Vaga de fam

0
52

La vaga de fam de Jordi Turull i Jordi Sànchez, a la qual s’han afegit Joaquim Forn i Josep Rull, no ha de permetre que la rabiosa actualitat la difumini sota el tel d’un drama que ja es va digerint –com tants altres. Cal fer-la present; no permetre que el garbuix televisiu la deixi sota el genèric “política” o la simple evasió. És un drama intensament emotiu viscut per gran part de país.

Els motius de la vaga són que a tots els recursos adreçats al Tribunal Constitucional sobre irregularitats jurídiques del “procés”, havent estat admesos a tràmit, no se’ls dona cap resposta, cosa que inhabilita els demandants a recórrer al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg.

Pedro Sánchez replica: “El poder judicial és independent”. Ara bé, no dona resposta, en un any, a les demandes d’uns encausats en un procés que sap farcit d’irregularitats. Així ho avalen tantes declaracions de grups polítics i profes­sionals de la judicatura espa­nyola i estrangera. Afegeix Sánchez: “Les raons per les quals es fa no són certes, tindran un judici just”. Siguin “certes” o no, sigui o no “just” el judici, com pot ser-ho de just, sobre una causa que no disposa de les eines previstes per la llei? Que li evitin una desmesurada espera per al recurs a una instància superior i que s’allargui encara més la pena, si s’escau? Afegeix Sánchez: “No estem a favor ni de polititzar la justícia ni de judicialitzar la política”. És una frase que esquiva allò que ja sap: que la resposta d’Estrasburg es preveu favorable als demandants.

Pedro Sánchez tem que a Estrasburg es reiteri la resolució dictada pels tribunals d’Alemanya, Bèlgica i Holanda; que la causa els caigui de les mans; que el règim de les Espanyes trontolli encara més i que es compleixin les expectatives de les enquestes favorables a la independència.

El repte va adreçat al mateix nervi: un TC, hereu del qui va anul·lar l’Estatut; que ha entorpit l’acció del Parlament i que ha impedit, precisament, la investidura de Jordi Sànchez i Jordi Turull, els iniciadors de la vaga.

Ara falta que s’organitzi una campanya que escurci tant com es pugui el sofriment dels vaguistes i els transmeti agraïment i conhort; que desmenteixi el silenci de tants dies i que il·lusioni la població, tan fidel com sempre.

FER UN COMENTARI