de Bonastre, Montmell, Monstserrat, Muntanyes d’Ordal, Pla de Montserrat, Plana del Garraf, Plana del Penedès, Rubió-Castelltallat- Pinós, Serra d’Ancosa i Valls de l’Anoia.

En aquest Tema de la Setmana ens proposem fer un repàs únicament a les nou unitats de paisatge que fan referència a l’àmbit de difusió de La Fura. I ho fem amb la informació extreta de l’Observatori del Paisatge.

Aquesta unitat comprèn part del terme municipal de Torrelles de Foix, Font-rubí, Mediona, la Llacuna i Santa Maria de Miralles. Es tracta d’una depressió més o menys ondulada entre alineacions muntanyoses gairebé paral·leles. Es poden diferenciar dues zones: una més oriental, planera i agrícola, i una altra més occidental, abrupta i forestal. Hi ha una densa xarxa de rieres que drenen la unitat.

Les serralades són bàsicament calcàries, i això fa que hi hagi un gran nombre d’avencs i coves, algunes força profundes, que en bona part van ser aprofitades durant la prehistòria i fins i tot a l’edat mitjana. En són alguns exemples les coves del Pany (Font-rubí) i la del Bolet (Mediona). El paisatge està dominat per espais forestals força densos, amb predomini de la pineda de pi blanc, seguida d’alzinars d’alzina carrasca. Les terres de cultiu estan situades, en general, a les zones planeres i a les depressions.

La població es troba ben estructurada en nuclis de mida petita, tot i que en les darreres dècades hi ha hagut un fort augment de la superfície urbanitzada, sobretot d’urbanitzacions residencials.

Els valors del paisatge de les Serres d’Ancosa són nombrosos. Sobresurten els molins hidràulics que ressegueixen la riera de Pontons i el riu Foix. De patrimoni rural cal mencionar les grans masies amb valor històric i arquitectònic, com les de mas Pontons, Ginoles, can Vic o Puigfred, així com les barraques de vinya i els marges de pedra seca. Pel que fa al patrimoni religiós, destacar les nombroses capelles romàniques, com la de Sant Joan de la Muntanya, Sant Pere Sacarrera i Santa Margarida d’Agulladolç i el santuari i mirador de la Mare de Déu de Foix. La unitat té diversos castells i fortificacions d’època medieval ubicats en els punts més elevats i de millor control del territori, com el de Mediona i el de Font-rubí.

Els principals nuclis de població són Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes, Sitges i Cubelles. En els darrers vint anys el sòl urbanitzat ha crescut enormement en aquesta unitat, tant en forma de barris en continuïtat amb els nuclis urbans, com en el cas de Sant Pere de Ribes i Sitges, com en urbanitzacions a la perifèria de Vilanova i la Geltrú i sobretot de Canyelles i Cubelles, on els creixements nous de baixa densitat superen de llarg l’extensió del nucli urbà.

Es tracta d’una plana costanera sobre substrat calcari, amb llims i còdols provinents de l’erosió dels relleus prominents dels voltants. Manté un pendent suau i força uniforme vers el mar, excepte per la presència d’una alineació de turons que aïlla Sitges de la resta i que arriba al mar als penya-segats dels Colls. L’activitat agrària, en recessió, se centra en el conreu de cereal, vinya, garrofer i les hortes vora dels nuclis. Les vinyes mantenen una certa presència, especialment a la part alta de la Plana, si bé els marges menys productius es veuen progressivament envaïts pels pins.

La infraestructura viària més important és l’autopista C-32, però també hi ha la C-31, la C-15 i C-15B i el ferrocarril que segueix la línia de la costa. La urbanització i les noves infraestructures han augmentat força la fragmentació del territori.

Pel que fa als valors del paisatge destaca el mar com a referent visual. Les platges de sorra daurada i mot fina constitueixen un dels principals trets i recursos del paisatge, així com els trams de costa de penya-segats entre Vilanova i Sitges.

Destaquen diversos elements amb valor històric, com el nucli antic de la Geltrú, el de Sitges, l’eixample de Vilanova de finals del XIX, l’assentament de Puigmoltó, la urbanització històrica de Terramar a Sitges.

El Montmell és una façana paisatgística i un mirador magnífic sobre la Plana del Penedès. I alhora actua de fons escènic, la seva silueta característica de serra allargassada, amb alts i baixos configurats pels diferents cims escalonats que culminen al nord amb la Talaia.

Aquesta unitat es caracteritza per tenir serres i turons amb fort pendent, de materials calcaris i dolomítics que transmeten una sensació de paisatge sec i aspre. La vegetació forestal (arbustos, pinedes de pi blanc, claps d’alzinars i rouredes de fulla petita) és el paisatge dominant. El cultiu de la vinya és el principal conreu i és present en algunes planes, entre turons.

La desaparició del poblament dispers ha donat lloc a un paisatge amb masies abandonades i, sovint, en estat de ruïna. Té nuclis de població tradicionals (com la Joncosa del Montmell, Aiguaviva, el Pla de Manlleu, l’Albà o Can Ferrer) que conviuen amb diverses urbanitzacions situades al sud i centre del Montmell, que ocupen àmplies extensions de territori amb creixements i impactes desiguals sobre el paisatge.

El Montmell no té cap via de comunicació important llevat de l’autopista AP-2 i la carretera C-51 entre Valls i el Vendrell, que passen just pel límit sud.

Pel que fa als valors històrics del paisatge, cal destacar els castells de l’Albà, de Selma, de Marmellar i del Montmell, els pobles abandonats de l’Albà (Vell), Selma i Marmellar i algunes masies.

Aquesta unitat de paisatge del Penedès engloba, bàsicament, la part més septentrional dels municipis de Calafell, Cunit i Cubelles, una part de Castellet i la Gornal, Santa Margarida i els Monjos, Sant Pere de Ribes, Olèrdola, Avinyonet del Penedès, Olesa de Bonesvalls, Sitges i Begues, així com la totalitat de Canyelles i Olivella.

El Garraf es caracteritza per un relleu abrupte, de naturalesa calcària i color blanc pel rocam que aflora sovint. Hi ha un fort predomini visual del component geològic que dona un caràcter inhòspit molt peculiar i forma penya-segats al litoral. La vegetació característica és la màquia litoral, associada al substrat geològic i a la climatologia de l’indret, amb el margalló, petita palmera que pot assolir quatre metres d’alçària, com a espècie característica. Els cursos d’aigua són, en general, poc importants i de règim irregular. El Foix és l’únic riu semipermanent, ja que el cabal esdevé subterrani en certs trams. La unitat també comprèn l’embassament de Foix.

El poblament tradicional és escàs i dispers, format per petits nuclis i masos, generalment propers a dolines o a petites planes. Aquest és el cas d’Olivella, Begues o Olesa. En els últims 15 anys ha augmentat la superfície urbanitzada, majoritàriament d’urbanitzacions o teixits urbans de baixa densitat, amb una incidència especialment rellevant en el paisatge i estan relacionats amb la implantació de noves infraestructures viàries (C-32, C-15).

El massís de Garraf ha estat històricament poc valorat, probablement pel seu paisatge àrid i poc productiu des del punt de vista de les activitats agroramaderes tradicionals. Aquest fet ha afavorit la implantació d’activitats amb una incidència negativa en el paisatge, com el cas de les pedreres.

Són nombrosos els valors d’aquest paisatge. La peculiar geomorfologia associada al paisatge càrstic, amb rasclers, dolines, pòlies, fondos i avencs representa un valor natural important i distintiu. Pel que fa als valors patrimonials i històrics, destaca el conjunt emmurallat d’Olèrdola, amb el castell, l’església i restes arquitectòniques de diferents èpoques. Els diversos castells i torres de defensa (castell d’Olèrdola, el castell d’Eramprunyà, el de Canyelles, el de Castellet…) evidencien que fou un territori de frontera i també la necessitat de defensa contra la pirateria. També sobresurt l’hospital medieval d’Olesa de Bonesvalls. La platja del Garraf, relativament poc urbanitzada i amb unes casetes de bany de principis de segle té també un valor paisatgístic destacat.

El Massís de Bonastre es caracteritza per l’existència de muntanyes baixes entre les planes de l’Alt Camp i el Penedès. Comprèn els municipis d’Albinyana, Masllorenç i Bonastre, així com una petita part de la Bisbal del Penedès. Les muntanyes encerclen petites planes aprofitades per a les activitats agrícoles. I és que l’agricultura és una activitat amb gran importància en la configuració del paisatge d’aquesta unitat.

A les valls i planes properes a Masllorenç i el nord de Bonastre s’estenen importants àrees agrícoles on predomina la vinya, les oliveres, els ametllers i els avellaners. L’abandonament agrícola és palès en els turons i serres que han estat colonitzats per la vegetació. En les darreres dècades, els incendis forestals han afectat algunes àrees, especialment en els sectors de contacte amb les infraestructures de comunicació i amb les urbanitzacions, i el resultat és una vegetació més homogènia. Els turons i pujols arrodonits de les muntanyes del Tet i la muntanya de la Rovira formen un paisatge molt singular, on els pendents uniformes però constants hi fan difícil l’activitat agrícola.

La unitat compta amb nuclis urbans tradicionals força compactes com Masllorenç, Albinyana i Bonastre però en les darreres dècades s’ha donat la proliferació d’urbanitzacions. Al sector nord, entre els nuclis de Masllorenç i Albinyana, aquestes han canviat substancialment el paisatge.

Són nombrosos els valors del paisatge de la unitat. Destaca l’arquitectura de murs i barraques de pedra seca a la plana entre Masllorenç i Bonastre o als voltants d’Albinyana que contrasta cromàticament amb cultius com la vinya o els ametllers florits i també els camins de transhumància com la carrerada de Bonastre a Albinyana. També cal mencionar l’interès estètic de les panoràmiques que s’obtenen des dels punts elevats de la unitat que permeten apreciar el seguit de muntanyes i turons amb vistes al mar com a teló de fons. És el cas de les que es veuen des del Coll del Benet, la Plana del Xim o la Roca Aguilera, al sector d’Albinyana-Bonastre-el Vendrell.

Aquesta unitat pertany a la faixa de costa baixa densament urbanitzada, amb un continu de construccions que s’estén des de Cunit fins al promontori de Berà. El paisatge de primera línia de costa està format per abundants construccions i cap a l’interior hi ha urbanitzacions compactes.

La unitat compta amb un important desplegament de vies de comunicació que discorren tant longitudinalment com transversalment i que confereixen a la unitat un caràcter paisatgístic molt fragmentat.

La vegetació espontània ocupa zones molt marginals. Pinedes de pi blanc, fragments de garriga i de màquies de margalló ocupen petits turons allunyats de la línia de costa i que han quedat sense urbanitzar. Pel que fa a l’activitat agrícola, es limita a alguna àrea petita (vinya, garrofers, oliveres i ametllers) i molt fragmentada.

Des del punt de vista dels valors històrics, destaquen, les ermites de Sant Miquel i de Sant Salvador, el castell de Calafell, restes romanes, els marges de pedra seca o cabanes de pastor, entre altres.

Pel que fa als valors naturals i ecològics, sobresurten dos espais: el Pla de Mar i la zona de les Madrigueres.

La serra d’Ordal configuren una unitat del paisatge del Penedès. Es caracteritza per una disposició laberíntica del relleu, sense muntanyes dominants ni serrats principals, successió de valls i carenes aparentment desendreçades. Els cursos fluvials drenen majoritàriament cap al riu Llobregat, mitjançant petites rieres.

Hi ha una clara dominància forestal, sobretot de pinedes de pi blanc, però també hi ha zones amb màquies, brolles, garrigues o pradells de llistó, moltes afavorides pels incendis forestals recurrents. Durant tot el segle XX les muntanyes d’Ordal han tendit a especialitzar-se agrícolament en la producció de fruita de secà (principalment cireres i préssecs de vinya), tot i que actualment ambdós conreus s’han reduït molt i només en determinats rodals mantenen una certa importància.

En les darreres dècades la unitat s’ha urbanitzat intensament amb urbanitzacions aïllades que ocupen gran superfície de les serres.

Com a valors del paisatge, destaquen el cim del Montcau i els cingles i pel que fa al patrimoni arquitectònic, sobresurten els castells de Gelida i de Subirats i les construccions de pedra seca.

Entre les muntanyes de les serralades Prelitoral i Litoral hi ha la unitat de la Plana del Penedès, que es caracteritza per un relleu ondulat i força planer. Els principals rius que estructuren aquest paisatge són la riera de la Bisbal i el riu Foix.

Aquesta unitat de paisatge inclouria bona part, o tota, dels municipis del Vendrell, Santa Oliva, la Bisbal, Sant Jaume dels Domenys, Llorenç, Banyeres, l’Arboç, Castellet i la Gornal, Castellví de la Marca, Santa Margarida i els Monjos, Vilafranca, Pacs, Vilobí, Sant Martí Sarroca, Torrelles de Foix, Olèrdola, la Granada, Sant Cugat Sesgarrigues, Avinyonet del Penedès, Subirats, el Pla del Penedès i Font-rubí.

Predomina el paisatge de la vinya, alternat amb torrents i bosquines. Aquest conreu ha experimentat un creixement important durant els darrers decennis, en detriment del cereal i altres conreus. Al sector sud de la plana els conreus herbacis, les oliveres, els ametllers i els garrofers s’afegeixen a les vinyes i formen un mosaic agrícola molt variat.

L’aprofitament agrícola ha fet que la vegetació espontània fos residual. En les petites elevacions i particions de finques s’hi poden trobar pinedes de pi blanc, brolles i herbassars. L’alzinar només ocupa espais reduïts a les fondalades i marges de torrents, juntament amb roures i fragments de bosc de ribera.

El poblament rural està format per nuclis petits i compactes i estructurat al voltant d’un únic nucli urbà de mida mitjana que és Vilafranca del Penedès.

La condició de corredor natural ha propiciat el pas d’importants infraestructures lineals, l’AP-7, l’AP-2, la C-15, la C-32 i el ferrocarril (convencional i TAV), que es concentren al marge sud de la unitat. Les infraestructures, junt amb els creixements urbans de caire residencial i els polígons d’activitat que s’hi ha desenvolupat creen una barrera.

Els valors del paisatge de la Plana del Penedès són nombrosos. Destaca la silueta de Montserrat com a fons escènic del paisatge de la unitat. També les abundants mostres d’arquitectura rural i les esglésies i monestirs romànics, com Sant Martí Sarroca, Sant Sebastià dels Gorgs i Sant Valentí de les Cabanyes. Els castells i les torres són altres elements de referència que, per la seva localització, es divisen des de diferents àmbits de la unitat; per exemple, el castell de Sant Martí Sarroca, el castell de Castellet (Castellet i la Gornal) o el Castellot (Castellví de la Marca).

La unitat de les Valls de l’Anoia es caracteritzen per un paisatge ondulat que tanca pel nord la plana penedesenca, i els contraforts de la serralada Litoral. És una plana sedimentària, solcada pel riu de Bitlles i l’Anoia, així com una munió de petits torrents de caràcter temporal. Aquesta unitat incorporaria els municipis de Sant Sadurní, Torrelavit, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona, Sant Llorenç d’Hortons, una part de Gelida, Masquefa, Piera, els Hostalets de Pierola, Capellades, la Pobla i la Torre de Claramunt, Cabrera i Vallbona d’Anoia, i també una part de Mediona.

El caràcter rural és predominant, amb poc més de la meitat de la unitat de sòl agrícola i vegetació natural composta sobretot de bosquines i matollars poc estructurats i situada als vessants inclinats i a les fondalades, menys aptes per al conreu. Hi ha un predomini de la vinya al sector central i occidental de la unitat, que li dona un caràcter especial i n’és el principal tret identitari. També destaca la presència dels principals cellers d’escumosos del país i les activitats industrials associades.

Les principals infraestructures són l’autovia C-15, l’autopista AP-7 i el ferrocarril (convencional i TAV) que es situen a la part baixa de la unitat i la connecten amb l’àrea metropolitana.

Pel que fa als valors del paisatge, sobresurten els fons escènics de Montserrat (al nord i nord-est), la serralada Litoral: Garraf i Ordal (al sud) i la serra del Bolet (a l’oest). Les deus de Sant Quintí de Mediona destaquen per la seva singularitat, la presència de gorgs o pèlags, la presència de baumes amb restes prehistòriques i el seu interès social.

En relació amb els valors històrics, cal destacar l’arquitectura industrial i protoindustrial vinculada a la producció de paper a la conca del riu Anoia. Municipis com la Pobla de Claramunt, Capellades, Sant Pere de Riudebitlles i Torrelavit compten amb una forta tradició de la indústria paperera i nombrosos molins paperers. També sobresurten les ermites com la de Sant Benet d’Espiells i els veïnats rurals com Monistrol d’Anoia, la Fortesa o Sant Joan Samora.

“El paisatge és important per a la qualitat de vida”

Què s’entén per qualitat del paisatge?

Ens referim a espais agradables i planificats d’una manera ordenada. El paisatge és un element important de qualitat de vida de les persones, per tant, val la pena cuidar-lo. Igual que a casa nostra posem un moble i pensem bé on el col·loquem, en l’entorn del nostre paisatge quotidià també hauria de passar el mateix. Malgrat tot, a vegades això s’ha contemplat poc i ens trobem amb creixements urbans i industrials que no tenen en compte què hi ha al seu voltant.

Per què serveix un catàleg del paisatge?

El primer objectiu és aprofundir en el coneixement dels paisatges de Catalunya; això es fa identificant diferents unitats de paisatge en un mateix territori. Aquestes unitats no es fixen únicament amb criteris naturals, sinó que es té en compte l’evolució històrica i la percepció que en té la gent. Un altre objectiu essencial és oferir criteris de paisatge per a la planificació territorial, per ajudar a ordenar millor. I, finalment, els catàlegs també serveixen per definir polítiques i estratègies en àmbits turístics, culturals o bé per plantejar altres iniciatives a escala sectorial.

Abans del catàleg Penedès, ja n’hi havia tres que en parlaven: el de l’Àmbit Metropolità, el de la Catalunya Central i el del Camp de Tarragona. Com esteu plantejant el catàleg actual, com un refós de tots tres o heu començat de nou?

Efectivament, ja tenim molta informació de base dels altres tres àmbits que has apuntat i podríem haver anat molt de pressa. Ara bé, la Llei de Paisatge de Catalunya indica que si es fa un Pla Territorial Parcial, hi ha d’haver un catàleg associat, i com que s’està fent el Pla Territorial Parcial del Penedès, això vol dir que s’ha de fer el catàleg. Per nosaltres fer un catàleg nou és una oportunitat per intentar millorar alguns aspectes i fer un document millor, més actualitzat i més comunicatiu. A més, pensant en la nova llei de territori que està impulsant el departament i en la qual les unitats de paisatge han de tenir un pes important en la planificació del territori, en el cas del catàleg del Penedès intentem anar al màxim detall i orientar tota la informació que generem cap a aquesta finalitat. A diferència d’altres catàlegs, el que és interessant en aquest cas és que l’elaboració del Pla Territorial Parcial del Penedès i del Catàleg de Paisatge van amb un ritme de treball similar i abans d’aprovar-se el Pla Territorial hi haurà ja la informació del catàleg.

Justament, en les propostes del departament de territori sobre el Pla Territorial Parcial del Penedès es proposen diferents traçats del Quart Cinturó, així com la projecció del Logis Penedès. Aquesta infraestructura i aquest espai logístic afecten directament dues o tres unitats del paisatge catalogat. Quina és la vostra postura al respecte? 

Nosaltres el que fem és identificar les unitats de paisatge, les dinàmiques que hi passen i les que hi passaran. El catàleg defineix objectius de qualitat paisatgística que responen a la qüestió sobre quin paisatge volem en el futur, i després fa propostes de criteris i accions per assolir-los.

I són vinculants les aportacions del catàleg? 

Les aportacions del catàleg, a través d’un altre instrument de la Llei de paisatge que s’anomena Directriu de Paisatge, poden acabar sent incorporades dins del Pla Territorial. Però això ja és feina del Departament.

En els catàlegs s’inclouen diversos processos participatius i el que farem nosaltres és recollir tot el que es desprèn de la identificació de valors, de dinàmiques i de percepció que en té la gent. A partir d’aquí el departament acabarà fent el que consideri oportú.

El catàleg farà alguna proposta respecte al quart cinturó o el Logis?

Estem a l’espera dels tallers participatius que volem fer al territori durant el mes de març i que estaran relacionats amb les propostes. Ara mateix encara no estem prou avançats per explicar què dirà el catàleg sobre això.

Què heu tingut en compte per definir les setze unitats de paisatge del Penedès?

El paisatge sobrepassa els límits administratius, i ens trobem que n’hi ha que estan compartits amb altres catàlegs. Els factors que ens han ajudat a definir-los han estat diversos: els factors naturals i geològics, l’ús del sòl i, finalment, la percepció que la gent en té. La definició d’aquestes setze unitats està formada per tots aquests elements i tenint en compte l’escala de treball del Pla Territorial. Cada unitat és heterogènia però comparteix un mateix caràcter que la diferencia de la resta.

Quan estarà enllestit el catàleg?

Tenim previst entregar-lo al departament el primer semestre del 2019. Després tindrà un procés d’aprovació legal semblant a un Pla Territorial, és a dir, aprovació inicial, període d’al·legacions i aprovació final a càrrec del conseller de Territori i Sostenibilitat.