Trepitjant Fira

0
119

El segon cap de setmana de novembre és Fira de Novembre a Vilanova. L’esdeveniment econòmic, comercial i també social més important del calendari vilanoví (amb el permís del carnaval, que té una altra connotació), en el qual es presenta en societat el bo i millor del seu teixit empresarial. Enguany són 193 expositors (98 dels quals, de Vilanova) i 222 carpes i estands els que ocuparan de divendres a diumenge el 100% de l’espai que l’Ajuntament els posa a disposició de la Fira.

Els espais de la Fira són de tots coneguts. Arrenca a la plaça de les Neus i la rambla Principal amb el sector de l’automoció, enguany amb vint concessionaris. La plaça de la Vila enguany es revalora i s’hi ubiquen, a banda dels estands institucionals, els serveis relacionats amb el turisme, la indústria, el comerç i la universitat. Una mica apartat del circuit firal, a la plaça de l’Assumpció, al barri de la Geltrú, es concentrarà l’espai enogastronòmic, que tindrà un format més reduït, minimalista, amb onze parades i actes de petit format que poden servir com a vàlvula d’escapament de l’aglomeració comercial.

Tornant a l’epicentre de la fira, els estands de promoció (39, en total) es repartiran entre la part baixa de la rambla Principal i la part alta de la rambla de la Pau, mentre que el Saló del Carnaval (vuit parades), l’alimentació (22) i sis food-trucks es reuniran a la part baixa de la rambla de la Pau, reservant el parc de Baix-a-mar per a les entitats, la nàutica, l’artesania i tallers infantils. Finalment, la plaça del Mercat (prop de l’automoció) acollirà diumenge la trobada de vehicles clàssics i al passeig del Carme es farà dissabte la trobada de col·leccionistes i diumenge la trobada de puntaires.

Segons l’enquesta contractada per l’Ajuntament, l’any passat van desfilar per la Fira de Novembre a la vora de 80.000 persones, i l’impacte econòmic que hi van deixar ronda els sis milions d’euros. És, doncs, una fira capital, per a una capital de comarca que malda per trobar “excuses” perquè vilanovins, però sobretot la gent de fora, visitin Vilanova, la coneguin i hi tornin.

6. Plaça de la Vila

Com hem dit, la plaça de l’Ajuntament guanya nova centralitat a la Fira. Els 18 espais que s’hi podran trobar conformen durant tres dies una mena de clúster vilanoví de desenvolupament econòmic de la ciutat. Hi seran Viu Comerç, la Federació d’Empresaris del Gran Penedès, el Node Garraf, la UPC, l’Estació Nàutica i l’Àrea d’Empresa de l’Ajuntament, a més de comptar la presència de catorze empreses del sector industrial, que l’any passat van tenir presència per primer cop a la Fira, a la rambla. A l’estand institucional de l’Ajuntament, s’aprofitarà la Fira per presentar la nova marca turística de la ciutat, el nou mapa turístic i també l’aplicació de telefonia mòbil de Vilanova i la Geltrú.

L’associació de botiguers Viu Comerç, per la seva part, tindrà una notable representació a la plaça de la Vila (la meitat de la plaça que dona al carrer Caputxins) amb les promocions i presentacions dels seus associats, així com un estand propi on es donarà informació i es promocionaran les targetes regal, tant per a la ciutadania com per als lots de Nadal per a les empreses. A més, organitza un concurs a les xarxes socials, segons el qual comprant el dissabte de fira en les botigues adherides entraran en un sorteig d’un viatge a Mallorca per a dues persones.

L’Estació Nàutica disposarà de dues carpes amb presència de vuit de les seves empreses associades, que donaran a conèixer la seva oferta turística mitjançant plafons. Algunes de les accions que volen ajudar a posicionar la ciutat turísticament i que es mostraran a la fira són una exhibició de còctels, una mostra del que és el pitch & putt i un tast de vins del Garraf.

5. Novetats d’enguany

Entre les novetats de la més que consolidada fira tardoral de la capital del Garraf hi haurà una gimcana per la Fira, en què al llarg de tres dies s’hauran d’anar seguint unes pistes. Les butlletes de participació es lliuraran a l’estand d’informació de la Fira, a la rambla de la Pau, a l’alçada del carrer de l’Àncora. Diumenge a la tarda es farà a l’escenari gran del parc de Baix-a-mar el sorteig dels guanyadors, entre totes les butlletes omplertes. Hi haurà un segon escenari, més petit, davant del monument a Francesc Macià, amb nombroses actuacions de divendres a diumenge.

L’actuació del mag Daniel Sánchez (semifinalista de Got Talent!), divendres i dissabte pel recinte firal (caldrà buscar-lo); una xocolatada solidària divendres a la tarda a la rambla de la Pau i carrer de les Barques; la presència d’un xanquer, diumenge per la zona de parades; i l’arribada de cavalls transhumants pel camí de la Marina, amb destí al parc del Garraf, dissabte a la platja de Darró,  són altres de les novetats d’aquest 2018.

4. Repensar el carnaval

El que va consolidant-se any a any com a element afegit de la Fira és el Saló del Carnaval. És el quart any, ja, que hi tindrà presència, enguany amb un estand dedicat a la Federació d’Associacions de Carnaval (FAC), que commemora el seu trentè aniversari. L’espai firal es complementarà amb les jornades sobre el sentit de la festa al segle XXI, dissabte al Foment Vilanoví, en la qual el sociòleg Salvador Cardús i l’antropòleg Manuel Delgado pronunciaran sengles ponències que obriran el focus i donaran pistes de quin futur pot tenir el carnaval.

3. Enogastronomia a la Fira

El Temps de Vi és una altra fira d’èxit de la ciutat. I si el carnaval, l’altre moment àlgid del calendari anual de la ciutat, té presència a la Fira de Novembre, el Temps de Vi també. Serà la seva tercera incursió a la fira, concentrant-se al pati del castell de la Geltrú; un espai petit, però acollidor, on encara li permet créixer, com farà enguany. A banda de les carpes amb productes de la zona, una novetat és que també hi tindran presència les cerveses artesanes.

Quant als tastos de vi, tallers i maridatges, n’hi haurà una dotzena, amb protagonisme del Menja’t Vilanova, la Ruta del Xató i també vins de qualitat, i la fórmula Temps de Vi s’hi exporta, combinant-los amb música en directe, sempre a partir de les 8 del vespre. L’Espai Enogastronòmic obrirà divendres de 6 de la tarda a 10 de la nit i dissabte i diumenge de 12 del migdia a 3 de la tarda i de 6 de la tarda a 10 de la nit.

2. Visitar els museus

Aprofitant la gran afluència de gent a la Fira, els museus de Vilanova i la Geltrú fan diumenge jornada de portes obertes. Seran set els equipaments museogràfics amb entrada gratuïta. La Biblioteca Museu Víctor Balaguer, la Torre Blava – Espai Guinovart, el Centre d’Art Contemporani La Sala i el Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes obriran d’11 del matí a 2 del migdia; l’Espai Far ho farà de 10 a 2; el Museu Romàntic Can Papiol, de 10 a 2 i també a la tarda, entre les 5 i les 7. I el Museu del Ferrocarril de Catalunya obrirà de 2/4 d’11 a 2/4 de 3. Val a dir que tant a Can Papiol com a la Masia Cabanyes, les visites són sempre guiades, a les hores en punt (fins una hora abans del tancament) i amb places limitades.

1. Té vigència el carnaval en ple segle XXI?

Joan Ignasi Gómez i Bienve Moya, folkloristes, organitzadors del Saló de Carnaval de la Fira

Des de 2015, per la Fira s’organitza el Saló del Carnaval, que va començar com una mostra d’altres carnavals i que ha anat evolucionant. Ara planteja una reflexió sobre passat, present i futur de la festa. Té validesa el carnaval al segle XXI?

Per què fa falta reivindicar el Carnaval per la Fira?, que és extemporani?

Bienve Moya: Vilanova es coneix pel carnaval, és la nostra festa major. És la festa local per excel·lència, una festa universal, fàcil d’explicar a qualsevol persona. Per raons històriques, ha tingut una continuïtat en el temps que en la majoria de llocs d’Espanya no hi ha sigut. On ha perviscut ha estat perquè se li va donar un nom diferent: Introido a Galícia, Fiestas de Invierno a Cadis, Entierro a Múrcia i Festes d’Hivern a Vilanova.

Joan Ignasi Gómez: El Saló del Carnaval vol plantejar una sèrie de reflexions. Té sentit una festa que té per bandera la crítica social, la sàtira, la transgressió, quan pots engegar TV3 o posar el twitter i et surt de tot? La crítica que es fa avui en dia, és intel·ligent? En aquests quatre anys hem insistit que vingués la Federació d’Associacions de Carnaval perquè al Saló es plantegen preguntes que no es fan mai, sobre la festa. Per exemple, hi ha carnavals en què s’ha prohibit l’alcohol; és un tema recurrent. Quin sentit té? O com s’organitza el carnaval? Qui ho paga, tot això?

Un debat obert és si l’Arrivo ha de tornar a l’essència de la sàtira.

Joan Ignasi Gómez: Efectivament, el seguici de l’Arrivo ha evolucionat cap a les rues de les poblacions del costat.

Bienve Moya: Cada cop surt més a la premsa la paraula rua, en detriment de carnaval. I aquí no n’hi ha, de rua. Hi ha l’Arrivo, que s’està convertint en una rua.

Joan Ignasi Gómez: Fa trenta anys, les carrosses, set o vuit, anaven a buscar el Rei a l’estació i l’acompanyaven a la plaça de la Vila. Ara són quaranta carrosses i en venen de Cunit.

No us plantegeu limitar-ho a carrosses locals?

Joan Ignasi Gómez: En una festa tan llibertina, no s’ha arribat a pensar de prohibir a ningú de venir-hi.

Bienve Moya: Sovint la gent diu que l’Arrivo o el sermó “cada any són pitjors”. I cal tenir en compte que no és tant el que es diu com el que es pot dir. El valor és que ningú el censura. Com els versots dels Diables.

L’any passat costava molt trobar una comparsa ballant al so de la turuta.

Bienve Moya: Engrescar més de la meitat de la població activa va en demèrit de la puresa, i un dels problemes més greus és la música. Una xaranga és més barata que una banda, i a Vilanova el 90% de la població són assalariats.

Joan Ignasi Gómez: S’ha institucionalitzat que la turuta és el ritual del moment d’entrar a la plaça.

A Vilanova hi ha molt patriotisme carnavaler.

Bienve Moya: És un patriotisme que transcendeix el localisme. En època de Primo de Rivera, a la Grècia Groga li prohibeixen fer el programa en català i el fan en anglès. No el volen fer en castellà. En els sermons hi ha una relació contínua amb el món de la catalanitat, fet que no es dona a nassa llocs. El primer document [després de la guerra] que surt en català és sobre el carnaval; un sermó que s’edita l’any 1958 per ser llegit a la Confraria de Pescadors. La culminació del carnaval a Vilanova és quan es torna a fer el pregó en públic, l’any 1976. Fins llavors es feia a l’interior, d’amagat. L’any 75 ja s’hauria pogut fer, però la comissió de carnaval va rebre una nota d’alcaldia que deia “us el deixem fer, però el volem llegir; no el censurarem”. I van dir que no.

Joan Ignasi Gómez: El carnaval agafa volada quan la ciutat té la trama urbana consolidada i necessita una festa que la satisfaci. Sant Antoni queda antic, les Neus no acaba de funcionar i en una societat vuitcentista, amb diners, el carnaval hi va de conya. La primera referència escrita de la Comissió de carnaval de Vilanova és de 1791, i al vuit-cents entra diner a mansalva, es creen els foments catalanistes i l’efervescència de les grans societats recreatives fa que floreixi el carnaval.

Malgrat mantenir la mateixa estructura i un vocabulari propis, el carnaval ha evolucionat molt, a Vilanova.

Joan Ignasi Gómez: Arribar a sis guerres, amb 8.100 parelles com l’any passat, és una passada. Vol dir un percentatge molt alt de joventut. Avui dia hi va tothom.

Bienve Moya: Un altre canvi és que ara celebren quinze dies de carnaval perquè la gent treballa cada dia i la festa s’ha d’adaptar a l’estructura de la població i no es pot concentrar tot en pocs dies.

Joan Ignasi Gómez: Per l’envergadura que té, el carnaval de Vilanova és surrealista. Imagina’t: un ajuntament d’una ciutat de 70.000 habitants, que dona una subvenció a una associació d’associacions on no té ni veu, ni vot, i se n’oblida; i sovint li surt en contra. És quasi miraculós. I si a l’alcalde de torn se li acudeix canviar una cosa, tindrà un problema.

FER UN COMENTARI