Tots a presó

0
154

Continuarà negant Europa l’evidència que a Espanya –la democràtica Espanya– hi ha presos polítics? Amb Otegi la UE ja va mirar cap a una altra banda, amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, també. Però ara, tanquen a presó mig govern elegit democràticament i tampoc passarà res? Qui s’ha d’estranyar que un poble de tradició europeista, molt més europeu que qualsevol dels altres pobles d’Espanya, en la darrera enquesta hagi caigut en picat la seva confiança en les institucions europees?

Efectivament, la judicatura espanyola ha tancat a presó tots els membres del Govern català que es van presentar a declarar ahir dijous, i tenim el president Puigdemont i mig Executiu a l’exili, com en els millors temps de la història política recent espanyola. Qui ho havia de dir, en ple segle XXI, que es perseguirien les idees. Perquè ja hem vist que és molt bonic, quan ningú tensa la corda, de defensar que en absència de violència es pot parlar de tot. Però quan per primera vegada algú manté un pols democràtic amb l’Estat, els surt la bèstia que tenien en guaret: multes milionàries, invasió policial, repressió a cops de porra i tothom a presó. Ignorant que hi ha almenys dos milions de persones que “pensem” (oh, problema!) que el millor per al conjunt del país, el nostre país, Catalunya, és fugir per cames d’aquesta presó de cromanyons.

La democràcia és molt més que votar el 21 de desembre. És acceptar que hi ha gent que pot opinar diferent que tu; és escoltar, negociar i transaccionar; és tenir una fiscalia i un estament judicial independents dels polítics que governen, i no que els deguin el càrrec; és tenir una policia al servei de la ciutadania i no contra ella; és tenir un empresariat que no faci política; és la preservació de la concòrdia entre pobles diferents, i no fomentar un odi visceral d’uns contra altres; és perseguir les actituds xenòfobes i ultres, vinguin d’on vinguin, i no empaitar gent amb actitud pacífica; és empresonar els violents, reincidents i sense voluntat de corregir-se, i no ho és engarjolar bones persones que només s’han erigit com a caps visibles de dos milions de persones; és acceptar el resultat electoral sempre, no només quan el vent et bufa de cara; és permetre que es presentin totes les opcions i jugar la partida en igualtat de condicions; és…

FER UN COMENTARI