Hi ha tres coses a la vida que no s’han de perdre, Manu: el teu somriure, la teva alegria i la teva manera de ser. A tot això cal sumar-hi: amistat, senzillesa, amor, humilitat i la música. Amb aquestes frases, el 12 de setembre del 2024, al tanatori de Vilafranca , amb un ple total, es desenvolupà un acte molt emotiu d’homenatge i comiat de tu, Manu.
Un violoncel·lista interpretà algunes melodies, acordades prèviament amb tu. La cerimònia solemne s’enriquí amb la lectura d’un document facilitat per la família Ojeda-Manzanares. El recordatori del difunt portava impresa una creació personal: un missatge d’alegria i entusiasme: “Seguiré cantant pels camins mai caminats”. La teva bondat és infinita, contagiosa i així sense dir paraula, un adeu…
La vida és un rosari d’esdeveniments on es combinen l’amor, l’alegria i l’humor, on el sacrifici, el dolor, lʼesforç, el perdó i la responsabilitat són la targeta dʼidentitat de la teva persona, Manu.
Al llarg d’aquells anys, Manu, vas saber estimar i ser estimat. El teu altruisme marcava la teva manera de sentir i viure amb senzillesa, exercint una vida plena, una trajectòria responsable, treballador i entusiasta, cultivant i cuidant l’amor a la família i a les nombroses amistats, en les quals has deixat, sense cap dubte, una profunda i reconeguda empremta personal.
Em resulta difícil encaixar la teva partida. La llei de la vida m’indica que has tingut una “joventut espiritual” digna d’elogi i gratitud. El teu pas per organitzacions com la Creu Roja Alt Penedès o l’Ampert així ho avala.
Un murmuri, en silenci, anuncià la teva partida; te’n vas de puntetes, sense fer soroll ni molestar els altres, com brodant el que és bell i el que és essencial de la teva vida, Manu, donant pas a una nova vida al cor de tots. Gràcies.
El nostre condol a tota la família Ojeda-Manzanares amb tot respecte i admiració a la teva persona. D.E.P., Manolo Ojeda Menea († 11/09/2024).
Ramón Caba i Josefina Rovira
Vilobí del Penedès
