Passats 127 dies de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, que eliminava l’autogovern de Catalunya, ens hem volgut preguntar quin efecte té la suspensió de la Generalitat a la vegueria del Penedès, i així ho hem preguntat a una representació dels nostres càrrecs polítics electes i agents socials. La resposta ha estat desigual. Mentre que, en general, els ajuntaments governats per socialistes diuen que no, que de repercussió en el seu dia a dia, cap ni una (l’Arboç, Santa Margarida i els Monjos, el Vendrell i Calafell en són quatre exemples), la resposta entre republicans i convergents és més variada: des de l’alcalde que no ha notat cap canvi en la gestió municipal (com el de Torrelavit o el Consell Comarcal de l’Alt Penedès), al que assegura que sí que s’han bloquejat projectes (per exemple, a Sant Sadurní o Cunit), passant pel que no les té totes i viu amb l’ai al cor però de moment no l’ha patit (com el de Sant Quintí), i acabant per aquell qui troba escandalosos retards que són habituals en l’administració, però que quan la responsabilitat era d’un govern “amic” no molestaven tant.
La conclusió és, a grans trets, que l’afectació existeix, però que fins ara en el món local ha tingut una traducció pràctica molt menor que en la globalitat del país, en bona part gràcies al bon fer del funcionariat i dels alts càrrecs, que no se n’han rentat les mans i que han fet que, si més no els tràmits administratius, els que no depenen d’una decisió política, no quedin bloquejats. El que podria passar si s’allargués el 155, ja són figues d’un altre paner. Vegem-ne alguns exemples.
12. L’efecte pervers
L’aplicació del 155 ha suposat la suspensió de la Generalitat. Fa 127 dies que Catalunya no té Govern, no hi ha pressupostos i ningú treballa per impulsar polítiques en cap àmbit. Aquesta aturada imposada té, com veiem en el Tema de la Setmana, efectes palpables ja avui, però molt probablement en tindrà molts més en els pròxims mesos. Cada dia que passa sense govern és un dia de feina perdut, són setmanes i mesos sense impulsar polítiques, projectes, línies de treball, inversions, normatives… I això, per més que es formi govern relativament aviat i que aquest comenci a planificar a marxes forçades, serà difícilment recuperable.
Per tant, el 155 molt probablement tindrà un impacte diferit, és a dir, un cop hi hagi nou govern i s’hagi revocat l’article, estarem temps patint-ne les conseqüències. I els tocarà gestionar-ho als membres del nou govern.
11. Per quan, el Pla Territorial?
Hi ha un tema que afecta tot el Penedès i que, pel fet de no tenir Govern de la Generalitat, està aturat. És el Pla Territorial de les quatre comarques de la vegueria, que s’ha de fer nou a partir de segregar el Garraf i l’Alt Penedès del Pla de la Regió Metropolitana de Barcelona; el Baix Penedès del del Camp de Tarragona; i l’Anoia del de la Catalunya Central. De reunions tècniques, se’n segueixen fent, però l’aprovació definitiva, que estava prevista per al darrer trimestre de l’any passat, no s’ha fet, i això en pot acabar retardant el calendari d’implementació, segons Jaume Casañas, geògraf, regidor de Cunit i president del PDeCAT de la vegueria.
10. La fusió dels consorcis sanitaris, aturada
La fusió dels consorcis sanitaris Garraf i Alt Penedès està aturada i ho seguirà estant fins que no hi hagi conseller de Sanitat a la Generalitat. La unió dels dos consorcis, l’havia impulsada la Generalitat per fer més eficient els serveis de salut a les dues comarques, guanyant massa crítica (o pacients potencials) i evitant, així, la fuga de serveis cap a la capital catalana. Els ajuntaments de Vilanova i de Vilafranca ja han aprovat per ple la fusió, no sense temors d’acabar-hi sortint perdent a Vilafranca, però perquè es completi el procés i sigui efectiva, segons fons municipals vilanovines cal aixecar el 155, tenir Govern i tenir conseller o consellera.
9. Un accident mortal a l’N-340 que s’hauria pogut evitar
Diumenge de la setmana passada hi va haver un accident a l’N-340 a l’alçada de Coma-ruga, en què van deixar la vida tres persones de l’Arboç i tres vendrellenques van resultar ferides. I què hi té a veure el 155 en una col·lisió entre un tràiler que fa la tisora en una tarda de pluja i dos turismes? Doncs, que al setembre de l’any passat el Ministeri de Foment es va comprometre a treure els camions de l’N-340 entre Altafulla i Vilafranca a partir de l’1 de gener d’enguany, i obligar-los a passar per l’autopista AP-7, amb una tarifa plana, amb el doble objectiu de descongestionar la carretera i millorar-ne la seguretat. Així ho va comunicar al conseller de Territori de la Generalitat, Josep Rull, i aquest ho va traslladar al Pacte de Berà i als ajuntaments afectats. A 4 de febrer, dia de la tragèdia, el més calent era a l’aigüera. I ara correm-hi tots. Però l’Estat no ha complert. L’alcalde del Vendrell, Martí Carnicer, afirma que “a l’N-340 s’hauria pogut esperar l’efecte contrari: que en estar tot a la mateixa mà, s’hagués accelerat, però no ha estat així”.
8. Sant Sadurní, la rotonda que no es construeix
El mes de juliol de l’any passat, el Departament de Territori de la Generalitat va començar la licitació de les obres de construcció d’una rotonda al cinturó de ronda de Sant Sadurní, a l’alçada del cementiri i de can Codorniu. El Govern català ho havia deixat tot a punt per començar-ne la construcció al desembre. Hi havia pressupost (400.000 euros) i empresa. Però segons l’alcalde, Josep M. Ribas, el 155 ha deixat el projecte a l’aire. Tard o d’hora es farà, és obvi, però de moment ja fa dos mesos que va retardat, des que l’Estat va deixar Catalunya sense govern.
Els treballs previstos han de durar quatre mesos. S’ha de fer una rotonda amb diàmetre exterior giratori de 35 metres, amb dos carrils de vuit metres d’amplada cadascun i també una vorera de dos metres al costat on ha de donar continuïtat a l’itinerari de vianants. L’objectiu de la rotonda és de seguretat: malgrat els senyals de circulació que limiten la velocitat a 50 km/h, el fet de trobar-se enmig d’una recta i en baixada (en sentit autopista) fa que molts vehicles no redueixin prou la velocitat a la cruïlla.
7. Alentiment de tràmits
L’alcaldessa de Canyelles, Rosa Huguet, diu que l’afectació que està tenint el 155 al municipi és un alentiment de tots els processos administratius que comporten un endarreriment en l’arribada de subvencions, sense que hagi significat, però, cap aturada de cap obra o projecte que estigués en marxa.
6. El CAP de Ribes, sense nom
El Ple de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes va aprovar el 28 de novembre donar al nou CAP de Ribes el nom de Josep Bertran i Miret, el qui va ser a finals del segle XIX el primer farmacèutic del nucli ribetà.
Prèviament, el 19 d’octubre, la comissió de nomenclàtor havia aprovat aquest nom. Però l’aprovació l’ha de fer la Generalitat, ara en mans del govern estatal, i aquest tràmit, aquesta firma, no arriba. I això que no es tracta de cap nom que pugui generar polèmica. Però no arriba.
Sigui com sigui, tant si té nom com si no, està previst que al llarg del primer trimestre d’enguany, és a dir, el mes de març, el nou ambulatori ribetà entri en servei. Val a dir que per donar a conèixer el personatge, fill d’un americano, se li va dedicar la separata del programa de la festa major de Sant Pau, amb text introductori de la seva besneta, Ana Mestre.
5. Les dues incerteses de Sant Quintí
Dues incerteses planen sobre Sant Quintí com a conseqüència del 155, malgrat que des de l’administració catalana s’assegura que tot està encarrilat, segons afirma l’alcalde Pol Pagès. Per una banda, l’ampliació de l’institut Vall de Mediona.
L’obra no és menor: està pressupostada en 1,95 milions d’euros i depèn, esclar, de la Generalitat. El temor quintinenc és que es pugui endarrerir.
Per altra banda, la Generalitat ha de pagar a l’Ajuntament quintinenc el 75% de les actuacions certificades al llarg d’aquest any en el marc del Pla de barris. I la suma ascendeix a 900.000 euros (dels 1,2 milions que s’invertiran).
4. La reforma de la C-31 a Cunit, sine die
Al llarg d’aquest 2018 s’hauria de materialitzar la reforma de la travessera urbana de Cunit, sobre la qual pesen anys i panys de reclamacions. Finalment el Departament de Territori hi va accedir, i va presentar-ne el 8 de juny de l’any passat l’avantprojecte, amb tota una bateria de millores (una quarantena, en total), amb l’objectiu que deixi de ser una carretera que travessa Cunit per passar a ser una via urbana, integrada al municipi: dibuix d’un nou carril bici de 2,3 quilòmetres al llarg de tot el recorregut; instal·lació d’elements reductors de velocitat a la calçada; millores als passos de vianants actuals; reforç de l’enllumenat; nous passos de vianants; reordenació dels trams d’estacionament; millora de l’accessibilitat a les voreres; construcció d’una rotonda al carrer Montblanc; instal·lació d’alguns semàfors; i millores a les cruïlles de la C-31 amb els carrers de l’Ebre i de les Sorres i amb el carrer de les Figueres i l’avinguda Diagonal.
Les obres de millora de la seguretat viària i la mobilitat de vianants i ciclistes estan pressupostades en 1,3 milions d’euros, però continuen subjectes a la redacció del projecte constructiu (que s’hauria d’haver fet a la tardor) i a la seva licitació; tràmits que es troben ara en mans del govern de l’Estat, i que difícilment es tiraran endavant si no hi ha Govern de la Generalitat i pressupostos aprovats, segons afirma el regidor de Relacions Institucionals de Cunit, Jaume Casañas.
3. Les Rodalies Vilafranca-Tarragona hauran d’esperar
La presidenta del Consell Comarcal del Baix Penedès, Eva Serramià, explica que la Generalitat tenia molt avançades les negociacions per allargar la línia de trens de Rodalia R4 fins a Tarragona, amb la qual cosa les estacions de la línia de l’interior del Baix Penedès guanyarien freqüència de pas cap a Tarragona i també cap a Barcelona; de retruc, els transbordaments a Sant Vicenç de Calders per anar del Vendrell a Vilanova, per exemple, reduirien el temps d’espera. Ja hi va haver un primer guany quan el març de 2014 es va crear la línia de l’Arboç a Cambrils, i fa un any i mig la Generalitat va començar les negociacions amb l’Adif per allargar l’R4 a Tarragona. Però ara que semblava que s’havien salvat les dificultats d’intercalar trens de mercaderies amb combois de passatgers, la resolució final ha quedat aturada per manca d’interlocutor.
2. L’ai al cor per 30 contractes socials al Baix Penedès
La presidenta del Consell Comarcal del Baix Penedès, Eva Serramià, explica que la trentena llarga de places amb què enguany ha ampliat la plantilla relacionada amb Serveis Socials va estar en perill fins a vigílies de Nadal, atès que el bloqueig de la Generalitat va deixar pendent de signatura fins al darrer moment el conveni marc que firma cada any amb el Departament. Es tracta de places noves d’assistents socials que cobreixen els pobles petits de la comarca (principalment els de l’interior), també educadors de carrer i personal de centres oberts. La suma dels seus sous s’acosta al milió d’euros, que el Consell Comarcal no hauria pogut assumir sense la signatura.
1. I el tercer sector?
Segons les principals entitats del tercer sector del territori (Mas Albornà, Tegar, Fundació Santa Teresa i Entrem-hi), l’aplicació del 155 no ha interferit en el seu dia a dia. Per ara, s’han impulsat els programes que estaven aprovats, s’han cobrat amb més o menys celeritat les subvencions ordinàries que els havien estat concedides i no s’ha bloquejat cap projecte previst amb anterioritat. Ara bé, els responsables d’aquestes quatre entitats coincideixen a apuntar que si la situació s’allarga, sí que podrien patir-ne les conseqüències.
Juli Silvestre és gerent d’Entrem-hi, el grup que aglutina les cooperatives Nou Verd i Nou Set, amb seu a Vilafranca, per ell ara no pateixen els efectes “perquè estem gaudint encara de la feina que va fer el govern el 2017, però amb el 155 la cadena de comandament s’ha trencat, ara no hi ha ningú que treballi i, si la situació s’allarga, l’any que ve sí que en patirem els efectes, o potser abans i tot”. En la mateixa línia es manifesta Joan Salvany, director del Tegar, de Vilanova, “ens preocupa la incertesa del futur, si no es fan polítiques en el sector, sí que tindrem una afectació directa”.
