S’alliberen al parc del Garraf set ponis procedents d’un zoo andalús

0
352

Set exemplars de poni pottoka (sis eugues i un semental vasectomitzat) campen al seu aire des de dijous de la setmana passada pel parc del Garraf, on van ser traslladats procedents del Zoo de Peña Escrita d’Almuñécar (Granada), clausurat per la Junta d’Andalusia. Hi viuen en règim de semi-llibertat en un espai tancat de trenta hectàrees, en una prova pilot de retorn d’aquests animals a la vida en llibertat permanent al llarg de tot l’any.

Aquests set ponis se sumen als 31 cavalls que hi van ser deixats anar a l’hivern i que segons la directora de la Fundació Miranda, Rosa Galindo, organitzadora del trasllat (que s’ha finançat mitjançant verkami), “s’han adaptat perfectament als espais” perquè “el parc del Garraf, l’estepa mediterrània, és un lloc ideal pel cavall a l’hivern”.

Un temps de transició
Inicialment s’estan en un tancat de sis hectàrees, per aclimatar-se després d’anys de confinament, i se’ls dona fenc molt verd per menjar, després d’anys d’ingerir gra i altres aliments impropis dels equins, però tan bon punt s’hagin adaptat passaran a un espai de 30 hectàrees, on ja s’autogestionaran, i d’aquí a la immensitat del parc.

Galindo explica que se’ls ha emplaçat en “una part del parc que és molt frescal, tot i que és secaner, que és adequada perquè la roca calcària fa de llima i pràcticament no s’haurà de fer manteniment de cascos perquè la natura ja se n’ocupa”. A més, “hi ha prou bosc per aixoplugar-se, hi ha espais airejats i alçats per divisar l’horitzó, que els encanta als cavalls, perquè estiguin frescos amb el vent”.

Poni pottoka (en eusquera, petit cavall) és el nom amb què es coneix aquesta raça de cavall de petita envergadura, que té el seu hàbitat natural als territoris muntanyosos de la serralada Cantàbrica i als Pirineus occidentals. Viuen des de l’antiguitat agrupats en manades salvatges, organitzats en una jerarquia en la qual al capdavant s’hi situa l’euga Alfa, juntament amb el semental. Galindo valora el fet que els pottoka “són molt rústics, una raça molt primitiva que aprofita molta vegetació i, per tant, és un gran gestor del territori en la prevenció d’incendis i la millora de la biodiversitat”. L’animal pastura entre 16 i 18 hores al dia. Un grup de recerca n’aprofitarà l’estada per valorar quin percentatge de cada herba mengen, com transformen la vegetació de la zona, etc.

FER UN COMENTARI