La Festa Major dels Petits sol ser la “maria” de la festa major. És injust, però és així. A Vilafranca se celebra el quart dia de la festa major, quan ja n’han passat tres de gran intensitat plens de cercaviles i processons que s’allargassen –en el temps i en l’espai– fins a l’infinit. Fins que no ens trobem en plena baixada d’adrenalina festamajorenca dels adults, no arriba el torn de la mainada, que també haurà viscut amb deler els tres dies previs, copsant tot de detalls que als grans tal volta ens hagin passat desapercebuts, i emmirallant-s’hi per si mai els arriba el moment.
En aquesta edició de La Fura hem volgut dedicar el Tema de la Setmana més extens que mai hàgim pogut redactar precisament al vessant infantil de la festa vilafranquina. Perquè considerem que encara que no tinguin la tradició –ni de bon tros– del que es viu cada any del 29 al 31 d’agost, els infants també es mereixen un espai. Certament, la “seva” festa major no té la tradició del centenari seguici festamajorenc, però deunidó la trajectòria que atresora: se la van inventar l’any 1982. Té ja, per tant, 36 anys, i la pedrera que ha creat no és gens menyspreable. Trenquem, doncs, una llança a favor dels més xics, amb un reportatge que es capbussa en els seus orígens, quan el quartet administrador d’aquell any (sí sí, quartet), en ple context de recuperació de les tradicions, de les entitats, del folklore, del carrer, va tenir l’encert de fer una rèplica infantil de la festa major de Vilafranca.
Us convidem a conèixer una mica més –sobre el paper– com es va crear i com ha evolucionat la Festa Major dels Petits, la cronologia d’incorporació de nous balls, com s’organitzen, les diferents parts de la festa (tronada, pregó, cercavila, exhibició folklòrica, diada castellera), com s’ha anat renovant… I si després de llegir-lo n’heu après una miqueta més, us convidem a sortir el pròxim dia 1 a la tarda a la rambla de Nostra Senyora, a gaudir d’un dels moments més esperats pels més menuts de la casa. Us agrairan com ningú el caliu.
