S’acosta l’1 de maig, una jornada que s’ha utilitzat habitualment per realitzar diferents reivindicacions socials i laborals a favor de la classe treballadora. A l’Estat espanyol la jornada laboral de vuit hores es va aconseguir gràcies a la coneguda vaga de la Canadenca del 1919 a Barcelona, que va durar 44 dies i que, a banda de la vaga, va haver-hi diferents boicots i actes d’insubmissió per part de la classe treballadora. Una vaga que va paralitzar el 70% de la indústria catalana. Gràcies a la vaga de la Canadenca es va aconseguir que es promulgués per llei la jornada laboral de 8 hores.
Fets com aquests demostren que quan el col·lectiu està unit i va en la mateixa direcció és més factible arribar a aconseguir els objectius. Històricament la classe treballadora ha rebut molts inputs d’intent de divisió per part de la patronal. Hem de tenir present que quan uns volen utilitzar la dita de “divideix per vèncer”, els hem de dir des de la classe treballadora “Uneix-te per guanyar”.
L’essència del republicanisme és treballar per al i amb el col·lectiu, de manera que la precarietat laboral deixi de ser una norma per convertir-se en l’excepció. S’han de derogar les reformes laborals passades que no han fet cap bé per començar sense que la patronal i la part social estiguin tan desequilibrades. En resum, toca saber on som i cap on volem anar, i més després d’una pandèmia que deixarà moltes persones a l’atur.
Carles Martín, regidor d’ERC a l’Ajuntament
Calafell
