L’actor vilanoví Toni Albà va donar a conèixer dimecres a través de twitter la multa que li demana la Fiscalia per dues piulades dedicades a la policia espanyola i dues més a la jutgessa Carmen Lamela: 19.200 euros. El delicte és gravíssim: injúries. Segons informa ACN, l’escrit d’acusació destaca que l’humorista és una persona amb una “important projecció social” a Catalunya i que les seves piulades tenien intenció “d’ofendre, menysprear, desacreditar i humiliar” la policia espanyola, la Guàrdia Civil i la magistrada de l’Audiència Nacional que va començar la persecució judicial contra l’independentisme.
Aquest és un cas més, i ja és impossible tenir-ne el compte al dia, de desproporció injusta, venjativa, de la justícia espanyola cap a tot el que faci olor de voluntat d’independència de Catalunya. 19.000 euros per unes frases penjades a les xarxes socials hauria de ser un escàndol, de totes totes. El problema és que en el darrer any ens hi estem acostumant tant, a l’arbitrarietat dels que se suposa que han d’aplicar les lleis, que ja sembla que no vingui d’una. I sí que ve. I s’ha de denunciar.
La llibertat d’expressió és només una frase retòrica que apareix a la sacrosanta Constitució espanyola; com ho és també l’article que resa al dret a l’habitatge. Ara mateix, els qui tenen determinades opinions sobre tot el que ha passat a Catalunya els últims anys són vigilats amb lupa. És el 1984 de George Orwell. A Toni Albà avui no li permetrien crear el personatge del Rei que tantes bones estones ha fet passar a tanta gent.
En canvi, violadors –amb proves irrefutables– com els dels Sanfermines, entre els quals hi ha algun guàrdia civil, o el qui planejava pelar Pedro Sánchez per voler fer amb les despulles de Franco el que qualsevol país amb ànima democràtica hauria fet fa 40 anys, que és fill d’alcalde franquista i que fa tan sols nou mesos havia estat decorat per l’Associació d’Amics de la Guàrdia Civil (segons va informar dimecres Público), són tractats amb guant de seda.
