Què passa amb el lloguer?

0
68

Des de l’esclat de la crisi el 2007, o el que coneixem popularment com la “bombolla del totxo”, es van construir 6,6 milions d’habitatges, que triplicaven el seu preu de mercat. Darrerament estem presenciant nous problemes amb els lloguers; no és estrany veure en el nostres municipis vora de cinc escassos pisos de lloguer, que molts cops dupliquen el preu de mercat. Contractes inestables de tres anys i pujades indiscriminades de preu, en el cas que es pugui fer la renovació i sense mesures existents orientades a impedir rendes abusives o la defensa dels drets del llogaters.

En aquesta línia comencem a veure ja gestions municipals com la de l’Ajuntament de París, en què el govern municipal ha posat en marxa un mapa interactiu per saber quin és el preu màxim que ens poden cobrar. Si el lloguer és més alt, el llogater té dret a reclamar al propietari, recórrer a la mediació i, en última instància, arribar als tribunals. Però els casos acostumen a resoldre’s en la primera fase, amb un acord directe entre les parts.

Accions com aquestes, dutes des del municipalisme i pel benestar dels nostres conciutadans, són les que hauríem d’aplicar des del consistori: pressionar per la reforma de la LAU per donar seguretat i estabilitat a les famílies, l’ampliació a un mínim de cinc anys i/o fórmules en les quals el contracte només es pugui rescindir en casos concrets d’urgència i no es puguin dur a terme pràctiques abusives d’un increment desmesurat del preu de lloguer, impulsar els lloguers socials no superiors al 30% dels ingressos de la unitat familiar.

Gener Barjola
ICV de Vilanova i la Geltrú

FER UN COMENTARI