Biodiversitat espatarrant als parcs del Garraf, el Foix i Olèrdola, malgrat els incendis

0
112

Entre dilluns i dimarts va tenir lloc a la Masia d’en Cabanyes de Vilanova la vuitena Trobada d’Estudiosos del Garraf i d’Olèrdola, organitzada per la Diputació de Barcelona, titular dels dos parcs, en la qual es va posar de manifest l’excepcional biodiversitat de la flora i la fauna d’aquest continu natural, i també el gran nombre de persones que, a títol individual o organitzats en grups, professionalment o amb caràcter amateur, destinen moltes hores a estudiar-ne la seva riquesa. A la trobada hi van assistir un centenar persones, moltes d’elles expertes, i s’hi van llegir una cinquantena de ponències que es penjaran íntegrament la setmana que ve al web provincial (parcs.diba.cat/web/garraf).

Entre les comunicacions llegides, l’ornitòleg vilafranquí Xavier Bayer va parlar dels controls trimestrals que s’efectuen a la serra de Bonaire, on conflueixen els parcs del Foix i del Garraf, i com hi ha evolucionat el paisatge i l’avifauna a partir de l’incendi de 2012. S’hi ha trobat 130 espècies, entre les quals algunes en regressió com la cogulla fosca, el botxí o el tallarol emmascarat, que busquen la vegetació baixa que ara hi ha a causa de l’incendi de fa sis anys. El mateix motiu que hi ha portat aquestes espècies de matollar fa que hi acudeixin moltes àligues (marcenca i cuabarrada) a caçar: l’aclarida d’arbres els facilita l’atac.

El tècnic del parc Josep Calaf va tractar sobre el pas de rapinyaires cada tardor pel parc del Garraf. Les observacions es fan en època de migració, de principis de setembre a mitjans d’octubre, i de 2012 ençà n’han comptabilitzat unes 5.900 de 24 espècies diferents. Les més abundants són, en aquest ordre, l’aligot vesper, el xoriguer, l’esparver, l’arpella vulgar, l’àliga calçada i el falcó mostatxut. Com a curiositat, dos comportaments que han canviat: per una banda, l’àliga calçada, en comptes de migrar de nord a sud, ho fa a la inversa, atès que es dirigeix a la península itàlica i travessa el Mediterrani des de la punta de la bota; d’altra banda, comença a haver-n’hi que hivernen al sud d’Europa (i no a l’Àfrica), un símptoma de canvi climàtic.

El també tècnic Rafel González va posar el crit al cel per l’alta taxa d’atropellaments de fauna que hi ha a les pistes forestals asfaltades dels parcs del Garraf i Olèrdola: en deu anys n’hi ha hagut més de 1.300 (amb tres punts negres molt concrets). Tot i només haver-hi 15,6 quilòmetres de camins asfaltats (davant dels 65 km de terra), els trams d’asfalt atreuen més cotxes, que hi van a més velocitat i s’hi concentren el 90% dels atropellaments. Els ocells són els que més reben (712, sobretot pit-roig, pardal i tallarol de cap negre, els més comuns), seguits de mamífers (319), rèptils (139), amfibis (56) i els últims dos anys també papallones (50).

Vittorio Pedrocchi, de l’Institut Català d’Ornitologia, ha constatat que l’incendi que hi va haver al fondo de sota el castell d’Olèrdola al 2003 hi ha comportat un canvi en la població d’ocells comuns. Així, ocells com el cargolet, la mallarenga emplomallada i el raspinell, que són més forestals, quasi van desaparèixer després del foc i la seva recuperació és molt lenta, mentre que la bosqueta vulgar, el rossinyol, el tallarol capnegre o la tallareta cuallarga, que són més arbustius, han recolonitzat l’entorn més ràpidament ja que els agrada la vegetació baixa actual. De 2002 ençà, s’hi han avistat 87 espècies diferents a l’estiu i 63 a l’hivern.

FER UN COMENTARI