Vacances… no tothom

0
179

Som a punt d’entrar a l’agost, el mes de vacances per excel·lència. Són aquelles quatre setmanes en què bona part de les urbs més industrials es buiden… i s’omplen tots els destins turístics, sobretot de platja, però també de muntanya; hotels, segones residències, càmpings… Cadascú tria la seva fórmula. Posar veure per televisió les cues a l’aeroport, quan no els embussos de carretera i autopista, com veurem properament, és una constant que pot donar a l’espectador una idea esbiaixada de la societat en què vivim.

En aquest sentit, l’enquesta feta pública per l’Idescat aquesta setmana, i de la qual ens fem ressò a portada i dins el Noticiari, no pot ser més oportuna. Hi ha una gran quantitat de població, molta, prop de la meitat, que no es pot permetre una trista setmana de vacances. Ja poden anar fent proclames els polítics i economistes que els números macroeconòmics diuen que hem sortit de la crisi. Deu ser per a les empreses, principalment les grans, però la crisi social persisteix i les butxaques de la majoria de la gent no han recuperat el poder adquisitiu de deu anys enrere. Molts no hi tornaran mai, a aquells nivells. Molts estan condemnats a viure sempre agafats de la mà de les prestacions socials que puguin pescar. Aquesta és la realitat, que no es pot ni s’ha d’obviar. Dues societats en una. Cada vegada més.

Qui sí que farà vacances, encara que només excepcionalment durant quinze dies, serà el nostre Parlament, que al seu torn “obligarà” el govern estatal a deixar permanentment un retén de guàrdia a Madrid, no fos cas que la proclamació de la independència agafés els constitucionalistes més obcecats en calça curta allà on els seus sous –i sobresous (Bárcenas dixit)– sí permeten anar. L’agost és un mes en què sempre passen coses importants. Un mes en què s’aprofita que l’opinió pública està més dispersa i relaxada, amb el cap –si més no– de vacances, per colar gols sense rebre contestació social a canvi. I l’Estat no descansa. L’hostilitat cap a Catalunya no fa vacances. El nou finançament perpetua la injustícia, Quim Nin (alcalde d’Albinyana) i Joan Ignasi Elena (exalcalde de Vilanova) són citats a declarar per sobiranistes. Les amenaces no cessen. Ni cessaran. Un estiu calent.

FER UN COMENTARI