Una poma podrida (i II)

0
210

Entro sigil·losament a la cambra –on vaig deixar una cadira i un llit amb expectativa de flirteig– i passejo una mirada escrutadora arreu, per damunt del llit, per sota… Només pols i silenci. Si s’han dit res, no han arribat enlloc. Resultat, doncs, de l’experiment científic: el llit i la cadira tenen gènere, no pas sexe. Vet-ho aquí.

Si haguéssim anomenat gènere A o gènere inespecífic al que ara s’anomena gènere masculí (perquè, quan s’aplica a persones o animals, no és específic de cap sexe) i gènere B o gènere específic al que ara s’anomena gènere femení (perquè, quan s’aplica a persones o animals, aquest gènere és específic del sexe femení), no hauríem de dedicar el nostre temps a mirar d’endreçar allò que ja ho estava, d’endreçat, i que alguns han regirat sense saber ni per què. I això que diré ara, no sé si és un consol o una vergonya: de totes les llengües romàniques només estan fent aquesta comèdia el català i el castellà: ni l’italià, ni el francès, ni el portuguès…, no participen pas en aquesta obra.

Mentrestant, una colla d’il·luminats ens volen salvar, ens volen menar pel camí “correcte” si us plau per força, sense entendre-hi ni un borrall. El mal és que molta gent se’ls escolta, quan el que hauríem de fer és tapar-nos les orelles i fer-nos l’orni. Tant de bo, d’una punyetera vegada, els mitjans de comunicació, les universitats, les escoles, l’Administració… volguessin entendre que la màxima autoritat en aquest assumpte no la tenen ells, sinó els professionals de la llengua, els coneixements dels quals han menystingut; que davant d’aquest deliri que ja passa de taca d’oli, els toca a ells, de rectificar, perquè no han tingut en compte el funcionament de la llengua i l’han acabat pervertint i ridiculitzant; que si volen ajudar pel que fa a les reivindicacions de les dones, endavant les atxes, que facin coses amb sentit, amb fondària i no es quedin a les superfícies perquè siguin més lluents i vistoses.

A hores d’ara ja només podem esperar a veure qui la diu més grossa? Com a lingüista, em dol aquest espectacle patètic. Tanmateix, espero, malgrat tot, que el sentit comú acabi fent niu arreu i a aixopluc. Perquè un xàfec no pot durar més d’un dia, però pot deixar-ho tot ben negat.

FER UN COMENTARI