Les sales del Museu Víctor Balaguer mostraran des de demà dijous i fins al 13 d’octubre de l’any que ve, és a dir, durant deu mesos, les 38 obres que actualment formen el fons del Museu del Prado a Vilanova. El Greco, Murillo, Ribera, Goya, Rubens o Brueghel són alguns dels noms destacats que componen aquest llegat, un dels més antics realitzat des de Madrid, l’any 1882, i que actualment comprèn pintures des de finals de segle XVI fins al XVIII, és a dir, el Segle d’Or pictòric espanyol, principalment amb peces barroques.
Coincidint amb la celebració del bicentenari del Prado, la Biblioteca Museu ha organitzat aquesta exposició temporal, titulada La presència del Prado. Episodis d’una història, així com l’edició d’un llibre-catàleg que detallarà la història i les vicissituds del dipòsit durant més de 130 anys. El catàleg, el primer que es fa amb tot el llegat Prado, tot just s’ha començat a redactar.
Cal recordar que l’any 1981 el museu vilanoví va ser víctima d’un robatori a càrrec d’Erik el Belga, i aquest fet va suposar la retirada temporal dels fons del Prado. El dipòsit es va recuperar posteriorment i l’any 2008 es va inaugurar una sala permanent que mostra una part d’aquesta col·lecció. La Sala Prado, però, habitualment exposa de manera permanent menys de la meitat del fons, que ara es podrà veure sencer.
Val a dir, però, que hi mancaran durant uns mesos dues peces. Un dels dos Greco que custodia el Víctor Balaguer i un Velázquez. El motiu, en el primer dels casos, és que forma part de l’exposició temporal del bicentenari del Prado a Madrid, en la sala que parla dels dipòsits cedits, i en el segon cas perquè està cedida al Caixafòrum. La directora del Víctor Balaguer, Mireia Rosich, explica que “el fet que el Prado i el Caixafòrum ens hagin vingut a buscar aquestes dues obres ja il·lustra que tenim un dipòsit important” a Vilanova.
La Biblioteca Museu Víctor Balaguer custodia un dels dipòsits del Museo del Prado més antics, 136 anys. Mig centenar d’obres van arribar de Madrid a finals del segle XIX i es van instal·lar al gran saló, anomenat Pinacoteca. L’octubre de 1884 es va obrir al públic. Faltaven anys perquè Barcelona celebrés l’Exposició Universal (1888) i tingués el primer Museu de Belles Arts (1891). En aquest context, es comprèn l’antiguitat, el valor i la innovació que suposava tenir aquest fons en cessió. L’obra més coneguda era L’Anunciació, d’El Greco.
Les obres del Prado no s’apleguen en una única sala, sinó que estaran disseminades per diverses sales del Museu.
