Quan participes en un moviment activista, encara que sigui amb més voluntat que eficiència, vius rodejat de grans frases pronunciades per grans noms, que serveixen com una mena de trampolí emocional per seguir afrontant l’eterna derrota de les classes populars; paraules que evoquen altres realitats o, senzillament, et proporcionen la cobertura suficient per no caure de genolls a terra sense esma. Frases boniques que sempre queden bé a les xarxes socials lligades a l’enèsim titular esgarrifós que rutinàriament colpeja la nostra hipòcrita consciència entrenada per fer una digestió ràpida.
Per una altra banda, existeix l’activisme de carrer, i al carrer es pateix molt de fred; no hi ha la cobertura màgica de frases genials i contundents que s’interposin entre el repressor i el teu cos; no hi ha espai per la poesia èpica, ni per a cançons amb missatge, i ni molt menys 10.000 m’agrades i 10.000 retuits no et salvaran del cop de porra ni de passar pels jutjats o comissaries, amb el trasbals físic, emocional i econòmic que això comporta.
Però al carrer hi ha una cosa millor. Hi ha l’exemple de les persones compromeses que sempre hi són; persones solidàries que t’ajuden físicament a aixecar-te; que s’entrellacen braç a braç mentre et miren amb la complicitat del que, sap que tot i la por, no poden estar enlloc més que barrant el pas dels botxins que ens esmicolen a cada passa, a cada cop de llei injusta.
Buuuuf! Aquest sentiment de fer pinya entre totes cercant el bé comú per sobre de l’egoisme còmplice és fantàstic, i queda impregnat a flor de pell de manera totalment addictiva, per això admiro la gent que lluita, per això admiro els “9 de Vilanova”, per sembrar aquesta llavor!!
Jo també hi vaig ser i també us acompanyaré el dia del judici i allà on calgui!! Ni 29 anys de presó ni 10.000 euros de multes, els 9 de Vilanova, que es quedin a casa!
Josep Maria Soler Vendrell
Vilanova i la Geltrú
