Ja tenim la primera sentència. Mas, Ortega i Rigau són, diu la sempre neutral justícia espanyola, culpables. Culpables de no haver estat unes dòcils ovelletes que creuen l’amo encara que les seves ordres no siguin justes. Culpables de posar en evidència la poca autoritat que té el presidente Rajoy quan ordena que només es podrà votar quan el vot no alteri l’statu quo dictat pel dictador, amb Sa Majestat com a garant, i el poble… fent de comparsa. Culpables, en definitiva, d’escoltar la veu de la gent; d’entendre que els catalans, molts catalans, dos milions de catalans, tenien unes ganes boges de votar la independència de Catalunya, ni que fos simbòlicament. Va ser un somni fet realitat per moltíssima gent. Però a Madrid no hi entenen de somnis. Ells miren les taules de la llei esculpides en pedra prehistòrica i no volen saber res que soni diferent. I els catalans, s’ho mirin com s’ho mirin, tenim un prisma diferent.
Mas, Ortega i Rigau han estat només els primers; perquè en vindran més. Es diguin Homs, Forcadell, Puigdemont, Junqueras… aneu a saber. Però com va passar amb Mas el gener de l’any passat, darrere un Mas caigut sempre apareixerà un Puigdemont. Això és el que encara no han entès Ebre enllà. No es tracta de la dèria d’una persona i del seu cercle reduït. CiU no era independentista. S’hi ha tornat la meitat de la societat catalana
–quan puguem, farem recompte– i la dreta catalana que no n’era ha optat per pujar al carro.
N’hi ha que troben la sentència tova. No és aquesta la qüestió. Són culpables com ho som els 2,3 milions de catalans que, il·lusionats com mai, el 9 de novembre de 2014 vam constatar que encara hi ha esperança.
Els tribunals espanyols van fent via. Nosaltres hem de fer la nostra. I algun dia haurem d’interpel·lar seriosament Europa. La UE es va construir sobre la base de la democràcia. Què els deu semblar veure que es jutgen polítics per posar les urnes? Judicis polítics a la Unió Europea? Ho permetran? I encara… volen un futur hipotètic país que pot ser contribuent net a les seves arques? O no el volen? Perquè el joc internacional és d’interessos, oi? Anem-hi rumiant.
