Un màster d’honor

0
46

La paraula màster és moda en política i en els mitjans de comunicació. Es descobreixen i s’alerta sobre les deficiències i les irregularitats d’una realitat palpable en els sistemes educatius, en què ensenyament i aprenentatge s’anteposen a dignitat i honor. Un màster és un curs d’especialització en una determinada matèria, generalment al cicle universitari; és una carta de presentació formativa i personal, que caldrà demostrar dia a dia.

Al meu entendre, el veritable màster és el que no necessita acreditar determinat diploma, sinó que amb ment clara i diligent raona de manera solvent, analitza preguntes i respostes per així decidir la millor solució, buscar l’equilibri i assumir les seves conseqüències.

Pregunta: Posseïen un màster Galileo, Marie Curie, Kepler, María Moliner, Newton, Leonardo da Vinci…? La resposta és NO. La nostra “societat líquida” ha ideat màsters costosos per diferenciar classes socials privilegiades i establir classes polítiques incorrectes, que escudant-se sota el títol, intenta fer callar les vergonyes d’una autèntica formació, buscant una rendibilitat econòmica i mesquina, i no així l’honor de l’individu.

Hi ha un “màster d’honor” en una figura molt singular amb el do maternal d’una mare. Aquestes mares, siguin pobres o d’alta societat, siguin prostitutes o desafavorides per qualsevol raça o religió, no acostumen a posseir un màster universitari; són mares amb una distinció molt personal, totes elles posseeixen un “màster d’honor” autoatorgat a la universitat de la vida.

Resumint: si entenem la definició d’honor com “La qualitat moral que impulsa una persona a actuar rectament, complint el seu deure i d’acord amb la moral”, podem dir sense equivocar-nos que la dona té la virtut de posseir sense cap tràmit el seu “màster d’honor”.

Ramón Caba Robletto

Vilobí del Penedès

FER UN COMENTARI