De què va, el 21-D?

0
227

Dijous hi ha eleccions a Catalunya. Unes més, però no unes qualssevol. De què va, el 21-D? Sobre el paper, va de votar el nou Parlament que elegirà el nou president (o presidenta). Unes eleccions autonòmiques més, vaja. Però hi ha molt més. A l’hora de dipositar el nostre vot, no es poden obviar les circumstàncies que ens hi han portat: la il·legitimitat –si no il·legalitat i tot– d’una convocatòria feta per l’autoproclamat president de Catalunya –quin mal fa, de sentir-ho!–, M. Rajoy, que s’ha atribuït la potestat de fer i desfer com només ho fan les autocràcies; el fet de tenir el president a l’exili i el vicepresident a la presó, i privats de fer campanya electoral en igualtat de condicions amb el tripartit del règim; la por que tenen els encausats (ATENCIÓ!)… a dir el que pensen en públic, amb uns jutges i fiscals que es deleixen per tornar-los a engarjolar; o el mateix saqueig que han fet de l’art legalment comprat –i salvat–, restaurat i ben conservat al Museu de Lleida, aprofitant la suspensió de l’autogovern de Catalunya; la prohibició del color groc; el setge als mitjans de comunicació públics catalans, etc.

Però no només va de cops de porra, de males arts judicials i de models de governança guerracivilistes. El 21D també va de quin model de país volem. També va de futur. I no només de banderes. La independència, en tot cas, és l’única via que ens queda per governar-nos. Perquè… què vol dir governar-nos? Doncs vol dir ser amos i senyors de les nostres decisions, sense haver de demanar permís a una gent que viu a 600 quilòmetres d’aquí i que sovint ben poc en sap del nostre tarannà, ni fa res per interessar-se’n. El 21D va, en definitiva, de què el que el PP no pot vetar amb el seu misèrrim 8,5% de vots a Catalunya, no ens ho anul·li via TC. Des que es va aprovar l’Estatutet, són ja una cinquantena les prohibicions: la llei d’horaris comercials, la llei de pobresa energètica i contra el desnonament, la llei de canvi climàtic, l’impost a la banca, l’impost a les centrals nuclears, la prohibició de construir grans superfícies fora ciutat, la llei contra l’assetjament sexual, l’euro per recepta, la llei del cinema, l’abolició de les corrides de toros… La majoria d’aquestes lleis, val a dir-ho, res tenen a veure amb el procés. Tenen a veure amb el benestar de la ciutadania de Catalunya. De tota ella.

FER UN COMENTARI