La successió de declaracions, veritats i mitges veritats dites per la cara més fosca de l’espionatge espanyol està causant un bon sidral. El que diu i el que dona a entendre és molt greu, un atac a Catalunya “amb totes les de la llei”, però no haurien de ser cap sorpresa, ja que els indicis fa temps que hi eren, i la voluntat d’aclarir-ho no hi ha estat mai. Ara tampoc.
És un fet sobradament provat que l’imam de Ripoll havia tingut relació amb els serveis secrets espanyols. N’havia estat un xivato, i fins i tot l’havien visitat a la presó. Tot molt normal, amb un individu que tenien en nòmina. Això vol dir que les clavegueres de l’Estat estaven darrere dels atemptats del 17 d’octubre de 2017 a Barcelona? No se sap. Ni se sabrà mai del tot, segurament, perquè Espanya és un país que, a diferència de la majoria de democràcies, no desclassifica els seus documents secrets. Encara n’hi ha del franquisme guardats a pany i forrellat. Potser perquè si els fessin públics aixafarien l’ull de poll a molta gent que encara fa la viu-viu. I com va passar amb els arxius de Bárcenas, abans de fer-los públics sempre es poden volatilitzar. Per tant, l’única esperança és que, si hi ha cas, un altre país algun dia desclassifiqui els seus informes i destapi tot el que és capaç de fer l’Estat espanyol per salvar la pàtria.
Villarejo ha dit que només volien donar un ensurt a Catalunya; que tinguéssim necessitat de demanar l’empara d’Espanya. És a dir, un control militar que hauria avortat el referèndum de l’1-O. Però Trapero (ara depurat pel govern més independentista de la història) els va esguerrar els plans. Sense necessitar l’ajut de policies xusqueros que només haurien enredat més la troca.
Com hem dit, no sabem fins on és capaç d’arribar Espanya per evitar un fet tan normal i corrent al llarg de la història com és un canvi de fronteres. L’1-O va estovar a tort i a dret la gent que volia votar. Si a Es Satty no li haguessin explotat les bombones de butà a Alcanar, tenia objectius ambiciosos com la Sagrada Família, a ple estiu i amb la plaça plena de turistes. Només hi ha una manera de desactivar sospites conspiranoides, que és no amagar la veritat. Investigar si hi va haver implicació o connivència de l’Estat. Però jutges i fiscals miren cap a una altra banda. No fos cas. Com amb les fortunes reials. I si mai els cau la cara de vergonya i fan el gest, potser ho acaben encomanant a la policia patriòtica. De moment, ni això.
Aquest editorial és vergonyós. Dona credibilitat a les declaracions gratuïtes, sense la més mínima prova, d’un personatge tèrbol com Villarejo, quan el cert és que la investigació dels Mossos d’Esquadra i el posterior procediment judicial van descartar la implicació del CNI en els atemptats. La Fura falseja la veritat per tal de mantenir els anhels independentistes d’una part dels catalans.
Hi ha dos escàndols paral•lels majúsculs. Les clavegueres de l’estat en acció i la ineptitud de funcionaris socials, policies municipals, Mossos i veïns propers, que van badar preventivament i reactivament. Al bressol dels yijadistes, Ripoll; al polvorí d’Alcanar; a la fugida de les Rambles, al control de la Diagonal, a Cambrils, l’única acció, i al presumpte punt de trobada amb còmplices, Subirats, sense resultats.
Passarà com amb als morts de les residències del 2020… res.