Les de 2021 no seran unes Fires i Festes per tirar coets, perquè la pandèmia de la covid-19 no ho permetrà, però sí que presenten la programació d’espectacles i concerts més imponent a Sant Sadurní des de fa més de tres dècades. Els més destacats seran a l’escenari principal, que s’instal·larà a l’esplanada del CAP, amb capacitat per a unes 1.500 persones.
1. Pòquer de luxe
El pòquer de luxe de concerts l’integren Oques Grasses, Manel, Stay Homas i Búhos. Stay Homas, presentarà a Sant Sadurní el seu treball Agua el 7 de setembre. L’endemà, Oques Grasses hi interpretarà els temes de A tope amb la vida, entre altres. El dia 9, Manel farà la seva primera actuació a Sant Sadurní, amb el lema “Per la bona gent”; i els baixpenedesencs Búhos repassaran els temes del seu darrer disc, El dia de la victòria, la nit de la Diada Nacional.
A banda d’aquests caps de cartell, també destaquen l’espectacle Bona gent de Quim Masferrer, el dia 6; el dia 8, Post clàssic, amb el pallasso Tortell Poltrona; i el dia 10, el concert familiar d’El Pot Petit.
El cartell d’espectacles el completen les actuacions de La Banda Sonora de la Teva Vida (5 de setembre), el concert familiar de Big chicken de Xiula (7 de setembre), el concert de la Festa del Mestissatge amb la Balkan Paradise Orquestra (dia 10), les havaneres del grup Norai (dia 11) i la música de l’Orquestra Montgrins (dia 12).
Seran, doncs, unes Fires i Festes que s’allargaran del 5 al 12 de setembre, amb totes les activitats amb aforaments limitats, controls d’accessos perimetrals i de temperatura, entrada amb reserva prèvia, amb tothom assegut, distància de seguretat i mascareta posada.
El pregó del dia 6 anirà a càrrec del sadurninenc Serafí Cervera, una persona sorda, que oferirà un pregó sense so, a través de recursos visuals, de text i llenguatge de signes.
2. Un còmic en deu anys
El cartell de Fires i Festes 2021 és obra de la sadurninenca Mar Carda, que és il·lustradora i dissenyadora gràfica, de joieria i ceràmica. A més, entre el 40è i el 50è aniversari de la Festa de la Fil·loxera, durant deu anys, apareixerà dins el programa d’actes cada any un capítol del còmic El batec d’un poble. I aquest any ha sortit el primer
3. Sense Festa de la Fil·loxera
Aquesta setmana s’ha sabut que no hi haurà prova pilot de Festa de la Fil·loxera. La proposta presentada per l’Associació de la Festa de la Fil·loxera i l’Ajuntament no ha estat acceptada per la Generalitat, i l’organització ha decidit no repetir el format de festa de l’any passat, sinó que posposa per a l’any que ve tots els actes de celebració del 40è aniversari de la bèstia. En lloc seu, sí que hi haurà alguns actes de caràcter diferent, com l’esclat de festa, el concert de músiques de la festa i la festa infantil.
El president de l’associació, Èric Rojano, lamenta que no s’hagi autoritzat el que havien preparat, ja que considera que hauria aconseguit que la plaça de l’Església i els carrers de la rodalia haguessin estat un “espai segur”. La seva proposta era permetre-hi l’accés a 1.200 persones (mil de públic i 200 participants), totes havent-se fet 12 hores abans testos d’antígens.
Esclat de foc
L’alternativa plantejada serà l’organització el 7 de setembre al vespre de l’Esclat de foc, amb la presència de la Fil·loxera gran, les Fil·loxeretes, els ceps i els diables Se M’n Refum, a la rambla Generalitat (s’hi ubicaran unes 600 cadires, en tres espais diferents); la Festa de la Fil·loxera en concert, el 8 de setembre al vespre, amb el ball dels pagesos i els 7 Savis de Grècia, l’orquestrina i timbalers, a la plaça de l’Església; el mateix dia 8 es recupera la festa infantil, que l’any passat no es va fer, a l’esplanada del CAP; i el 4 de setembre hi haurà l’Espai Fil·loxera, amb donació de sang, tobogan aquàtic, espai de restauració i concert de The Aguateques en diferents llocs de la vila. Tots els actes seran d’accés gratuït, amb aforaments limitats, controls d’accessos i inscripcions a partir del 30 d’agost al web de l’Ajuntament: a les 10 s’obriran les inscripcions per la zona de restauració i The Agateques, a les 11 per a l’Esclat de foc i a les 12 per a la Fil·loxera en concert.
Nous horaris
Cal destacar que atès que es manté vigent la limitació que els actes s’acabin a 2/4 d’1 de la matinada, i per tal de no coincidir els concerts amb els actes de la Fil·loxera, en alguns dels actes s’han modificat els horaris. Així, el concert d’Stay Homas s’avança a les 11 de la nit i el d’Oques Grasses a 2/4 d’11, mentre que l’esclat de foc serà a 2/4 de 10 del vespre i la Festa de la Fil·loxera en concert del dia 8 de setembre serà també a les 10.
4. La Fil·loxera, restaurada a fons
L’Associació de la Festa de la Fil·loxera ha fet per primera vegada una restauració a fons de la Fil·loxera. La renovada figura de bestiari festiu només podrà lluir durant l’esclat de foc que es farà el dimarts, 7 de setembre, a partir de 2/4 de 10 del vespre, a la rambla Generalitat. Com que la Generalitat no ha autoritzat la prova pilot de festa, l’actuació de l’insecte serà en un espectacle acompanyat de les Fil·loxeretes, dels ceps i de la colla de diables Se me’n Refum. El públic el podrà seguir des de tres espais de cadires, rambla amunt, rambla avall i al carrer Tarragona. Assistir-hi serà gratuït, però amb reserva prèvia, al web de l’Ajuntament, a partir del 30 d’agost a les 10 del matí.
La restauració ha anat a càrrec del Taller Sarandaca, de Granollers, i ha costat 9.000 euros. En concret, s’han reforçat, sanejat i millorat totes les estructures internes de ferro de la bèstia, fet que ha permès recuperar la mobilitat a la cua, talment com als seus primers anys. Així mateix, les ales es tornen a moure millor, gràcies a una major facilitat de maneig per part dels portants. Un factor important és també que el xassís de ferro de l’interior de la cua ara es pot separar del de la part del davant; això possibilita la separació de la peça en dues, entrar a dins a fer reparacions sense problema i també afavoreix que la Fil·loxera es pugui desplaçar a actuar a altres poblacions sense haver de contractar un tràiler per portar-la.
Això a banda, també s’han polit tots els exteriors, s’han llimat les arestes on fes falta, s’han tapat forats que s’havien anat obrint a l’estructura amb el temps o durant la seva reparació, s’ha reforçat tota la capa de fibra de vidre i, finalment, s’ha repintat tota.
Des que es va construir l’any 1981, la Fil·loxera ha evolucionat molt. Manté els 7 metres de llargada, però l’actual no té res a veure amb l’original, que va ser feta de manera artesanal amb un esquelet de ferro cobert amb una malla i amb pasta de paper de diari, amb una cua coberta de roba i que tres persones portaven a pes des de dins (perquè tenia sis potes), guiats per dues persones més des del davant. La va construir el Taller, integrat per Mercè Gost, Montse Mateu, Àngels Puigmartí i Jaume Esteva, amb la participació també de Mercè Beneit, Francesc Rosell “Ticus”, Mercè Zambrano i Ramon Oliver. El segon any ja s’hi van posar rodes i en acabar la cercavila, uns petards que havien quedat guardats dins el cap de la bèstia es van encendre de manera fortuïta i es va cremar, de manera que la van haver de reconstruir.
L’any 1990 la Fil·loxera original va ser substituïda per una peça de fibra de vidre, que conservava l’essència de la primera figura, i que passava de tenir dues ales a quatre. Era obra d’Amadeu Ferré. La Fil·loxera gran pesa 450 quilos, té les ales esteses i una quarantena de punts de foc.
