Picapedrers

0
231

L’explotació de les pedreres per a les construccions medievals era realitzada pels picapedrers, també anomenats mestres de cases, dirigits per un mestre de pedrera. Estaven associats en gremis conjuntament amb els fusters. Les pedreres solien situar-se en un lloc pròxim a l’edifici per construir. Però en alguns casos, les que eren molt importants per la qualitat de la pedra l’exportaven a altres zones més o menys allunyades. Tenim referències de picapedrers de l’Arboç i de Castellví de la Marca que portaven pedra de les seves poblacions per reconstruir la muralla de Vilafranca a final del segle XIV. També de la pedrera de Moja es portava la majoria de pedra per construir moltes de les cases, els hospicis i els albergs medievals de Vilafranca i altres contrades del Penedès.

Alguns picapedrers del Penedès medieval dels segles XIV i XV foren Tomàs Marquès (participà en la reconstrucció de la muralla de Vilafranca), que vivia al carrer de Sant Joan; Berenguer Brunet, que vivia també al carrer de Sant Joan (potser tots dos van ser picapedrers de la capella de Sant Joan i van deixar els seus signes a la pedra); Bernat Calosa, de l’Arboç, que era picapedrer de Moja (participà en la reconstrucció de la muralla de Vilafranca)…

Els picapedrers medievals penedesencs feien servir, a més d’altres tipus de pedres, els permòdols, que són unes peces de pedra que surten d’una paret, a la qual estan encastades, i que damunt el seu pla horitzontal sostenen un cap de biga, un balcó o un altre cos sortit; els rebles, que són un conjunt de trossos de pedra petits que s’usen per omplir buits entre les pedres grosses quan es construeix un marge o una paret o per formar el paviment d’un camí; els volsòs, que són unes superfícies corbades d’una pedra d’arc o de volta; els cabirons, que són bigues mitjanceres o relativament petites, especialment cada una de les que van col·locades de través damunt de les jàsseres per sostenir un sostre o teulada…

Els signes lapidaris –en llatí, pedra és lapis, lapidis– són aquells que apareixen sobre les pedres. S’observen ja en altres monuments més antics, especialment en els egipcis, grecs i romans, però abunden a l’edat mitjana, lligats principalment a l’activitat de les associacions laborals dels picapedrers (des del segle XI fins al XV). Hom els relacionava amb associacions maçòniques, a les quals pertanyien picapedrers, filòsofs i místics relacionats amb les ciències ocultes.

Una altra teoria els considerava com a simples firmes dels picapedrers que construïen els edificis. Actualment també es pensa que els dibuixos dels signes foren agafats dels llenguatges de l’època: de la religió, de l’ofici de la pedrera, de l’astrologia…

FER UN COMENTARI