El Consell Comarcal de l’Alt Penedès i els ajuntaments de la comarca afectats, que són molts, entenen que és crucial que la Ponència d’Energies Renovables de la Generalitat aturi la tramitació dels avantprojectes de parcs fotovoltaics que un grup d’empreses han presentat per a la comarca, i que ocuparien 365,97 hectàrees de sòl principalment agrícola. Els tècnics de la ponència es basaran en criteris agrícoles, paisatgístics, mediambientals, faunístics, industrials, urbanístics, patrimonials, culturals, i segons la tècnica de medi ambient del Consell Comarcal, Gemma Pellisa, tan sols que un membre de la comissió hi posi objeccions, ja és molt probable que els projectes no tirin endavant. Sabent això, els ajuntaments i el Consell Comarcal han respost a la consulta prèvia que els ha efectuat la Ponència abans de decidir, amb un seguit d’informes ad hoc per tal que s’adonin que els projectes presentats no són viables, ni per emplaçament, ni per dimensió. La resolució podria trigar un mes.
El president del Consell Comarcal, Xavier Lluch, ha dit en primer lloc que des de la comarca s’entén els sis projectes que hi ha sobre la taula com un de sol, escampat en sis indrets diferents, i comunicats per una xarxa de línies d’evacuació de l’electricitat que generin cap a una única planta transformadora, que es construirà entre Sant Pere Molanta i Sant Cugat. Un únic parc que tot junt ocuparia, d’una tacada, gairebé la meitat del sòl industrial que hi ha a l’Alt Penedès.
Desaconsella grans parcs
“L’article 3 de la Llei d’Urbanisme 1/2010 especifica que cal protegir el sòl d’especial interès i desaconsella instal·lar-hi grans infraestructures que estiguin desvinculades dels usos agraris”, ha dit Lluch. És la primera al·legació presentada, relacionada amb l’emplaçament triat. També indica que les 365 ha modificarien “substancialment” el paisatge d’una comarca que ha fet molts esforços per protegir-lo i que vol basar part de la seva economia, precisament, en el paisatge.
A més, l’informe recorda que a l’Alt Penedès hi nidifiquen diverses parelles d’àligues cuabarrades, que tenen una protecció especial per la normativa europea atès que es troben en perill d’extinció. L’àliga cuabarrada ha estat precisament la causa per la qual s’ha aturat els projectes de parcs eòlics a Pontons, i també ara fa vint anys va aturar un any les obres de la carretera C-15 a l’altura de Sant Pere de Riudebitlles i va obligar-hi a construir un fals túnel.
També hi ha llocs en què el projecte presentat informa que s’ubicaria el parc en terrenys en desús, quan en realitat estan en plena activitat agrícola de vinya.
Entre els llocs més afectats pels camps fotovoltaics (tots ells amb tanques de dos metres d’alçada) hi ha Sant Joan Samora (Sant Llorenç d’Hortons), que al davant hi tindria una estesa de plaques; el turó dels Pujols (la Granada); la Font de la Canya, convertida els últims anys en estendard de la DO Penedès, i que quedaria rodejada de plaques solars; o l’antiga pedrera de la Saulonera (entre Sant Pere Molanta i l’Arboçar), ara en desús i que s’ha convertit en una important zona humida, que és lloc de parada obligatòria per a moltes aus migratòries. Aquí s’hi preveu construir una subestació transformadora de 3.500 m2, on hi menin totes les connexions des dels parcs fotovoltaics.
La comarca, unida contra els megaparcs
El president comarcal ha destacat la unitat d’acció de tots els consistoris de l’Alt Penedès, que creu que és essencial per aturar els macroparcs: “si tira endavant el projecte, la Generalitat es trobarà la comarca coordinada contra el projecte, i no crec que políticament cap Govern s’atreveixi a anar en contra de tota una comarca”. Lluch ha deixat clar que no s’oposen a les energies renovables, però que hi ha altres solucions a parcs de més de 50 ha, fets d’esquena als planejaments urbanístics i tan sols per l’acord entre propietaris de terrenys i empreses promotores. Proposa, com a alternatives, posar plaques als sostres dels polígons industrials, a les mitgeres de les autopistes o també petits parcs de 3-5 hectàrees. També s’obre a parlar de parcs com el proposat a Gelida, que té cinc hectàrees i intercala passades de vinya amb fileres de plaques solars.
