Què és Espanya?

0
144

Cada persona vol un país diferent. De ser entrenadors de futbol hem passat a politòlegs. Hem millorat. Ara els entrenadors de futbol diuen que s’han de fer rotacions, que la temporada és llarga. El referèndum va ser un èxit. És igual. Els politòlegs ho saben tot. Les vagues sempre tenen efectes. Els intel·lectuals s’avorreixen i firmen manifestos contra la democràcia. Ens estan insultant a cada moment. Els piquets informatius no entren mai a les presons. La dignitat sempre serà nostra. Els carrers ho han estat des que érem nens. 0,000042% de ferits. És un dels pitjors insults que he rebut com a ciutadà. No marxeu. Hem de tenir els col·legis plens de gent. Va venir una amiga d’Itàlia per votar. Veiem les primeres imatges de la Policia Nacional. No m’ho crec. Estic plorant. No pot ser. Espanya no pot ser. La violència era previsible, però quan la violència arriba, ho trenca tot. Defensen la Constitució i estan destruint escoles. Ploro i no entenc res. Quina febre patien els mercenaris davant els col·legis electorals? Què va sentir l’alcalde de Lleida o l’alcalde de Tarragona davant la tortura policial transmesa per la televisió contra els seus propis ciutadans? La vergonya del PSC no té nom. A què collons estem jugant? A defensar unes idees o a defensar la vida dels ciutadans? Ja hem votat, però encara tinc por. El rei és un titella. Per darrere cantava: “A por ellos”. Estem parlant d’un Estat que expressa fòbia feixista contra els ciutadans de Catalunya.

Torno a la cafeteria i torno a veure imatges de policies agredint a votants. Com és possible? Què hi ha dins el pensament que forma l’Estat espanyol? Ni les universitats de psicologia ho podrien entendre. Amb les mentides que diuen poden fer qualsevol cosa. Ho justifiquen tot. Els ferits realment van ser els policies espanyols. Tot quadra. Defensen la llibertat dels toros per matar-los. Els jutges espanyols ens acabaran denunciant per ser pacífics. Tot lliga. El llenguatge és bàsic per entendre el que està passant. Vam votar i vam ser insultats per la infàmia. Fins i tot van agredir un pobre gos. Potser es van pensar que aniria a votar, ja que el referèndum no complia les garanties legals. Ah, equidistants i còmplices de la infàmia. Desgraciats, sou una colla de desgraciats. Una altra cosa us diré. La violència estava planificada i organitzada. Tenen la policia i tenen els jutges. Tens raó, estem sols i farem la independència sols, però ja ho sabíem, que sols acabem sent lliures.

FER UN COMENTARI