Una dels problemes que tenim a casa nostra des de fa dies, i amb la pandèmia s’ha agreujat una mica prevenint el que ens espera en els pròxims deu anys, és la manca de capellans a les nostres parròquies.
Fins ara aquesta mancança s’havia anat alleugerint per l’arribada de rectors provinents d’altres latituds que de mica en mica han anat integrant-se perfectament en la nostra societat. Aquesta mancança augmenta en el moment de les grans celebracions anuals, com poden ser Pasqua i Nadal, quan el mossèn de torn treballa de valent per servir les seves parròquies.
Evidentment, el problema és molt genèric i és a la base dels principis de l’Església tal com la coneixem actualment. Esperem que algun dia els màxims responsables de la fe catòlica obrin les portes a la dona per donar-li els mateixos atributs que als descendents d’Adam. A vegades ha semblat que amb aquest Papa argentí alguna cosa s’havia mogut, però la veritat és que a banda d’algun petit globus sonda sense més transcendència la cosa ha quedat aquí sense més transcendència.
L’església avui en dia salva la seva imatge per aquests aspectes populars que la mantenen en vida. Hi ha presumptes creients que, tret de bodes, batejos, comunions i enterraments, poques vegades més s’acosten a una església; aquesta versió popular que sempre ha estat unida a l’Església, però que hi ha representants dels clergat a qui no els acaba de fer gràcia perquè els seus vincles amb aquesta estan més dins el “postureig” que no pas la fe divina. Les bodes civils i el funcionament dels tanatoris també han provocat un important descens en aquests tipus d’usuaris que estan trobant llocs paral·lels fora de l’església.
