Un milió de persones

0
34

La celebració de la Diada Nacional era una prova de foc per a l’independentisme, que ja fa set anys seguits, set, que es manifesta massivament, cívicament, en el dia en què els catalans reclamem la recuperació dels drets i les llibertats de Catalunya com a país. Després de tot un any de repressió ferotge per part de l’Estat, amb el segrest de la migrada autonomia, detenció i empresonament de líders cívics i polítics, exilis forçats, persecució dels CDR, cops de porra a tort i a dret per part de Policia Nacional i Guàrdia Civil per reprimir el referèndum, la convocatòria d’eleccions jugant amb les cartes marcades i un llarg etcètera, hi havia dubtes de quina seria la resposta ciutadana a la convocatòria de l’Onze de Setembre.

I un cop més ha estat exemplar. Sense incidents (com sempre que no s’hi barregen infiltrats) i amb un milió de persones al carrer demanant, malgrat tots els malgrats, la llibertat dels presos polítics i la independència de Catalunya. L’ambient a la Diagonal era festiu, com cada any, però també més madur. La gent ja no va amb el lliri a la mà. Sap el pa que s’hi dona, quan es toquen les essències pàtries d’unes espanyes amb un estretíssim concepte del que és la democràcia. I així i tot, diguessin el que diguessin les veus interessades, persisteix la mobilització, el sentiment de pertinença a un país que només demana poder decidir el seu futur lliurement.

Després d’aquesta nova manifestació de força, que Ebre enllà tornaran a ignorar, els partits polítics sobiranistes i amb tradició democràtica, juntament amb entitats com Òmnium i l’ANC, haurien d’entrar en un procés de reflexió interna, serena, possiblement sense llum i taquígrafs, per fixar una estratègia global que vagi més enllà de tacticismes puntuals que no porten enlloc. Cal analitzar el que s’ha aconseguit en pocs anys, que és molt; el que s’ha fet bé; veure els punts forts i els punts dèbils del procés; imaginar les possibles respostes del rival en cada escenari imaginable; cercar-li els punts dèbils i explotar-los; i traçar el camí a seguir per arribar allà on demani la majoria de la gent. Que ho està esperant. Des de fa 304 Onzes de Setembre.

FER UN COMENTARI