Qüestió de noms, el Penedès

0
65

Penedès, Penedès-Garraf, Conurbació Sud-oest, província de Barcelona…, vet aquí que en el moment històric actual la denominació del territori on vivim es troba en un dilema entre els legítims interessos per definir una marca de prestigi per a tots els productes territorials, les pruïges identitàries de la població, la indeterminació dels sectors polítics en referència a la futura vegueria penedesenca o bé l’adscripció a la conurbació metropolitana de Barcelona. Un debat que hauria de ser interessant que obrissin en ferm els sectors esmentats. La situació no és nova, i ve de lluny, i ateny, sobretot, els nuclis habitats del litoral, des de Coma-ruga a Sitges.

Històricament, les velles administracions havien relacionat aquest territori amb Tarragona, perquè fins a principis del segle XX les comunicacions cap a l’est eren escasses i complexes: calia arribar a Martorell per anar a Barcelona, o bé fer-ho per la mar. Aquest problema, però, va mig solucionar-se amb el tren i la carretera de la costa, i últimament amb les autopistes. O sigui que avui ja no són les comunicacions el que priva per definir la pertinença a un espai geogràfic o administratiu determinat. Per tant, podríem argumentar que la pertinença a un àmbit o altre pot seleccionar-se en funció dels interessos que semblin més favorables. D’aquí els dubtes (crec que són dubtes) que sorgeixen a l’hora de decidir-se per la vegueria pròpia o l’adscripció a la conurbació barcelonina. Caldria, però, en benefici de les raons expressades, encetar el debat per decidir-se, perquè la denominació comarcal en tres subcomarques no ens afavoreix. No afavoreix, sobretot, la subcomarca del Garraf, que es contempla dins d’una altra més àmplia i quan aquesta apareix (premsa, debats, etc.) identifica, per defecte, només una part del territori. Caldria que tots fossin conscients que el terme que designa com a “denominació d’origen –amb majúscules– és Penedès, no un altre, i Garraf ho fa com a subtítol (o en lletra menuda). Aquestes qüestions caldria que les tinguéssim molt en compte perquè hem de ser conscients que el territori més poblat de la futura vegueria és el del litoral: de Sitges a Coma-ruga. I aquest detall serà (i és) de capital importància per ordenar els serveis (de tota mena) que haurien de contemplar-se en el futur territori.

Ara, si decidíssim que ja ens va bé socialment, econòmicament, culturalment… ser una part del conglomerat de la conurbació barcelonina –o tarragonina, en el cas de Cunit en avall–, doncs també caldria que assagéssim una “denominació d’origen” genuïna pel litoral; Costa de Ponent, Costa del Penedès o algun terme que ens situï al mapa com alguna cosa més que una simple referència geogràfica. Això, és clar, si no volem que el dia que no ens adonem, algun tecnòcrata des del centre administratiu ens encolomi algun “costa del sud-oest” (amb minúscules) i va que xuta.

FER UN COMENTARI