L’Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya va triar la muntanya de Sant Pau per fer diumenge la seva sortida mensual, dins el projecte FitoCAT. En el seu rastreig de la zona, el grup va relacionar 102 plantes diferents. Van començar el recorregut a Pacs, des d’on van pujar dalt la muntanya fins al costat del vèrtex geodèsic i, per un corriol que baixa en diagonal, van arribar a l’ermita. Van continuar per la font de Sant Pau cap a la carena i van baixar per l’obaga.
Els vuit botànics del Centre Excursionista de Catalunya diferencia els dos vessants d’aquesta petita serra calcària. La banda de Pacs, més obaga i de pendent poc inclinat, està coberta de pi blanc (Pinus halepensis) “amb un sotabosc, força pobre, de brolla i de garriga, que s’ha instaurat sobre antigues feixes de conreu”. La banda de Vilafranca, més assolellada, és més inclinada i “poblada per brolles de romaní i gatosa –que en part està florida–, garrigues i relleixos rocosos amb sòl poc profund on arrelen crespinells (Sedum sediforme), l’albellatge (Hyparrhenia hirtassp. pubescens) i algunes gramínies dels llocs molt secs: Heteropogon contortus o Andropogon distachyos”. Cap a la zona de la carena hi van descobrir l’arçot (Rhamnus lycioides), i ja de tornada a la part baixa van anotar unes quantes plantes de la riba del torrent de Pacs, al peu de l’església de Sant Genís.
