Un total de 165 famílies del Gran Penedès encara cerquen els seus familiars desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. Es tracta de 66 famílies de l’Alt Penedès, 46 del Baix Penedès i 53 del Garraf que s’han inscrit al Cens de Desapareguts que la Generalitat va posar en marxa a finals del 2016 en el marc d’un programa d’identificació genètica que té per objectiu recuperar la memòria històrica i retornar a les famílies els cossos dels seus familiars desapareguts.
Precisament dijous de la setmana passada la subdirectora general de Memòria i Pau del Departament d’Afers Exteriors de la Generalitat, Mireia Plana, va ser a Vilafranca per explicar el funcionament d’aquest programa. Un programa que té tres grans objectius: constituir una base de dades amb els perfils genètics dels familiars dels desapareguts, mitjançant l’extracció de mostres d’ADN; crear una segona base de dades amb els perfils genètics de les restes òssies exhumades en les fosses que hi ha arreu del territori català; i fer un encreuament d’aquestes dades per establir les relacions de parentiu i determinar identificacions personals de les restes.
El Govern de la Generalitat considera un deure localitzar, recuperar i identificar les restes de les persones desaparegudes a Catalunya durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. Un deure que se sustenta en la legítima demanda social existent. Actualment, a Catalunya, ja són més de 5.000 les persones que s’han inscrit per trobar els seus familiars desapareguts i més d’un miler ja s’han fet les proves d’ADN.
66 fosses documentades
El programa d’identificació genètica està estretament vinculat amb el Pla de Fosses de la Generalitat, en el marc del qual es preveu anar fent prospeccions de les fosses que hi ha documentades al conjunt del territori català.
Al Penedès, tal com va recopilar l’IEP en el marc del projecte de recuperació de la memòria històrica “Tots els Noms”, hi ha 66 fosses de la Guerra Civil localitzades en 47 municipis de les tres comarques. L’Alt Penedès, i més concretament la zona de les muntanyes d’Ordal, és on se n’hi concentren més, ja que va ser en aquest indret on van tenir lloc els últims combats de la defensa de Barcelona. De fet, segons l’historiador Ramon Arnabat, hi podria haver enterrats entre 40 i 50 soldats.
